26.9 C
Igualada
Diumenge, juliol 3, 2022

Àrbitre (2)

Arbitre (1)

Dèiem el dia passat que el mot que ens ocupa forma part de la família del verb albirar, encara que ha conservat la forma més acostada a l’original perquè davalla directament d’arbiter, ‘testimoni ocular’. I dic que en forma part quan en realitat fora més pertinent dir que la integra de manera més que majoritària, atès que quinze dels divuit membres corresponen a la seva branca.

I no en va, concordant amb la comparació que fèiem entre àrbitre (mot estàndard) i àrbit (pronúncia popular encara no normativa), que podrien equivaler a l’evolució culta i la vulgar respectivament, la branca d’àrbitre és precisament la dels derivats cultes. En pengen termes habituals com arbitral o arbitrar (aquest verb és, de fet, l’espurna que va inspirar la columna, per una associació inconscient d’idees entre l’arbitratge del partit Barça-Rayo i el que els tribunals espanyols exerceixen de ja fa uns quants anys sobre el conflicte catalanoespanyol); arbitrari també és ben comú, malgrat que el significat ja fuig una mica: `discrecional’, i també ‘exercit no atenent sinó a la voluntat o el capritx propis’, i l’adverbi i substantius corresponents, arbitràriament i arbitrarietat, que tot i el regust culte se’ns fan familiars gràcies als mitjans de comunicació.

En canvi, arbitració o arbitrador, més especialitzats, ja són força més infreqüents, així com els substantius arbitrament (‘Acció de donar sentència arbitral’) o arbitratgista, que no és un fan dels col·legiats sinó una ‘persona que fa arbitratges de borsa o en la fixació dels preus’. I completa la família el més bonic de tots, arbitri, que encara que fa la viu-viu en l’àmbit sempre àrid del dret continua mantenint la seva personalitat filosòfica natural: ‘Facultat de la voluntat de l’home de prendre una resolució amb preferència a una altra’.

En realitat la família no s’acaba aquí, perquè modernament n’ha sorgit un doblet nou, arbitrisme i arbitrista, en el camp de l’economia. Es veu que es tracta del ‘Corrent de pensament politicoeconòmic que proposa uns mitjans únics i simples per superar una etapa de decacdència econòmica’, i a mi aquesta definició m’ha fet pensar, ves per on, en els tribunals espanyols esmentats i les seves respostes úniques i simples (castigats!, a la presó!) per superar una etapa que segurament, més que a decadència, els deu sonar a molta, moltíssima nosa, la de la revolta i les pretensions inaudites d’aquests llunàtics de catalans, que no es cansen mai de fer la traveta al gran projecte universal, i més enllà i tot, que sembla que és per a ells la cosa hispànica.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Igualada ciutat universitària: present i futur

Els reptes, quan es treballen intensament, es poden fer realitat, i és el que ha passat amb l’aposta universitària ambiciosa que ha fet la...

Exposició “reapropiant-nos de les nostres vides”. Aquestes som nosaltres! Ens visibilitzem per transformar

Aquests dies i amb aquest reclam, al vestíbul del Centre Cívic Nord, un grup de dones ens expliquen la seva pròpia història; una història...

Visitanoia, una altra proposta per promocionar el turisme

La sectorial de turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia que aglutina i representa a les empreses del sector ha presentat la creació d’una...

La Síndica de Greuges d’Igualada va atendre 130 casos durant el 2021

La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, ha presentat públicament la memòria de la tasca duta a terme durant l’any 2021. La presentació, s’ha...

Més de la meitat dels anoiencs no s’ha posat la tercera dosi de la covid-19

Salut ja fa mesos que administra la tercera dosi de la vacuna covid a Catalunya. La dosi de reforç busca garantir la protecció de...
Compartir