Classe Mitjana – Jaume Singla

El gran problema de la política espanyola -i també de part de la catalana- és la corrupció i la manca de diàleg…. amb la societat. Que el sistema electoral es fes, en el seu moment, per obligar al bipartidisme ha acabat convertint-se en una llosa que impossibilita la imprescindible renovació dels càrrecs institucionals. No és casualitat que el Borbó hagi estat Cap d’Estat justament trenta-nou anys. Els mateixos que ho va ser el General Franco que el va designar per al càrrec. Avui, quan les costures del sistema institucional espanyol s’estan estripant per totes bandes, els dos únics partits que -de moment- poden designar president del govern -el Cap d’Estat ja està adjudicat per via hereditària- estan atrapats en les seves crisis internes. El PP per una creixent corrupció política i econòmica i el PSOE per la manca de lideratge i també de base electoral. Tots hem vist que quan l’electorat espanyol participa activament del procés el PSOE guanya les eleccions. Segurament que per això, els caps del PSOE confien en què la renovació del líder -segurament Eduardo Madina- tornarà a mobilitzar la societat espanyola i podran plantar cara per un costat al PP i per l’altre als moviments d’esquerres: IU-Iniciativa i  Podem. Sincerament penso que estan bastant equivocats. Des d’abans de l’inici de la crisi econòmica -el 2007- que el govern d’Espanya, tant el de Rodríguez Zapatero com especialment el de Rajoy, estan aplicant mesures socials i econòmiques que afecten negativament a la classe mitjana. De tal manera que cada vegada n’hi ha menys. Hi ha gairebé un trenta per cent de la societat que està en risc de pobresa i un vint per cent que és cada dia més rica. La resta es mou entre el manteniment del seu estatus i l’esforç de no caure en la decadència. Un esforç que cada dia que passa és més inútil. Per més que es pugui esforçar el PSOE en captar vots, difícilment arribarà a superar el PP que, a banda de tenir un electorat molt fidel, que vota les sigles i no els noms, té un espai sociològic creixent. Sobretot perquè per la seva dreta no hi té ningú que li resti vots. (UPyD n’hi treu més al PSOE que al PP). A banda, per culpa de la política de Pere Navarro, el PSC s’està allunyant molt del sentir majoritari dels catalans i Catalunya, de ser el millor suport dels candidats socialistes, s’està convertint en la tomba de les seves possibilitats futures. El que dóna cos a una societat és la seva classe mitja que és la més activa socialment i la que amb la seva capacitat de consum, manté el creixement de l’economia de base. El sistema bipartidista s’ha carregat les classes mitjanes de l’Estat Espanyol i això no només ha alterat el mapa electoral espanyol en favor del PP, sinó que n’ha fet ressentir a tot el cos social orfe en aquest moment d’una alternativa de progrés. Això no em preocuparia gaire, si no fos perquè ens ha deixat en mans de la dreta més reaccionària d’Europa. Jaume Singla