Aquest passat dissabte, 3 de Juliol, es va celebrar a Igualada un innovador taller amb el procediment de la tècnica del “light painting”, una iniciativa organitzada per l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, si es considera que el “light painting” és una temàtica més dins del camp de la fotografia. Des d’una convocatòria que va veure un èxit de participació, el taller es va desenvolupar a l’interior de les dependències d’una antiga adoberia, actualment sense activitat, del barri del Rec; i a partir d’una cessió gratuïta d’aquestes instal·lacions per part d’uns particulars.
Si bé, de primer, s’havia organitzat exclusivament el taller amb el reclam del “light painting”, ben aviat, en contemplar atentament l’esmentat espai es va observar que aquells interiors oferien uns especials i captivadors escenaris fotogràfics atesa la seva condició d’espais en desús i abandonats; una atmosfera de deterior i decadència que convidava a unes –possiblement- suggeridores seqüenciacions fotogràfiques, inimaginables inicialment. De seguida, es va optar per a oferir exclusiva i únicament a les persones inscrites al taller la possibilitat compartir l’experiència de passar una matinal fotogràfica en aquell espai bo i comptant amb la presència d’una model.
A propòsit, doncs, d’aquesta convocatòria de matinal fotogràfica es va poder comptar amb la col·laboració de la model Inés (Instagram: blackrose.12.66 ), una participació que va permetre una plena integració –per part seva- en aquell espai certament carregat d’un sensacional i expressiu dramatisme escènic. El resultat va ser la captura, i obtenció, d’unes instantànies d’excepció i d’un substancial valor artístic, un valor afegit especialment magnificat pels participants al decurs d’un taller nocturn.
Aquest taller nocturn va ser impartit per Joselo (instagram: joselo_lightpainter) i, iniciat al vespre, va tenir una durada d’unes quatre hores aproximades; repartides entre una dissertada sessió teòrica, basada en una presentació i exposició molt didàctica, durant hora i mitja, sobre l’art del “light painting”, amb la incorporació d’una bona mostra de les eines o llums que aquest artista utilitza, endemés d’una presentació de les seves prestacions i possibles usos, alhora dels paràmetres que s’acostumen a fer servir amb la càmera. La segona part del taller es corresponia amb una part estrictament pràctica. Per a aquesta avinentesa es va comptar també amb la col·laboració de la model Sara Jiménez. L’àmbit en què van intervenir els diferents participants va permetre d’examinar en quines circumstàncies era possible de fer servir unes plurals i contrastades situacions de llum; un fet que, de retruc, va donar pas a un seguit de captures totalment sorprenents. Les fotografies obtingudes eren unes imatges realment espectaculars que contenien, de manera admirable, tota mena de formes derivades de l’impacte de les distintes posicions d’efectes lumínics creats per aquestes llums i els seu variat cromatisme. El mateix exercici fotogràfic també va permetre posar en pràctica els diferents paràmetres d’ús de la càmera i d’altres estratègies per a aconseguir aquestes fotografies tan vistoses, cridaneres i sobretot tan summament originals; tota una creació estètica i artística. Això és, el punt i final, com si d’un efecte de màgia es tractés, van ser un conjunt de fotografies que revelen totes les traces lluminoses creades -de forma intencionada- a partir de la font d’il·luminació en qüestió.
El procés creatiu del “light painting”
El “light painting”, altrament anomenat luminograma o fisiograma és una tècnica fotogràfica -utilitzada tant en l’àmbit científic com en l’artístic- consistent en la captura del registre fotogràfic des de la trajectòria d’una font lluminosa (d’un focus) en moviment. La producció d’un fisiograma s’origina amb la realització d’una fotografia del moviment d’un raig de llum respecte una càmera fixa, o també és possible amb l’execució d’un moviment de càmera respecte un punt fix de llum. En aquest sentit, s’obté que qualsevol font de llum pot servir per a l’obtenció d’un fisiograma, en el ben entès que es fa necessari un temps d’exposició ben llarg i un diafragma molt obert en un ambient de penombra. Emperò, cal tenir present que aquests valors depenen de la intensitat de la font de llum i de la nitidesa que es vulgui aconseguir en el dibuix resultant.
