Ramon Robert
A l’igualadí passeig Jacint Verdaguer numero 65, a la vorera nord, a la mateixa finca del Casal Interparroquial on anys després seria ubicat el Salón Rex, s’hi va construir el cinema Moderno. Va ser inaugurat a l’any 1934, amb la projecció de la pel·lícula La hermana San Sulpicio, que tenia de protagonista a la llavors molt popular Imperio Argentina. Més endavant, el 1943, el cinema passaria a dir-se Astoria, o també Jardín Astoria, quan les projeccions eren a l’aire lliure, amb els espectadors ocupant la pista del Casal. D’aquelles sessions nocturnes a la fresca se’n encarregava el senyor Valero Badia, històric operador cinematogràfic de la ciutat. A partir dels anys seixanta, tot i que la propietat del local era dels capellans, l’ús de la sala i la programació la portava una societat anònima, la Compañía Regional de Espectáculos. S’hi feien programes dobles, habitualment compartits amb el Centro Nacional (Ateneu Igualadí). El cinema Astoria va mantenir gran activitat al llarg de gairebé tres dècades, oferint en els darrers anys una programació especialment adreçada al públic infantil i juvenil. La darrera projecció va fer-se el diumenge 21 de febrer de 1971, encara no mig any després de la inauguració del gran cinema Kursal.
En aquesta última sessió s’hi va projectar el programa doble format per la pel·lícula d’aventures colonials El tigre de Keyber i la molt divertida El circo, aquesta dirigida i interpretada pel gran comediant Charles Chaplin. Quatre anys després, la tarda del 17 d’agost de 1975, es va originar un incendi a l’escenari de la sala, propagant-se el foc ràpidament. Els bombers aconseguiren que les flames no arribessin més enllà de les parets de les dependències properes del Salón Rex i del Casal Interparroquial, però no van pogué evitar que el cinema Astoria fos completament destruït. Es van cremar les butaques i la cabina de l’operador, quedant inservibles les dues maquines de projecció. El foc seria espectacular i devastador, fins el punt de que va caure el sostre i una de les parets.
SALÓN REX
Situat dins d’un gran immoble del passeig Verdaguer numero 65, el Casal de Acción Católica fou construït a l’any 1957. De fet, va ser una prolongació del Centre Interparroquial, entitat situada al carrer Toledo numero 2 (ara carrer dels Esquiladors), davant de les Escolàpies, que abans havia estat domicili del Centre Catòlic d’Obrers. Aquell centre, on després de la guerra es va canviar el obrerisme per la religió, comptava amb una sala on, al llarg dels anys 40 i part dels 50, s’hi projectaven pel·lícules. El nou Casal del passeig Verdaguer reprendria les activitats del Centre Interparroquial del carrer Toledo, que fou derruït als anys seixanta per a construir-hi un edifici de pisos. El Casal estava integrat per diferents associacions de caràcter social, cultural i religiós, gestionades per les llavors dues úniques parròquies igualadines. Poc després, en la mateixa finca (propietat del bisbat de Vic) i durant les festes de Nadal de 1958, s’hi va inaugurar el Salón Rex, cinema i escenari en el que també s’hi farien representacions teatrals, cas d’Els Pastorets.
Més endavant s’habilitaria també un petit local annexa, el Petit Rex, dedicat a les projeccions en format de 16 mil·límetres. El Salón Rex, amb una capacitat aproximada de 400 espectadors, va funcionar durant tota la dècada dels anys seixanta i part dels setanta, sent també conegut com el Centre Catequístic. La seva programació era sempre de caire infantil o juvenil, o sigui pel·lícules aptes per a tots els públics, nodrint-se de films de distribuïdores secundaries, molt diferents a les que contractaven els altres cinemes de la ciutat. Eren habituals les pel·lícules una mica antigues i de baix pressupost (westerns de sèrie B, vides de sants, comèdies amb actors poc coneguts, pel·lícules mexicanes, etc ) i no era freqüent que s’hi projectessin els títols d’estrena de les grans productores i distribuïdores. Tot i així, el Rex tenia el seu públic habitual, en especial nens i adolescents, que sobretot agraïen que en comptes del fal·laç noticiari NO-DO, es complementés el programa amb les projeccions de curts còmics de Jaimito (Larry Semon), Sandalio ( Jimmy Aubrey) o del “gordo y el flaco”, o sigui Stan Laurel i Oliver Hardy.
De tant en tant, també s’hi feia alguna sessió especial, gairebé sempre de caire religiós. Per exemple, la nit del diumenge 11 de maig de 1963 s’hi va projectar una pel·lícula del qüestionador cineasta suec Ingmar Bergman, El séptimo sello, amb posterior cine-fòrum en el que hi van participar capellans, frares i públic adult en general. Tant les sessions especials com les dels diumenges i festius van ser cancel·lades a mitjans dels anys 70. Abandonat durant molts anys, el que quedava en peu del Salón Rex seria enderrocat el mes de setembre de 2016. La noticia fou publicada per alguns mitjans de la ciutat: “Quatre mesos després que els Mossos desallotgessin el col·lectiu okupa Espai pels Somnis de l’edifici del Casal Interparroquial, situat al Passeig Verdaguer d’Igualada, aquesta mateixa setmana les màquines han entrat dins l’edifici per demolir una part de la construcció, que amenaçava ruïna. S’ha fet per raons de seguretat. Es tracta de l’històric Salón Rex, situat a la part posterior de l’immoble”.
