El passat 3 setembre va fer 34 anys que La Veu de l’Anoia va sortir al carrer per primera vegada. Cada any, aquesta data ens porta bons records i ens encoratja a continuar endavant, sempre atenent els escenaris que ens porta l’actualitat. La Veu va néixer l’any 1982, amb una clara vocació comarcal i de defensa de la cultura i la llengua catalana, quelcom que llavors era molt necessari. El pas dels anys -i 1.773 edicions- sembla demostrar encara avui que, en segons quines coses, res ha canviat. Estem contents d’ajudar a donar Veu a tots els anoiencs, a les seves entitats, a veure plasmats en paper l’actualitat que generen. Sempre, aquesta ha estat i seguirà essent La Veu de tots els que formem part de l’Anoia.
En la primera editorial ja dèiem que aquest setmanari era un projecte que l’Anoia necessitava i “també Catalunya, en aquests moments de recuperació nacional”. A les portes d’una Diada, i en el moment certament històric que viu el país, aquesta frase pren també avui tota la seva rellevància. Potser, si ens permeteu, més que llavors. Mai Catalunya ha estat tan a prop, des del retorn de la democràcia, d’esdevenir una nació amb tots els drets i deures, talment com va ésser segles enrere.
Sigui quin sigui l’esdevenir de l’actualitat, tothom reconeix que els propers mesos s’endevinen intensos a nivell polític, especialment a Catalunya, que, davant el feréstec escenari espanyol, sembla haver iniciat ja els primers encenalls de “desconnexió”. El temps ens dirà si el moviment independentista té èxit en els seus objectius, sobretot quan aquests es tradueixin en lleis aprovades en el Parlament… i que caldrà complir, és clar.
Veurem què succeeix. Millor dir, llegirem què succeeix, en aquestes pàgines, amb una refermada voluntat de seguir donant Veu a tots els que estimem l’Anoia i Catalunya. Per molts anys per la part que us toca, amics lectors, i bona Diada!
