A Igualada hi ha un tresor, i potser no s’explica prou. A la capital de l’Anoia s’hi ubica el que actualment és el negoci familiar amb més antiguitat de Catalunya. Es tracta de Cal Perico, una merceria que aquest any 2020 celebra el seu 180è aniversari. La nissaga dels botiguers Vidal comença amb en Pere Vidal i Juler, a qui anomenaven «Perico», i que era un marxant de vetes i fils que venia pels voltants d’Igualada. Com bé explica el llibret que es va editar pel 150è aniversari de la botiga, va ser el fill d’en «Perico», Isidre Vidal, qui l’any 1840 va decidir establir-se a Igualada. I aquí comença una història que ja ha passat per set generacions i que es comença a apropar als dos segles de vida. L’actual propietari de Cal Perico, en Salvador Vidal i Ribas, explica a La Veu de l’Anoia que “un dels secrets d’haver aguantat tots aquests anys és anar-se adaptant a les circumstàncies (crisis econòmiques, evolucions del mercat, crisis sanitàries, etc) d’una manera constant i decidida, mirant més endavant que endarrera i envoltant-se de gent vàlida.” De fet, aquest mes de març ha estat la primera vegada en la llarga història d’aquesta botiga igualadina que han hagut de tancar. No ho van haver de fer per la Guerra Civil ni durant la grip espanyola. “Abans els governs no obligaven a tancar, però aquest cop, amb la crisi del coronavirus, no hem tingut altra opció”, explica en Salvador.
Adaptar-se al present però conservant el passat
Cal Perico ha hagut d’anar canviant la seva manera de treballar al llarg dels anys. És evident que ni el producte que venen ni els clients que els compren son els mateixos ara que 180 anys enrere. Però tot i així, i com a mostra de la seva llarga història sí que conserven alguns segells d’identitat. Un d’aquests és la manera de vendre els botons, per exemple. Ho fan de la mateixa manera que ho feien 100 anys enrere, amb unes capces de cartró que contenen els botons a dins, i les mostres cosides a fora. També conserven unes capces de fusta que al llarg d’aquest 100 anys han servit per guardar-hi diversos i variats productes. I a la botiga de la carretera de Manresa, si hi entreu, hi trobareu un taulell d’atenció al públic que té més de 120 anys. Val a dir també que el pare del Salvador ha anat conservant alguns dels articles i estris mes significatius de tots aquest anys i, ara que està jubilat, també es dedica a recopilar informació comercial i familiar que extreu de les còpies de cartes que s’enviàven aquells anys entre familiars vinculats al negoci.
180 anys i quatre establiments
Quan l’Isidre Vidal va decidir establir-se a Igualada l’any 1840 ho va fer en un edifici situat a la meitat del carrer Argent. Segons el llibret publicat en el seu 150è aniversari, per poder obrir va haver de demanar 10 duros al seu cunyat, que tenia una fàbrica de vapor a Vilanova i la Geltrú. Un préstec que, segons la documentació que encara guarda la família Vidal, es va liquidar al cap d’un any. En aquesta primera botiga al carrer Argent s’hi van estar uns 30 anys, fins que cap el 1870 la merceria es va traslladar a l’històric edifici, també del carrer Argent, en aquest cas a tocar de la Plaça de l’Ajuntament. D’aquest edifici, però, es van haver de traslladar ara fa uns 15 anys, ja que per diverses circumstàncies no es van poder fer les obres per adequar l’edifici a les mesures de seguretat necessàries. Va ser llavors, a principi d’aquest segle, quan van traslladar la marceria a la botiga de la Plaça de l’Ajuntament, 14, on uns anys endarrere hi havien obert una botiga de marroquineria i complements. Salvador Vidal explica que aquest canvi “va ser dur perquè deixàvem enrere un espai on hi havíem estat més de 130 anys, però tampoc som massa sentimentalistes i ens ho vam prendre com una oportunitat que ens serviria per a oferir un millor servei”.
concurs d’una casa de llanes
A més d’aquestes tres ubicacions del centre d’Igualada per les quals ha passat Cal Perico, una de les quals encara està oberta, el negoci familiar va obrir ara fa pràcticament 50 anys una segona botiga al Poble Sec, que segueix en funcionament. Aquesta, situada a la Carretera de Manresa, 72, va suposar un pas endavant pel negoci, ja que els permet donar un servei més pròxim als clients de la zona nord de la ciutat.
