La lliçó de Sita Murt – Jaume Singla

La igualadina més coneguda arreu és, sense cap mena de dubte, Sita Murt. La majoria d’igualadins l’hem coneguda en alguna de les seves facetes personals i, si m’he de quedar amb alguna cosa, amb algun ensenyament, és que en el seu moment va saber posar-se al capdavant de l’empresa i fer-la tirar endavant i amunt. Quan es va quedar vídua i amb quatre fills molt joves, Sita Murt va decidir agafar el brau per les banyes i posar-se al davant de l’empresa -Esteve Aguilera- per continuar amb el negoci familiar. Probablement si hagués optat -com han fet altres famílies- de vendre’s el patrimoni, no hauria hagut de treballar. En canvi la Sita va arriscar-se a seguir apostant pel treball i va saber conduir la fàbrica, portant-la a l’exceŀlència del producte, creant una marca molt coneguda, mercès a la qualitat dels seus productes i al millor disseny en peces de punt. Li va tocar la conducció d’una fàbrica de gènere de punt en el pitjor moment de la història d’aquesta especialitat de confecció de peces de vestir. I no solament la va mantenir, sinó que va situar la marca Sita Murt entre les millors d’Europa. Ho va fer en pocs anys, al mateix temps que feia arribar les peces a uns dos mil punts de venda a tot el món. Qualsevol persona que arriba als nivells d’èxit personal i coneixement popular als que va arribar Sita Murt, segurament que canviarà els seus hàbits i es mostrarà amb un punt d’altivesa. Més encara en el competitiu món de la moda. La Sita, en canvi, no va variar gens ni els costums ni el caràcter. Amb el seu somriure permanent a la cara, no defugia aturar-se i parlar una estona -poca- ni deixava de preguntar-te pels membres de la família que poguessin tenir en aquell moment qualsevol problema, especialment de salut. El millor de tot però és que també en l’àmbit professional, vist des del punt de vista d’un informador que ha assistit de diverses desfilades de moda, la Sita Murt procurava passar el màxim de desapercebuda i penso que és l’única dissenyadora del món que ha sortit a la passareŀla, al final de la desfilada, portant de la mà a la seva néta. I tot això sense deixar de buscar mai l’exceŀlència del seu producte, el prestigi de la marca i el màxim valor afegit a les peces. És a dir, es pot ser competitiu, famós, líder… sense deixar de ser un mateix. Malauradament ens ha deixat molt prematurament però estic segur que la lliçó que, des de la distància li he vist, la tenen molt ben interioritzada els seus fills que continuen la tasca de la Sita. No sé per on aniran els dissenys que porten el seu nom, però estic segur que cadascuna de les peces, seguirà portant el segell de la Sita Murt. Jaume Singla