Carta oberta a Duran Lleida – Josep M. Carreras

C

Benvolgut Sr. Duran: Els que més o menys hem anat seguint les seves actuacions com a portaveu del govern a Madrid, agrairíem que d’una vegada per totes aclarís el seu posicionament davant el procés sobiranista de Catalunya, en el qual vostè hi té molt a dir. L’anunci de la seva dimissió filtrat a la premsa no és més que una actitud coherent amb les seves incoherències, de les quals vostè ha fet gala durant més de trenta anys. Entenc que ha de ser difícil per a vostè haver de defensar coses en les que no creu i d’aquí vénen moltes de les seves contradiccions. Però entenc també la incomoditat dels militants i simpatitzants del seu partit que volen restar fidels a l’ideari primigeni d’UDC. Perquè si s’atura a llegir els documents fundacionals, s’adonarà que a més de la ideologia cristiana en la qual s’inspira, en l’àmbit polític és clarament independentista (separatista, en deien llavors). El que passa amb els partits actuals (i el seu no se n’escapa) és que massa sovint s’han decantat per un practicisme que els ha portat a renunciar als seus propis orígens. En tenim un cas ben clar i recent en el PSC-PSOE, de tradició inequívocamt republicana i ara defensors a ultrança d’una monarquia imposada pel franquisme. Però això serien figues d’un altre paner… Tornant a la seva activitat, és evident que vostè és un polític nat, i com a tal ha procurat sempre detentar el màxim poder. Es delia per un ministeri i quan això no va ser possible, va haver d’acontentar-se de mala gana amb un segon pla, però amb una influència  decisiva a Madrid, com a portaveu del govern català. Passo per alt les formes externes com ha exercit aquest poder, amb un luxe excessiu que hem anat pagant entre tots. Una suite en un dels hotels més luxosos de Madrid no val quatre duros. Però deixem-ho. Altres ho han fet pitjor. El principal problema de la seva gestió, senyor Duran, és que com a bon polític vostè no ha volgut fer cas de la veu d’un poble que cada cop ressona mab més força. Tan difícil és, un cop sabuda la voluntat popular, deixar que s’expressi de la forma més democràtica, a través de les urnes? Però no, vostè com el PSC i altres, han volgut apropiar-se i tergiversar aquesta voluntat popular, d’altra banda ben fàcil d’entendre. Els catalans volem votar, això ho sap tothom i és propi d’estúpids o maliciosos amagar-ho. Mai com ara havia estat tan evident. Ja no li demano que es pronunciï a favor de la independència (ho hauria de fer si seguís la ideologia fundacional del partit), sinó que simplement no posi pals a les rodes ni emboliqui la troca amb idees peregrines com aquesta tercera via que ningú sap en què consisteix. Permeti’m que li ho digui, però l’anunci de la seva dimissió sembla més una amenaça que no pas una voluntat ferma de dur-la a terme. No li sembla que ja és hora de passar el lideratge a una altra generació? I el fet de dir que ho faria públic després de la coronació del rei, ¿es por saber a què és degut? Vol mostrar-li la seva fidelitat? No es vol perdre un espectacle que vostè veurà des de primera fila mentre la resta de ciutadans ho hauran de veure per  televisió? I el fet de dir que la dimissió no vol dir que es retiri com a portaveu del govern, què significa? Que seguirà defensant allò que no creu? Potser vol conservar el protagonisme que sempre ha tingut? De veritat que hi ha actituds difícils d’entendre i de les seves, sincerament, se n’entenen molt poques. Em vol creure, senyor Duran? Plegui d’una vegada i potser així s’aclarirà el panorama del seu partit. I molts de nosaltres li ho agrairem. Josep M. Carreras