Una clientela renovada en els darrers anys
Tot i que es podria relacionar el negoci d’una merceria amb el del tèxtil, en Salvador Vidal explica que la crisi d’aquesta indústria tant potent a Igualada no va suposar un gran daltabaix per Cal Perico. Això va ser així perquè les fàbriques s’abestien per altres bandes, tot i que sí que compraven alguns productes a la botiga, “especialment per fer mostres”, explica l’actual propietari del negoci. En canvi sí que van notar més la devallada de l’ofici de modista. Salvador Vidal recorda que “a l’època bona havia arribat a haver-hi 30 o 40 modistes que ens compraven producte”. De totes maneres, en els darrers anys s’ha tornat a posar de moda fer costura a casa i molta gent jove s’està aficionant a fer patchwork o macramé i a transformar i reparar les peces de roba per tal de dona’ls-hi una segona utilitat. Una moda que, explica en Salvador, “durant la pandèmia encara ha fet un boom més gran”.
Joves o grans, la clientela no només és d’Igualada o la comarca. També és habitual trobar clients de Mollerussa, Tàrrega, Cervera o d’altres municipis de l’Anoia. També de Martorell o Sant Sadurní.
Aposta per un tracte proper i personalitzat
L’entrada de joventut com a clients, però, no ha modificat massa la manera de vendre els productes. Sí que ofereixen venda online, però “veiem que allò que el client vol és el tracte personalitzat. Volen saber «què em quedaria bé amb aquesta peça…?» i demanen que els aconsellem”, explica en Salvador. Això no vol dir, però, que durant tota aquesta època de crisi sanitària, en què s’ha hagut de tancar al botiga o reduir els aforaments a Cal Perico s’hagin quedat aturats. Correu electrònic, WhatsApp i telèfon funcionaven a ple rendiment i s’han fet moltes entregues a domicili. Aquests serveis han vingut per quedar-se !!!
Diversificiació de l’oferta
Cal Perico ha estat, des dels seus orígens, una merceria. I a dia d’avui els botons, vetes, fils, agulles i tot tipus de productes relacionats amb la costura i les labors, son dels més venuts, però l’entrada de noves línies de producte com la corseteria (calces, calçotets, sostens, pijames, banyadors, etc), la marroquineria (carteres, bitlleters, cinturons) i el complements de moda (bufandes, guants, paraigües) és el que ha ajudat a tirar el negoci endavant. Com abans havien sigut les joguines, articles de comunió, les maletes de viatge, i altres. Tant és així que la transformació del negoci en l’últim any ha tingut a veure amb centrar la botiga de la Plaça de l’Ajuntament en corseteria, deixant un petit espai per la merceria, mentre que el gran assortit de merceria l’estan concentrant a la carretera de Manresa.
Precisament aquesta última botiga, la del Poble Sec, és on estan habilitant espais per poder augmentar l’oferta de tallers que tant èxit tenen en els darrers anys. “Tota la vida hem ensenyat a fer mitja o ganxet i en els darrers temps hem començat diversos tallers de costura, aquest any comencem amb el patchwork, etc”, explica en Salvador. Durant l’estiu també han estat fent uns cursets per la canalla, d’11 a 13h i després durant el curs fan extraescolars i tallers per adults. “Aquests tallers funcionen molt bé, pràcticament ja ho tenim tot ple de cara al proper curs. Per nosaltres és un servei al client, al mateix temps que és una oportunitat per a donar a conèixer el producte”, afirma el propietari del negoci.
Optimisme de cara al futur
En èpoques de crisi, com aquesta que estem vivint actualment, és important no quedar-se parat i aprofitar el temps per repensar el negoci i fer-ne les millores que es creguin necessàries. I això és el què han fet els darrers mesos a Cal Perico. En Salvador, de fet, creu que el negoci “té una bona salut. Hem aprofitat la pandèmia per reorientar el negoci, plantejar-nos noves línies de producte, definir estratègies, concretar tallers i monogràfics etc. Hem fet un treball en equip per consolidar-nos i sortir-ne més forts. Estic optimista i esperançat”. Així doncs, amb aquest optimisme no és una quimera pensar que aquest negoci històric d’Igualada pugui arribar als dos segles de vida. Així esperem que sigui.
Altres articles sobre Cal Perico:
“Cal Perico”: una nissaga familiar estretament lligada al veïnatge i comerç del carrer de l’Argent
