Ginagiore, un genial impuls comunicatiu: pintar a l’aire lliure

198

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Quan l’art del grafit, en tant que manifestació social, cultural i artística de la nostra contemporaneïtat, ha passat a participar de ple del dia a dia dels carrers de pobles i ciutats per a posar en valor la puixança del món de la imatge i el poder dels missatges que transfereix; passejar pels carrers d’Igualada comença ser un regal d’expressions artístiques.

Nascuda, Igualada, a l’any 1973, Georgina Franquesa, avui amb el nom artístic de Ginagiore, llargament apassionada pel dibuix i la pintura, després de finalitzar els seus estudis superiors, al 1999 va decantar-se per a perfeccionar el seu traç en el domini de l’art que més la complaïa, el Còmic, a l’Escola Joso, de Barcelona. Interessada a tothora per les arts plàstiques, al costat de la pintura mural també ha pintat sobre altres suports, com teles i fustes.

En paraules seves, els seus murals volen simplement aportar motius coloristes i semblants divertits en l’expressió i les actituds de cada personatge; tot plegat per a transmetre estadis de recreació i de jovialitat en la línia de fer més amable i entretinguda aquesta vida, a la mirada de l’espectador. Això és, independentment del que constitueixen els nous aparadors de l’art urbà i el món del grafit, li agrada anar omplint d’una manera animada totes les parets de la ciutat, especialment les parets o murs dels entorns del barri de El Rec. Enamorada de les parets, s’ha anat sentint de més en més empesa a pintar-les, sempre que fos possible; en conseqüència, el fet d’haver ingressat en el registre d’artistes del grafit l’ha portat a viure sensacions impressionants més enllà de la marca personal que pugui deixar anar en cada creació.

Des d’un punt de vista temàtic, els seus treballs, estretament referits als dibuixos del còmic i de les il·lustracions humorístiques, s’apropen a l’obra d’artistes de la talla del dibuixant de “Los Picapiedra”, Ed Benedict, o bé del de la “Pantera rosa”, Fritz Freleng. Les seves pintures apunten a presentar la veritable essència del grafit: l’art al carrer que, des de l’arquetip de l’artista, vol fer saber alguna cosa, algun anhel, alguna reivindicació o bé alguna denúncia. Quan a l’àmbit tècnic, Ginagiore, delata uns colors vistosos i un traç tan declamatori i propi que li atorga una notòria personalitat. Primer de tot va l’esbós amb llapis i paper, i seguidament venen els resseguiments i les ombres, i uns colors curosament seleccionats per tal preservar la uniformitat i gradació cromàtica en totes les seqüències de cada composició. Acte seguit es blanqueja la paret amb pintura plàstica per tal que l’esprai quedi ben fixat; i, finalment va la part creativa i més important, pintar l’esbós inicial.

Amb una trajectòria artística que li ha obert les portes de festivals i fires per diverses ciutats i pintar murals per diversos municipis de l’Anoia, a part d’algunes exposicions de la seva obra en sales, bars i establiments vinculats al món del grafit, també ha conduït tallers de grafits en centres cívics, i té en perspectiva diferents realitzacions per la nostra comarca; encara que en aquests casos es tracta d’encàrrecs que obliguen a cenyir-se a un tema pictòric concret. -“No s’és lliure del tot”, puntualitza. Avui treballa a l’Igualavins; i, a estones segueix pintant perquè és el que més li agrada: un gaudi que, malgrat els escassos redits obtinguts, li permet d’anar reinvertint en més obres.

A Igualada li convé més art al carrer, sobretot si es té en compte el gran nombre de parets embrutides o bé enfosquides pel deterior a què porta l’abandó d’algunes propietats. La ciutat vestida de murals hi guanya, i molt, i davant de les obres de Ginagiore, la gent hi deixa anar un somriure i, segurament, li arriben les bones vibracions que cada conjunt transmet. Amb signatura pròpia, les seves peces inconfusibles, cada cop van guanyant més terreny i més celebritat.

Hi ha parets que es troben en indrets privilegiats i a la vista de tothom que t’esperen, artista! Segueix sempre pintant, Gina!