17.3 C
Igualada
Divendres, setembre 30, 2022

Apareix un nou nivell arqueològic a l’Abric Romaní amb fogars, restes de cérvols i eines de neandertals

A l’Abric Romaní de Capellades hi treballen més d’una vintena de persones, entre investigadors i estudiants, i està previst que la campanya s’allargui fins al 26 d’agost. Després de la recerca continuada durant quatre dècades, ja es treballa a 12 metres de profunditat i s’han estudiat 18 nivells arqueològics. “És com tenir un edifici de 18 plantes, per ara, perquè sabem que en queden més encara”, destaca a l’ACN una de les codirectores del jaciment, Gema Chacón.

Enguany havien de finalitzar l’anomenat nivell ‘R’, on ja l’any passat es va poder documentar un campament especialitzat en la caça de cérvols. Per sorpresa dels investigadors, ha aparegut just per sota un nivell que semblaria encara “més important” pel tipus de restes que ja s’hi estan començant a revelar. “Hem trobat sobretot restes de focs que organitzen els espais i les activitats dels neandertals, tenim moltes restes de fauna consumida, nous cranis de cérvol, i eines de pedra”, detalla Chacón.

Una de les particularitats del jaciment i que el fa singular és que les troballes hi apareixen sedimentades i “segellades”, fins al punt que, quan destapen les restes de fogars, encara poden sentir l’olor a cremat. I en el cas de les eines de fusta, aquestes es poden arribar a “positivar” amb resina a partir de l’espai que han deixat.

Sense restes humanes, de moment
En aquest jaciment, però, no han aparegut restes humanes. Una dada que els investigadors justifiquen pel fet que era un campament de caçadors temporal i no un lloc d’enterraments. “Era un lloc de pas estratègic, on s’hi feien campaments curts, per caçar i fer-hi activitats quotidianes com ara processar les restes de carn amb els focs, que també els donaven llum, protecció i escalfor”, explica la codirectora. Ara bé, sí que podria aparèixer algun dia una dent de llet d’algun dels infants que formaven part del grup. “El que està clar és que aquí el Ratolí Pérez s’ho va emportat tot”, diu en broma la investigadora.

Malgrat tot, subratlla la importància d’un jaciment que ja s’ha convertit en una referència per la gran quantitat de fogars (centenars) que s’han documentat i les restes que permeten comprendre millor com vivien els neandertals. El fet que s’hagi estudiat de forma continuada durant 40 anys és també un factor que li aporta un gran valor científic.

Sobre el fet de trobar restes humanes, l’antropòleg i codirector Eudald Carbonell, afirma que l'”esperança no s’ha de perdre mai quan excaves, perquè els nivells canvien encara que siguin molt similars”. I afegeix: “No es pot afirmar que no trobarem restes humanes però sí que no n’hem trobat en 40 anys”.  Tanmateix, Carbonell admet que trobar una resta humana a l’Abric ara és “una qüestió menor”, després d’haver treballat durant tants anys al jaciment d’Atapuerca, on han aparegut múltiples peces.

Un aniversari amb regust a comiat
L’any que ve serà l’últim que Eudald Carbonell estarà al capdavant de les excavacions al jaciment. I el 2024, l’últim a Atapuerca. Carbonell, doncs, penjarà el seu barret que tant el caracteritza ben aviat. Mirant enrere, l’arqueòleg està satisfet de la feina que s’ha fet al jaciment en els darrers 40 anys i que ha permès ampliar el coneixement sobre com com vivien els neandertals. Segons ha explicat, l’aprenentatge més destacat que s’enduu és haver pogut ajudar a formar els nous arqueòlegs, historiadors i científics “que volen saber com ens hem fet humans”.

“El millor que pot fer una persona que ensenya és fer-se prescindible”, ha assenyalat Carbonell sobre la idoneïtat de les tres persones que el rellevaran al capdavant de l’Abric Romaní a partir de 2024. Es tracta de Gema Chacón, Palmira Saladie i Pep Vallverdú.

Sens dubte, l’assignatura pendent del jaciment és la construcció d’un museu on poder explicar qui eren i com vivien els neandertals. “Per comunicar i socialitzar la ciència cal un gran esforç i aquí falta un museu per poder explicar a tothom la vida dels neandertals”, assenyala Eudald Carbonell. “Jo em jubilaré i no ho veuré, potser ho aconseguiran els meus deixebles o qui els continuïn”, ha dit l’arqueòleg amb sornegueria.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La 10a Mostra d’entitats enceta l’Octubre Solidari a Igualada

La programació de l’Octubre Solidari 2022 comprèn un recull d’activitats concentrades en un mes i mig i promogudes per les diferents entitats que integren...

L’aeròdrom acull demà dissabte una nova Jornada d’Aviació Adaptada

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena es prepara per acollir demà dissabte 1 d’octubre a decenes de persones amb algun tipus de discapacitat, als seus acompanyants i al...

Fer-se el mort

A vegades, el naufragi obliga l’home a nedar mar endins; d’altres vegades ho fa voluntàriament. S’allunya de la costa amb ritme constant, les veus...

El cantautor Josep Tero i l’hel·lenista Eusebi Ayensa oferiran un acte poèticomusical

Òmnium Anoia ha organitzat per al proper divendres 30 de setembre la presentació literària de l’antologia de poesia catalana Una vela en el mar blau,...

La segona edició del TEDxIgualada posarà l’accent en el talent local

Després de l’èxit del TEDxIgualada 2021, el Teatre de l’Ateneu d’Igualada tornarà a acollir una nova edició d’aquesta iniciativa que posa la ciutat d’Igualada...
Compartir