Jordi Marcé, regidor de Dinamització Econòmica d’Igualada
Des de fa ja quatre anys, l’agent immobiliari i empresari Jordi Marcé és el regidor de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada. Amb ell hem parlat no només de la fira multisectorial que viurem aquests dies a la ciutat, sinó també del termòmetre econòmic de la ciutat i les accions que des del consistori i el seu departament s’endeguen per a la millora econòmica de la capital de l’Anoia.
Tenim per davant una nova edició de la Fira, la setantena. Amb una nova presidència de fa poques setmanes. Com ho veu tot plegat?
El nou president representa un nou impuls, una visió fresca. He parlat amb l’Ivan Sánchez en dues ocasions i he pogut constatar que té idees noves per a les fires que ja tenim. Amb ganes d’impulsar-ho i d’aixecar-ho encara més. Crec que també feia falta. La fira multisectorial està més que consolidada, després d’aquestes últimes edicions que han sigut convulses amb la covid. La fira és un aparador de la vitalitat de la ciutat. A la fira la gent hi va a exposar-se, a presentar productes, coses noves. Les empreses noves van a la Fira per donar-se a conèixer. Representa també un efecte productiu de la ciutat, de diversos sectors, i les activitats la fan més atractiva. Em sembla fantàstic que continuï el Tasta’m, i la Fira d’antiguitats, una de les més potents de Catalunya. Crec que té potencial per créixer i per treballar-la molt més. Amb l’Ivan també n’hem parlat. Per a nosaltres és una eina indispensable, i per tant, té tot el nostre suport, com a eina de treball amb el teixit productiu que està al costat de les empreses.
Fa uns anys, Fira d’Igualada organitzava molts certàmens al llarg de l’any, també fires professionals. Amb la crisi i la pandèmia tot es va anar apagant. Creu que ha arribat el moment de revitalitzar-ho?
No es fa una fira per fer una fira. El sector ha d’estar alineat. Les fires han de tenir un per què. Han de ser necessàries, sinó no s’han de fer. Per tant, és vital el treball que fem entre Fira, sector i Ajuntament per adaptar aquestes necessitats. Fira d’Igualada no pot treballar per si sola, com tampoc l’Ajuntament o els sectors. Hem de treballar conjuntament i hem d’alinear esforços a nivell d’eficàcia i de proposta econòmica. Les fires estan molt centralitzades a Barcelona. Jo crec que és un error. Ho hem demostrat amb la fira del fil, a Fitex, concretament al Fashion Lab. I s’ha fet perquè el sector ho demanava. Si els productes els venen aquí, per què hem d’anar a Barcelona, ens deien? Si el sector s’activa, hem de posar eines al seu abast perquè això sigui possible. I l’Ajuntament i la Fira han d’estar al seu costat. Si desapareix una fira és perquè ha de desaparèixer, perquè no hi ha suport suficient del sector, perquè queda més oportuna o atractiva a un altre lloc. Aquesta és la lluita.
I què poden fer des de l’Ajuntament?
L’alcalde Marc Castells, ja va tenir des dels seus inicis la intenció d’ajudar els sectors productius, al del gènere de punt amb el Fashion Lab, al dels curtits amb l’Adoberia Bella, al sector sanitari amb el 4D Health, al turístic amb Cal Maco… Nosaltres hem d’acompanyar, ajudar i estar al costat.
Entrevista a Ivan Sánchez, president de Fira Igualada
Les fires són el termòmetre de l’estat econòmic d’un territori. A vostè se’l veu molt a les xarxes socials visitant empreses i en l’obertura de molts comerços, però també és cert que en tanquen molts. Creu que estem en el bon camí?
A Igualada no passa res que no passi a altres ciutats. És cert que hi ha comerços que obren i comerços que tanquen. A Igualada, afortunadament, el balanç és positiu, sense entrar en xifres, perquè ja les hem donat, però el balanç és positiu, se n’obren més que se’n tanquen. Sí que hi ha algun tancament més sonat que un altre, però el que és important d’un teixit comercial és la velocitat de resposta, diguéssim, de quant tarda un comerç que tanca en tornar-se a omplir? A Igualada la resposta és relativament ràpida. No tarda gaire a tornar-se a ocupar un espai que estava buit, sempre que les condicions de mercat siguin òptimes. Jo vaig a veure moltes empreses, analitzem moltes empreses i ens tornen els inputs. Per a mi, l’important és l’input que em dona l’empresari, com està treballant… El sector del pàckaging és molt important, perquè l’àmbit logístic és l’estómac del flux de productes, si es mouen o no, si estan estancats o no. Quan una empresa logística està plena, vol dir que el producte no es mou. També el sector bancari, si hi ha línies de crèdit o no. Pel que fa als sectors amb tradició a la ciutat, com el gènere de punt, de moment funciona, van fent, no detectem que hi hagi una crisi imminent. Tot i que els moments són convulsos, ens hem acostumat a viure amb unes onades constants, sempre estem en crisi, i això ens manté desperts.
