14.4 C
Igualada
Dijous, abril 15, 2021

Genuïnament igualadí – Jordi Puiggròs

Deu dies abans del trist desenllaç, vaig portar un exemplar de La Veu de l’Anoia al Josep, amb tots els resultats de les eleccions municipals. Sabia que li agradaria donar-li un cop d’ull. No vaig tenir gaire temps de parlar-hi, però, en acomiadar-se, va tenir temps per emplaçar-nos més endavant i “fer plegats una cerveseta”. Vaig sortir de l’habitació amb el cor encongit, però alhora amb el convenciment que havia vist una de les persones més optimistes del món….
El Josep era optimista de mena, lluitador, tossut i de fort caràcter, però per damunt de tot era un servidor públic per vocació. El que feia, sabia que ho feia perquè era la seva obligació, i perquè coneixia la manera d’aconseguir-ho. Li agradava estar damunt del més petit detall. A l’Hospital, havia despatxat alguns temes de l’Ajuntament, i allí on algú potser esperava trobar-hi flors, ampolles d’aigua o revistes del cor, hi havia una munió de llibres… En Josep era regidor de Cultura, perquè era un apassionat de la lectura i de la música, i també de la política. La memòria em deixa moltes trobades amb ell per fer-la petar a l’entorn de la política local i comarcal. El seu somriure de murri era impagable, quan parlava de segons quines coses…
No venia pas d’ara, aquesta devoció, i més en concret per la democràcia cristiana. Ja era així quan, amb disset anys, vam compartir un viatge a Alemanya per conèixer de prop la CDU del llavors canceller Helmut Kohl. Van ser uns dies dels quals en guardo un bon record, i ja se li veia al Josep una passió desinhibida pels valors socials que ara se’ns esmicolen en aquesta societat: la família, primer, i l’amistat.
En Josep sé que guardava com un tresor els amics de sempre, eren com una part d’ell. Els que més o menys tenim la seva edat i compartim una generació d’igualadins, ho sabem, perquè un dia o altre n’hem sentit a parlar.
En Josep era un Miserachs, cent per cent Miserachs, com deia algú aquests dies. I tant! Alguna cosa li devien transmetre, segur, per continuar, com el pare, com l’oncle, una sentida necessitat de servir els altres, des de l’Ajuntament, amb una inequívoca i profunda estimació a Igualada.
No només hem perdut un regidor de Cultura, un servidor públic, un patriota o un amic. Hem perdut un igualadí de cap a peus.
Jordi Puiggròs

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’Ajuntament de Capellades i Canigat segueixen col·laborant

Des de principis de setembre, Canigat i el consistori capelladí treballen conjuntament en la gestió de les colònies de gats del carrer. Seguint el...

Òdena s’integra a Anoia Turisme per sumar esforços en promoció

El Consell Comarcal de l'Anoia, dins l'estratègia de promoció turística de la comarca, ha creat l'ens Anoia Turisme per abordar el turisme des d'una...

L’Hospital de dia Sant Jordi aplica la realitat virtual en la neurorehabilitació

L’Hospital de dia Sant Jordi, centre gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada (CSSI), està aplicant les noves tecnologies de realitat virtual com a nou mètode...

Dilluns entra en funcionament la càmera de control de trànsit de la rambla Sant Isidre

L’Ajuntament d’Igualada activarà el pròxim dilluns 19 d’abril la càmera de control del trànsit de la rambla Sant Isidre. La càmera està situada a...

La Generalitat “prem l’accelerador” per declarar Bé d’Interès Nacional el Cementiri Nou

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha exposat que la Generalitat "ha premut l'accelerador" per declarar el Cementiri Nou d'Igualada com un Bé Cultural...
Compartir