L’any Fabra

33

jaume singlaPocs dies després de l’entrada de les tropes nacional/feixistes a Barcelona l’any 1939, un grup de soldats, inspirats en les sinistres instruccions del general feixista Queipo de Llano, va anar a Badalona per a matar “y arrastrar por las calles” al filòleg català Pompeu Fabra que hi tenia el seu domicili. En no trobar al mestre Fabra, el qual coneixedor de les intencions feixistes s’havia exiliat a Prades, els soldats varen destrossar casa seva i després de llençar els mobles i tots els llibres al carrer, els calaren foc. El gran delicte de Pompeu Fabra era haver normalitzat la llengua catalana. Quin gran crim per als feixistes espanyols! Per això i com ha fet sempre l’exèrcit espanyol -que fa tres segles que només guanya guerres civils- en quant ha guanyat una guerra, en lloc de buscar la concòrdia i tancar les ferides, es llença a una repressió ferotge que acaba per impedir la més mínima esperança d’entesa futura.

Us imagineu quants llibres i quins tresors bibliogràfics hi havia en aquell moment a la biblioteca de Pompeu Fabra? Doncs aquells soldats espanyols, encegats per l’odi anticatalà, no dubtaren en cremar-los tots. Aquella tarda, la cultura catalana va perdre una part del seu patrimoni.

Avui, setanta-nou anys després, el feixisme espanyol, i també des del poder de la força, d’igual manera que ho va intentar durant trenta-vuit anys el vell dictador, intenta destrossar l’idioma català. Aquesta vegada –i de moment- només per via legislativa i per l’escanyament econòmic, però amb la mateixa voluntat d’anorrear l’ànima de la nostra cultura. Igual que per als soldats feixistes de Queipo de Llano, escoltar un idioma que no controlaven els semblava una amenaça, per als neofeixistes que ostenten avui el poder a Espanya, la mateixa existència d’un idioma que no sigui el castellà i únicament el castellà, els sembla una amenaça a la seva hegemonia. A ells, que aprendre un altre idioma els sembla una debilitat, no poden suportar que nosaltres puguem comunicar-nos, sense passar pel filtre del seu idioma.

És tant l’odi que ha generat el PP contra Catalunya, que no ha dubtat a retorçar totes les lleis des de la Constitución Española fins a la Declaració Universal dels Drets Humans de tal manera que ara mateix al Reino borbónico de España hi ha presos polítics, exiliats, s’empresonen cantants, es censuren obres d’art, es prohibeix criticar al Cap d’Estat (que no ha votat ningú) i es permet el robatori dels fons públics.

No podem recuperar els llibres cremats pel feixisme però podem celebrar l’any Fabra, defensant la nostra llengua que és el pal de paller de la nostra identitat.

Tornem a tenir al damunt la pitjor amenaça contra Catalunya i, com sempre, Catalunya només ens té a nosaltres, els catalans, per defensar-la.

Jaume Singla