Quan es publiqui aquest escrit, en Pere Aragonès i Garcia estarà a punt de ser investit president de la Generalitat de Catalunya. El 132è president de la Generalitat. Això ha estat possible pel pacte entre les tres forces independentistes del Parlament de Catalunya. Un pacte que ha costat gairebé dos mesos de negociacions.
Tot i haver obtingut el 52% dels vots i malgrat la promesa dels tres partits sobiranistes, ha costat molt arribar a un acord. Tant que una vegada més el poble ha hagut de sortir al carrer a manifestar-se per exigir als partits el compliment del compromís electoral.
Els dos principals partits sobiranistes han anat estirant la corda fins arribar pràcticament al cantell d’unes noves eleccions que, més enllà de la possibilitat de perdre suport popular, l’independentisme hauria llençat per la borda la majoria absoluta que té al Parlament de Catalunya.
Aquests dies les xarxes socials van plenes d’insults i desqualificacions en contra de Junts i/o d’ERC i dels seus dirigents. Els insults no venen únicament de perfils unionistes sinó que són també del sector pretesament independentista. Si hi hagués una premsa seriosa, rigorosa i equànime, podríem prescindir d’unes xarxes socials dominades per una colla d’hiperventilats en el millor dels casos i de perfils falsos que només busquen generar brega entre el sobiranisme català. Però lamentablement des que els grans mitjans escrits o audiovisuals són en mans de les grans corporacions, han perdut la poca credibilitat que els quedava.
Finalment, i malgrat les tensions creades, s’ha arribat a un acord de compromís i els propers dies veurem la constitució d’un nou govern que ha de donar estabilitat institucional a Catalunya. Almenys l’estabilitat que li han de donar els 74 diputats que sumen les tres forces polítiques representades al Parlament de Catalunya.
L’acord de formació del nou govern no ve a culminar un procés de diàleg entre ERC, Junts i Cup, és una fita més del llarg i tortuós camí cap a la sobirania on cadascuna de les tres forces voldrà fixar el seu propi rumb. Això que és normal en els governs de coalició a tot el món, als catalans ens representarà un problema, car la situació de repressió que patim, posa obstacles a l’entesa. I també, i cal dir-ho, perquè la lògica dels partits els porta a l’enfrontament malgrat que l’objectiu final d’uns i altres ens diguin que el mateix.
Però si la lògica dels partits és marcar-se, fer-se la traveta i boicotejar-se mútuament, la dels ciutadans és just la contrària. Cal esperar que tots plegats, tal com hem fet tantes vegades, sapiguem organitzar-nos per a impulsar una Generalitat i un Parlament que ens acostin al nostre objectiu final: la llibertat.
Els partits han fet un pacte, nosaltres hem de fer el nostre: exigir-los respecte entre ells i fermesa enfront l’estat hostil.
