El 17 d’agost del 2017, Catalunya patia un dels crims d’Estat més greus de la seva història. Les Rambles de Barcelona i el port de Cambrils patien l’acció d’un escamot islàmic que va provocar la mort de 17 persones de totes les edats i ferits de diversa consideració a centenars de dones, homes i infants sense cap mena de culpa.
Des d’aquell maleït dia 17 d’agost que les víctimes no han deixat de patir. Cinc anys després dels crims, hi ha 250 persones a les quals no se’ls reconeix cap dret com a víctima del terrorisme. Poc a poc hem anat coneixent -de fet confirmant- la intervenció de l’Estat espanyol en el complot, sense que ningú -ni tan sols la Generalitat- hagi fet absolutament res per a escatir la responsabilitat última en la preparació dels atemptats. Extrem, aquest, que no fa altra cosa que confirmar la intervenció de les clavegueres de l’Estat.
Si l’Estat ens volia fer por als catalans, el tret li va sortir per la culata i en només tres dies i sense la intervenció de “los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado” es va desmantellar completament tot l’escamot. Setanta dies després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i l’intendent dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, eren cessats per l’Estat -aplicant l’article 155 de la Constitución Española- i posteriorment Puigdemont va passar a l’exili, Joaquim Forn jutjat i empresonat gairebé quatre anys i Trapero jutjat, absolt, però destituït del seu càrrec.
Però si els responsables de desarticular l’escamot ho han passat malament, les víctimes estan sent tractades molt pitjor. D’entrada, mentre que les famílies dels assassins han rebut suport psicològic -i econòmic- les víctimes i les seves famílies estan deixades de la mà de Déu, quan no, són directament maltractades.
Javier Martinez, el pare d’en Xavi, el nen de tres anys que va morir atropellat per la furgoneta dels assassins després d’un judici farsa als supervivents de l’escamot -als quals no es va acusar de terrorisme- on va haver de portar la seva pròpia acusació particular, veu que tot i una sentencia molt tova, la Justícia Espanyola ha rebaixat la pena de cadascun d’ells en deu anys. Us imagineu el seu dolor?
Davant el maltracte permanent a les persones que han patit directament els estralls del terrorisme alimentat per l’estat espanyol i la inacció de la Generalitat en l’exigència d’assumpció de responsabilitats, un grup de ciutadans, a les 12 del migdia de dimecres vinent, 17 d’agost, cinquè aniversari dels crims, lliurarem una carta reclamant al Parlament Europeu la seva intervenció per a obligar a l’Estat a exigir responsabilitats als culpables.
La delegació del Parlament Europeu a Barcelona es troba al Passeig de Gràcia, número 90. Si voleu a les 12 del migdia ens hi trobarem.
