A la peli Willy Wonka i la Fàbrica de Xocolata, en Willy Wonka –l’equivalent a un mestre torroner d’Agramunt per tenir una referència propera- inicia la cerca del seu successor al capdavant del negoci entre els infants consumidors de les seves xocolatines. El funcionament de la fàbrica és d’allò més extravagant i irracional però el mou la passió del Sr. Wonka per la xocolata.
Les teories econòmiques tradicionals es basen en bona part en la hipòtesi de informació perfecta – els actors econòmics disposem de tota la informació necessària – i en la hipòtesi de la racionalitat en les nostres decisions econòmiques, sense cap espai ni consideració per les emocions.
En qualsevol cas és clar que les nostres decisions econòmiques a nivell individual i col·lectives, les més trivials i les més transcendents, no s’adopten sempre sota criteris estrictament racionals i algunes finalment resulten ser negatives: pagar la quota del gimnàs al qual no anirem mai, implantar una xarxa d’alta velocitat que uneix totes les capitals de província amb Madrid deficitària i sense ocupació, la signatura d’una hipoteca excessiva a 40 anys, comprar pagarés de Nueva Rumasa desaconsellats explícitament per la CNMV,…
A voltes l’“emocionalitat” en les decisions econòmiques porta també a èxits remarcables, i el lector en tindrà un bon grapat d’exemples actuals. En la meva experiència des de la responsabilitat financera en diferents grups industrials la il·lusió i la passió de l’empresari i del seu equip humà han estat claus per decidir-se a emprendre un nou projecte o defensar la improbable supervivència d’un negoci en moments de crisi.
Caldrà prendre nota de l’exemple d’en Willy Wonka, doncs sembla que les emocions a més de la racionalitat, juguen el seu paper en la presa de les nostres decisions econòmiques.
Xavier Morales, economista
