Una amena conversa amb Montserrat Argelich, presidenta del Gremi de Traginers, i Silvia Tomàs, secretària de l’entitat, és tot una invitació a conèixer l’origen i el per què d’un popular concurs de dibuix que es va convertint en una fantàstica crònica visual als ulls dels alumnes de diferents centres escolars igualadins, sobre la festa dels Tres Tombs, celebrada en honor al seu patró Sant Antoni Abat, cada 17 de gener.
L’origen d’aquest Concurs de Dibuix –en paraules d’Argelich- va ser francament atzarós: va coincidir amb el període de la presidència de Joan Rey, concretament a l’any 2006, quan un grup de joves filles de socis de l’entitat, les també sòcies Montserrat Argelich i Teresa Costa, entre d’altres, en tant que noves generacions i amb la voluntat de concedir al gremi una projecció més juvenil van presentar a la Junta la proposta d’arribar al món de l’ensenyament impulsant la instauració d’un concurs de dibuix; és a dir, una convocatòria capaç de cohesionar el valor cultural i tradicional de la festa amb el món educatiu en la línia de despertar en l’alumnat la suficient motivació per a descobrir una celebració de tan llarga trajectòria.
De la idea al projecte, aquestes precursores es proposaven de posar en valor -més enllà del mèrit cultural i l’interès turístic- una festa que havia esdevingut un espectacle summament captivador per a la ciutadania igualadina, en particular per als infants; els quals, immersos en un món tan motoritzat com l’actual, són els que més assaboreixen i se sorprenen amb la espectacular desfilada de carruatges i l’estètica majestuosa d’uns cavalls vestits elegantment per a tan noble efemèride. És a dir, la iniciativa aboca a què nens i nenes dibuixants parin prou atenció a aquest testimonial festeig de pagesos i traginers, amb els seus animals pulcrament raspallats i elegantment guarnits que condueixen uns carros prou emblemàtics (el dels bombers, el dels morts, el de la pell, etc., i molt especialment la diligència, rèplica de la que feia el trajecte Igualada-Barcelona) per tal de lluir-ne en el seu passeig de tres voltes els seus millors arreus.