Quin és l’objectiu final, com a servei públic que és l’Ajuntament?
El nostre model de ciutat, fer d’Igualada una ciutat atractiva. Cal que la gent estigui a gust allà on treballa, allà on viu. Per a mi, que tinguem bons accessos com aviat a la Ronda Sud, és promoció econòmica. Que els carrers d’Igualada estiguin endreçats és promoció econòmica. Tot va unit, això.
Hi ha qui es pensa que la promoció econòmica des de l’Ajuntament és establir línies d’ajuts, subvencions, cursos… Un servei públic i prou.
Evidentment que és un servei públic, però no són només ajudes. En l’anterior legislatura, un dels objectius era tirar endavant el Pla Director d’Activitats Econòmiques. Això no és ajut, és projecte estructural. La Generalitat no es mou si des del territori no es demana. Potser no hauria de ser així, potser la Generalitat hauria de tenir una visió més des de dalt i planificació del país, però no ho fa. Per tant, des d’aquí hem d’exigir les nostres necessitats. L’Anoia necessitava espais industrials, per a noves activitats econòmiques. Marc Castells ho ha liderat i en aquesta legislatura ens toca desenvolupar-los. El nou Parc Empresarial Igualada-Jorba ja és una realitat. S’està treballant en la redacció del projecte de reparcel·lació i urbanització. Per tant, en un any, podem veure màquines i, en dos anys, empreses. Hi ha demanda? Sí, hi ha demanda, amb noms i cognoms. Hem aconseguit aturar sortides de la comarca d’empreses que marxaven perquè volien ampliar-se i no tenien espai. Ara marxaran a un altre lloc de la Conca i ocuparan una nau de 25 mil metres, però en quedaran cinc de lliures al polígon de Les Comes perquè es puguin tornar a ocupar. Per tant, una empresa que podrà tirar endavant i podrà créixer perquè es poden desenvolupar amb unes noves instal·lacions, però cinc més que es podran ocupar.
És clar que els ajuts han d’existir perquè, malauradament, tenim atur. Molts casos són atur crònic i no podem deixar d’ajudar-los. Però els sectors tenen necessitats i no ens dediquem només a ajudar la gent. Ajudem la gent a trobar feina en allò que l’empresa necessita, però també treballem les capacitats de les persones, perquè hi ha gent que no sap que potser també seria bona en un altre lloc de treball diferent. El departament d’ocupació ens dediquem a trobar feina a la gent, sí, però l’important no és trobar feina, sinó com trobar-la i amb què som bons la gent. No és només agafar la demanda i intentar-la cobrir, sinó acompanyar la gent en aquest procés de noves descobertes i de projectes de vida personals, a vegades. Hi ha gent que descobreix que tenen altres vocacions i possibilitats.
Les empreses també tenen necessitats. No fem l’ajut directe per donar, sinó que, per exemple, amb els plans estratègics que hem tirat endavant fa tres o quatre anys, des de la covid, ajudem les empreses a pensar. No donar 3.000 euros per donar 3.000 euros, sinó donar aquest ajut perquè inverteixen en l’empresa. Vull que les empreses facin plans estratègics perquè pensin què passarà amb l’empresa d’aquí a tres anys. Promoció Econòmica és això, el repte de promoció econòmica és convertir la ciutat d’Igualada en una ciutat atractiva.
El transport i les comunicacions són clau.
Ens preguntem com ha de ser la Igualada del 2030, del 2040, del 2050. Qui ha de construir aquesta ciutat? Qui ha de treballar perquè els nostres ciutadans tinguin feina, tinguin oportunitats? Per tant, crear un model de ciutat que sigui competitiva amb Barcelona. Per què no? Per què no podem ser competitius? Podem oferir una sèrie d’oportunitats que Barcelona no pot oferir… A menys d’una hora de Barcelona. Cert, no tenim el tren gran, però l’hem de reclamar. Sempre està a la llista de reclamacions. Mentrestant, podem fer millores a través de l’autovia, el carril bus, millorar les connexions. Així oferirem oportunitats a la gent que marxa a treballar cada dia a fora, però també als de fora per a que puguin venir a treballar. L’objectiu és que la gent visqui i treballi aquí.
