Hi ha persones que sembla que no descansin mai. “Els cansats fan la feina” deia la meva àvia amb aquella saviesa que a la pagesia transmetien de pares a fills. Ho dic perquè la Carme Forcadell, l’endemà de la concentració de la Diada, en comptes de descansar una miqueta, prodigar-se rebent felicitacions i deixar-se admirar, s’ha posat a treballar i els que som membres de l’ANC, el dia 12 al matí ja vam rebre correus dient-nos el que havíem de fer a partir d’aquell mateix dia. El meu avi -que també era pagès- sé que hauria dit amb un deix d’admiració: cony de dona!
I és que pel 9N falten poc dies, i passaran molt de pressa, d’una revolada, i per acabar-ho d’espatllar tenim a Madrid un gobierno de la nación que no s’avergonyeix de jugar tan brut com pot, de censurar actes prohibint-los directament, de llançar atacs informàtics intentant bloquejar els servidors de l’ANC i els telèfons dels seus dirigents, de mentir descaradament i difamar, i estan dolguts i rabiosos perquè el resultat de la V baixa ha estat tan espectacular, ha arribat tan lluny en portades dels principals diaris del món, de les obertures dels telenotícies i piulades amb les noves tecnologies. Això nosaltres ho sabem, som coneixedors de les dues coses: que són animals i que estan ferits, i per aquest motiu ens tocarà vigilar i treballar el doble, però no ens espantem, i si ens cansem pensarem en la dita popular que cito al principi “els cansats fan la feina”, i la farem.
Vàreu sentir el discurs de la Carme Forcadell al vèrtex de la V baixa a la Plaça de les Glòries? Li va dir al president de la Generalitat que posés les urnes el 9N perquè els catalans poguéssim votar, i com li va demanar? “hauria de posar…” o “ens agradaria que posés…” o “si no és molèstia que li faria res de posar…” no. Va utilitzar el temps verbal imperatiu, el temps que commina, sense excuses, el que s’utilitzen els pares per educar als fills quan no hi ha altra sortida: “para taula!”.
Jo no sóc gens mitòman, valoro les persones pel que fan bé i penso que tenen el dret a ser com vulguin. Per exemple, admiro a Mario Vargas Llosa com a escriptor i en canvi penso que és una desgràcia com a intel·lectual i com a persona. Possiblement la Carme Forcadell sigui dolenta ballant el tango -és un exemple perquè això ho desconec- però ha deixat clar que és una crak arrossegant a la gran majoria d’un poble.
O sigui que ja hi tornem a ser; alguns hem descansat una miqueta, però ha arribat el moment de tornar-hi; com? Doncs fent-se voluntari a la ANC -en necessitem 100.000- i dedicar una part de la vida a la campanya. Recordeu la frase de John F. Kennedy «No us pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres. Pregunteu-vos que podeu fer vosaltres pel vostre país». Doncs això. No sigueu passius, sigueu actius, entreu per internet a la pàgina «araeslhora.cat» i feu-vos voluntaris. Sentireu una gran satisfacció en col·laborar en una causa justa.
Josep M. Ribaudí
