Josep Soriguera
Advocat ICAB. Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS
De crèdits de dret públic n’hi ha de molts tipus, però en aquest article em referiré als que les persones físiques adquirim pel sol fet de generar ingressos. Part d’ells es generen automàticament en forma de tributs, sigui per part de l’administració d’Hisenda, Seguretat Social, ajuntaments…
Aquests crèdits públics estan superprotegits, dit això, en cas de patir angoixes econòmiques, hauríem de tenir especial cura en liquidar-los abans que qualsevol dels altres, ja que l’Administració té mecanismes privilegiats per a la seva recuperació i són de molt difícil extinció, com tot seguit veurem.
L’Administració per cada tribut dona un termini per a la seva liquidació, establert per la seva normativa. Si aquest no es liquida dins el termini, l’endemà l’Administració pots instar a què es liquidi el deute, iniciant un procediment de constrenyiment regulat per la Llei General Tributària a través del qual l’Administració podrà cobrar el deute, més despeses i interessos, sense necessitat d’anar a judici.
Aquest procediment de constrenyiment és exclusivament administratiu. Això significa que és l’Administració, en qualsevol dels seus estaments, ja sigui l’Estat, autonomies, diputació…, l’única que pot iniciar-lo i resoldre totes les seves incidències. I té la mateixa força que una sentència judicial a l’hora d’anar contra el patrimoni del deutor.
En cas de seguir sense liquidar el deute, i de no haver-se oposat mitjança els recursos que la llei preveu, l’Administració, seguint uns criteris de proporcionalitat, pot procedir de l’embargament de béns suficients per cobrir l’import del deute, més interessos, recàrrecs i costes del procediment de constrenyiment.
En general, l’ordre a seguir per l’embargament dels béns és el següent:
– Diners en efectiu o en comptes oberts a entitats bancàries.
– Crèdits, efectes, valors i drets realitzables en l’acte o curt termini.
– Sous, salaris i pensions de la part embargable.
– Béns immobles.
– Interessos, rendes i fruits de tota espècie.
– Establiments mercantils o industrials.
– Metalls preciosos, pedres fines, joieria, orfebreria i antiguitats.
– Béns mobles i semovents.
– Crèdits, efectes, valors i drets realitzables a llarg termini.
L’Administració tractarà de convertir en diners els béns embargats, procedint a una taxació, que comunicarà al deutor, i no podrà fer la venda fins que l’acte de liquidació del deute tributari sigui ferm. Una vegada es compleixin aquests requisits es podrà iniciar la transmissió que es podrà realitzar mitjança subhasta, concurs o adjudicació directa.
Quant a l’exoneració del deute públic, és possible mitjançant la Llei de la Segona Oportunitat. A aquesta llei s’hi poden acollir les persones naturals (físiques) sobreendeutades, a la fi d’exonerar tots els seus deutes. Però resulta que els deutes de crèdit públic també estan privilegiats, la llei els exclou. Els crèdits de dret públic gaudeixen de privilegi general pel 50% de l’import del crèdit (aquest és exonerable) mentre que el 50% restant serà considerat crèdit públic, excepte els que es deriven de les retencions -IRPF- amb un privilegi del 100%, aquests no són exonerables.
Cal dir, però, que el que no ha fet el legislador per poder exonerar la totalitat dels deutes, depenent dels casos ho ha fet algun jutge, exonerant així el 100% del deute públic.
