Prop de dos mil cinc-cents anys enrere Plató va escriure ‘la República’, on explicava que després de la democràcia arribava la tirania. Del govern del poble a la dictadura. Quan els ciutadans són incapaços d’articular i acceptar unes normes de convivència, apareixen els ‘salva pàtries’ de lideratges perversos, que fanatitzen una part de la població per imposar-se als altres. Avui d’aquest comportaments alguns en diuen populisme, però no s’han de malmetre les paraules, és totalitarisme furgar en els sentiments de les persones, dient-los allò que volen sentir, per així instal·lar-se en el poder.
S’ha escrit molt sobre com el nazisme va poder arrelar a Alemanya. També sobre què va fer Mussolini a Itàlia. I ací hem viscut un llarg període dictatorial que ha deixat estructures d’estat, que encara avui, continuen utilitzant els principis i procediments d’aleshores. Però pocs pensaven que estigués en perill el far de la democràcia. Molts americans i el món sencer, veien sorpresos com s’envaïa el Capitol Hill per evitar el nomenament de Joe Biden, com s’havien de posar barricades a les portes d’accés a la cambra de votació i com la policia es preparava, pistola en mà, a defensar la seu de la sobirania popular.
El president electe va fer una compareixença, demanant al president de la nació que fes un pas endavant per deturar el que “s’apropava a la sedició”. I va parlar de la generositat, dignitat, honor, respecte i tolerància de la democràcia americana i el mal que se li estava fent. Però el president en exercici va seguir parlant de frau electoral, sense proves i sense altre suport que el dels seus exaltats seguidors.
Espanya, on el Tribunal Suprem té una visió molt diferent del que és la sedició, ha posat a la presó i ha perseguit una bona colla de ciutadans per defensar pacíficament el dret a votar. A alguns, els costa entendre que un assalt violent, que ha provocat la mort a diferents persones, aldarulls, detinguts i on s’han recollit armes de guerra i gasos irritants, la policia no hagi actuat com es feu ací l’1-O. I a d’altres que el rei parli només del compromís constitucional, quan s’escolta l’estrident soroll de sabres i togues.
Deia Winston Churchill, que la democràcia és un sistema imperfecte, però continua sent el millor dels que hi ha. I afegia, que s’havia de defensar, perquè és fràgil malgrat la seva força. I això vol dir acceptar les lleis que ens hem donat, però també respondre els problemes de cada dia, respectar les minories i limitar les diferències per viure en llibertat i harmonia. Ell defensava les institucions fortes d’un estat on la justícia prevaldria per damunt de les lleis i on la fraternitat seria una manera de viure. Trump ha hagut de plegar perquè a USA hi ha un equilibris institucionals que limiten el seu enorme poder, que emana del poble i no era de la seva propietat. Malgrat el què ha passat, encara un exemple.
