Experiència en lideratge i homenatge a un gran mestre. El de la vella escola: una persona que venia d’escombrar el taller i pas a pas va anar pujant graons fins arribar a la direcció comercial. Connectava amb les persones, feia sortides personals i grupals. Recordo que sempre em deia: “que mai et vegin bevent alcohol o jugant a les màquines”. Frase que em va quedar gravada a foc perquè amagava més valor del que semblava.
Confiava plenament, era assertiu, empàtic, escoltava atentament i fomentava el tracte familiar. Era un “face to face” constant. Això, proporcionava un respecte i un contacte profund entre persones més enllà del rol de cadascú. Com a resultat potenciava la implicació i la proximitat. Sí, és veritat que hi havia molta competència, i aquest és un punt fosc en les tasques comercials. Hem de remar en direcció a la col·laboració per un objectiu comú, més enllà de l’individual.
La diversió és un requisit vital per aconseguir un rendiment òptim i arribar a objectius i sobretot i molt important: produeix un estat d’ànim alt que retroalimenta continuadament. Puc assegurar que ens ho passàvem d’allò més bé. Les formacions es feien fora de la ciutat, s’anava a Madrid. Era un premi, ampliaves xarxa de contactes i a més et formaves.
Els conflictes i discussions produïdes per la pressió i l’estrès del dia a dia també formen part del procés que va del grup a l’equip. Comparativa als matrimonis: és possible no discutir-se? No, oi? I després ve la reconciliació. Si fem un re-enquadrament, podem dir que ajuda al reforç del vincle. Així doncs, si hem gestionat correctament l’autocontrol, hem de valorar-ho com ingredient que fa bon brou.
Aquest procés d’un equip porta temps; amb paciència obtindrem resultats a mig-llarg termini i assegurarem un equip d’alt impacte emocional, i per tant, productivitat, motivació i resultats positius. M’agrada el concepte de: “family team” per la connotació de vincle i que la creença general sigui: tots som importants. Crec que aquest era l’ingredient secret d’aquest tipus de lideratge. La situació idònia seria generar un entorn familiar on el pare/mare (líder) marqués les pautes i permetés que cadascú es desenvolupés, participés, aprengués i s’autogestionés. D’aquesta manera pot delegar i visualitzar de forma holística tot l’engranatge comercial.
He viscut altres lideratges i us ben asseguro que sortir de les reunions comercials amb el cap avall i amb fisiologia i emocions de tristesa, ràbia i frustració, no ajuda a que s’aconsegueixin els objectius marcats.
Posem música a les nostres relacions. Confiem en les persones. Treballem les competències tècniques i digitals però sense oblidar la part humana.
We are a family team!
