Fa dècades que s’intenta reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per reduir els perillosos efectes d’aquest Canvi Climàtic que estem provocant. A Catalunya ja l’estem patint: augment de les insuportables onades de calor, milers d’euros que s’emporten les cada cop més freqüents pluges torrencials, pèrdua de collites… i tot pot anar a pitjor sumant-ne la lenta pujada del nivell del mar.
L’estat d’Emergència Climàtica es planteja pel fet que ara hem d’actuar per evitar que els múltiples punts de no retorn s’activin i ja no puguem evitar una molt perillosa tendència que podria provocar una hecatombe en la població humana i en la majoria dels ecosistemes.
L’acció climàtica s’ha de fer de forma coordinada per part de tota la població mundial i per això les conferències de les Nacions Unides, les anomenades COP, tenen molt de protagonisme. Cal que quan algú representa a Catalunya en els diversos fòrums internacionals actuï com activistes climàtics. No anem bé quan no sabem qui ens està representant ni què està defensant. Tampoc anem bé quan la coherència que ens exigeixen a les activistes climàtiques no s’està aplicant a les nostres terres amb la seva responsabilitat.
A Catalunya tenim una llei de Canvi Climàtic que malauradament no s’està aplicant al ritme previst. No obstant això, si s’analitzen els objectius de la llei podem arribar a la conclusió que la transformació que tenim prevista fer no seria modèlica i per tant seria insuficient tenint en compte la nostra responsabilitat.
Quin hauria de ser l’objectiu ideal? Per explicar-ho amb poques paraules i fer-ho fàcil de recordar. Reduir a la meitat les emissions durant aquesta dècada; tornar a reduir a la meitat les emissions durant la dècada dels 30, i tornar a dividir a la meitat durant la dècada dels 40. La substitució dels combustibles fòssils no es pot fer per falta de recursos econòmics, de materials i d’energia disponible; per això cal reduir la necessitat del consum. La transformació necessària és molt gran.
Des dels moviments socials ecologistes tenim clar que aquesta transició vers una societat sense combustibles fòssils no és compatible amb l’actual sistema socioeconòmic que anomenem capitalisme. L’actual sistema necessita creixement econòmic i no sap fer aquest creixement sense augmentar el consum energètic. Les propostes que es fan que s’aprendrà a créixer sense augmentar el consum no són creïbles.
Per tant, ens trobem en un doble repte de grans dimensions: la transició energètica i la transició socioeconòmica. El primer repte diuen que l’estan assumint tot i que cal continuar exigint una transformació més ambiciosa. Del segon repte gairebé no se’n parla. Cal que la societat aprengui a reclamar aquest canvi social sense esperar que el sistema capitalista l’ofereixi als mitjans de comunicació de masses. Tampoc podem esperar els mitjans de comunicació públics perquè gairebé tots els partits polítics no volen assumir aquest canvi.
Com “alfabetitzar climàticament” a la societat? Qui ja estigui alfabetitzat ha d’ensenyar al seu entorn social. Els moviments socials podem ajudar a canalitzar aquesta tasca. Us esperem!
