Insultats – Jaume Singla

Sempre he estat a favor de les víctimes. Deploro la violència, la practiqui qui la practiqui. Tinc respecte per les persones que exerceixen la representació institucional dels ciutadans. Per tot això deploro que un exalcalde pugui ser agredit ni que sigui durant una celebració familiar. També deploro i trobo que no té cap mena de justificació, que arran una bufetada o cop de mà d’una “dona de cinquanta anys i enjoiada” en Pere Navarro acusi a tots els sobiranistes de generar un ambient de crispació generalitzada en contra dels que no pensen igual. A Catalunya no hi ha crispació social. El que hi ha és una profunda irritació pel tracte que ens donen alguns polítics en particular i l’Estat Espanyol en general. Que el primer secretari de la delegació catalana del partit que va crear els GAL -i en va recompensar els crims- es despengi amb que li han donat una plantofada pel clima de crispació que es viu a Catalunya, és un insult a la intel·ligència i al sentit comú. Que a l’endemà el ministre de l’Interior -l’únic català del govern Rajoy- digui que també va ser agredit a la porta d’una església, em fa pensar que en Fernandez Diaz em pren per enze. Els guardaespatlles no varen deturar l’agressió? No varen detenir l’agressora? Ens volen fer creure que les dones catalanes han decidit agredir als polítics espanyols? El dia de Sant Jordi, la diputada i fundadora/portaveu d’UPyD es va passar tot el dia per Barcelona, signant llibres i rebent algunes roses de mans de ciutadans de Catalunya. Al final de la jornada, va declarar que l’ambient que es viu a Catalunya actualment “és infinitamente peor que en el País Vasco en los tiempos de la ETA”. Tenint en compte que Rosa Díez va ser consellera del País Basc i durant el seu mandat varen morir més de 90 persones, víctimes del terrorisme, trobo absolutament inaguantable seguir suportant els insults dels polítics espanyols. Són feixisme pur. Durant la present campanya electoral, estem veient que els grans -i els petits- partits espanyols cauen contínuament en la temptació d’insultar als catalans amb acusacions ben peregrines, tergiversacions i faltes de respecte, per tal d’obtenir rèdits electorals més enllà de l’Ebre. Catalunya va acceptar la via autonòmica com a forma de relació i convivència amb Espanya, però aquesta via la va tancar el PP amb el recurs d’inconstitucionalitat de l’Estatut d’Autonomia. El juliol del 2010 es va obrir una nova via, la de la independència de Catalunya que és la que estem transitant perquè no n’hi ha d’altra. Haurem de suportar encara molts insults dels polítics professionals espanyols -i espanyolistes- en el que queda de campanya electoral, però no hi pateixo gaire perquè si fins el dia 23 ells podran seguir malparlant dels catalans, el dia 25 serem els catalans els que parlarem dipositant el vot a les urnes i, estic segur, els posarem al seu lloc. Jaume Singla