16.9 C
Igualada
Diumenge, maig 29, 2022

Amb el vent a favor

JOSEP M. CARRERAS opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.CatSeguint la consigna del Pep Guardiola, ens vàrem llevar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora. Potser una mica massa i tot, abans de les 6. Tot era fosc i negre. Feia vent i fred. Per això, un cop a l’autobús, vàrem intentar fer una clapadeta per recuperar una mica el son interromput. Però no ens va privar d’embadalir-nos davant una esplèndida sortida del sol com feia temps que no veia (parlo per mi, és clar).

A l’entrada a Barcelona, els embussos de trànsit habituals ens varen fer arribar al passeig Lluís Companys gairebé a misses dites. El grup de corals entonava el darrer cant. Els més lleugers varen tenir el temps just per saludar amb crits de suport el president Mas i les conselleres també encausades. Poc després, els organitzadors de l’acte varen pujar a l’estrada i varen animar els concentrats a no defallir. No calia de fet. Els crits de “in- inde- inde-pendèn-ci-a” estaven a totes les goles; em vaig fixar en un petit detall: el crit final era “independència, ja!”. Tot un avenç…

Després dels discursos, els organitzadors varen donar l’acte per finalitzat. Eren només 2/4 d’onze i alguns dels nostres es plantejaven de reprendre el camí de retorn. Però no ens havíem llevat ben d’hora per quedar amb un pam de nas. ¿Havíem fet tot allò només per anar a fer un cafè en un bar? Al final, i per decisió assembleària, es va decidir quedar-nos fins a la una, atès que transmetien l’interrogatori amb altaveus al carrer.

Mentre ho escoltàvem, una sorpresa va fer les delícies de la concurrència. La meteorologia va voler-se posar al nostre favor. La força del vent va fer desprendre un agafador de la bandera espanyola que presidia la façana del Palau de Justícia. La tela, sense control, es cargolava sobre ella mateixa en el seu propi pal, o tocava sense èxit la de la UE, situada a la seva esquerra. Mentrestant, la senyera aguantava ferma la ventada, tremolosa però tensa, ben agafada i segura.

La gent es va adonar tot seguit del simbolisme, i quan uns operaris varen voler arreglar la situació, es varen veure obligats a baixar la bandera. El crit de la gent va ser unànime. “Fora, fora, fora, / la bandera espanyola”; però aviat també va substituir “bandera” per “justícia”.

La sortida dels encausats va ser apoteòsica. Crits i cants. Els rostres de la multitud, congestionats pel fred, mostraven aquella alegria que només es veu en les Diades de l’Onze de Setembre. No hi havia por sinó ganes de plantar cara, passés el que passés. Alguns s’acomiadaven “fins a la propera”. La moral era de victòria. I és que aquesta vegada fins i tot els elements van posar el vent a favor nostre. Per a molts dels presents, Madrid és una entelèquia. Pertany a una altra galàxia. Es cargola en ella mateixa, sense sortida. Pot amenaçar, però és el cant del cigne, els darrers escarafalls previs a la ranera de la mort.

 

Josep M. Carreras

Compartir
Article anteriorEl nou ordre mundial
Pròxim article6F i més

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir