En un petit poblet, fa anys, l’agutzil entra al despatx de l’alcalde. Tenen un greu problema a la colònia d’habitatges municipals. La família del forner, no està conforme amb les seves condicions de vida a la colònia.
– Senyor alcalde, el forner està disposat a marxar. Viu en una casa igual de petita que totes les altres famílies, quan la seva és nombrosa i, a més, conviu amb els pares, els sogres i un cunyat conco. Els veïns fan soroll de dia quan ell, que treballa a la nit, necessita descansar. Per resumir, senyor alcalde, li han fet la vida impossible i se’n vol anar de la colònia i del poble a tot estirar en 18 mesos. Diu que n’està tip.
– Fermí, no podem prescindir del forner, ens fotríem de gana i no conec ningú de poble que tingui capacitat de fer pa en el seu lloc.
– Doncs el forner no vol aguantar més. Què farem?
– Fermí, agafa una cabra, li portes al forner amb instruccions clares que l’ha de tenir vivint amb ells -és una cabra molt delicada que es diu “Legalitat”-, que no li falti de res i, sobretot, que se senti respectada i com a casa. Que els vailets del forner, aprenguin a belar com cabretes. I li dius -afegeix l’alcalde- que d’aquí a cent dies em vingui a veure.
El forner, que a més de treballador era un home disciplinat i pacient, va fer el que li havien demanat, patint les incomoditats de la convivència amb la cabra. La seva esperança era que passats els 100 dies tindria una resposta favorable.
Passat el termini el forner es presentà al despatx de l’alcalde.
– Com viviu, forner?
– És insuportable. No hi ha manera de tenir una estona de tranquil·litat. Estem al cantell de l’enfrontament entre nosaltres i amb els veïns. La cabra ens fa la vida impossible.
– Torna-li la cabra a l’agutzil i d’aquí a quinze dies en tornarem a parlar.
Passats quinze dies l’agutzil parla amb l’alcalde.
– El forner diu que ara, sense la cabra la família viu tranquil·la. S’han tret un pes de sobre i ja no diu res de marxar.
– Problema resolt, diu l’alcalde. Tindrem al forner tranquil durant quatre anys més sense que haguem ni de millorar-li les condicions de vida, ni d’escoltar-lo. Si mentrestant et reclama quelcom, li dius que l’honorable alcalde té molt i molt present el seu problema, però que de moment té altres assumptes més urgents per a atendre.
No sé per quina associació d’idees he pensat en aquesta antiga rondalla que avui comparteixo amb vosaltres, mentre de fons escolto declaracions de partits ben “nostrats” parlant de taules, de diàleg i de negociacions “ara que no hi ha presos”.
