Soc Maria José Sayavera i Delgado, soc una dona senzilla i transparent. Nascuda a Igualada i vivint actualment a Santa Margarida de Montbui. Casada i sense fills però amb cinc nebots que són la meva vida. M’agrada gaudir amb la família, caminar i buscar la bellesa en les fotografies que faig… i comparteixo a la xarxa Instagram on hi tinc el meu perfil: reyesphoto68.
Quan es publiqui aquesta entrevista, vostè estarà acabant el seu desè Camí de Santiago. Què la porta a fer tantes vegades el pelegrinatge?
El Camí de Santiago m’aporta serenor i em porta als pensaments lliures. Anar fent quilòmetres de camí i deixar els pensaments lliures. Cada any fem al voltant de deu dies de Camí i quan en completem un, l’any següent en comencem un altre. El fem amb la meva cunyada Montserrat Enric. Gran companya de camí i excel·lent esposa per al meu germà.
Quants n’ha fet fins ara?
Quatre. He fet el camí francès, des de Saint Jean Pied de Pot fins a Fisterra. El Primitiu des de Baiona fins a Muxia. El batzanès i el Camí portuguès. Ara estem fent el camí aragonès que començant més amunt de Jaca, arriba fins a Santiago de Compostel·la. Suposo que ens ocuparà tres anys completar-lo.
Es coneix molta gent al Camí?
Es coneix gent de tot arreu. Cada persona té els seus motius per fer-lo. Jo ho necessito. Són deu dies a l’any per desconnectar, per a conèixer-te una mica més.
En els deu anys que porteu fent el Camí, heu passat por en algun moment?
Hem suportat dies i dies de pluja, ens hem perdut… però mai hem passat por.
Hi ha una bona xarxa d’albergs per als pelegrins?
La millor es troba al Camí francès. Al Primitiu o al portuguès no tens cap problema. Si fas el Camí primitiu o l’anglès, t’obliguen a fer els trenta-set quilòmetres que hi ha d’un poble a l’altre d’una tirada perquè entremig no n’hi ha cap. Hi ha camins que estan oblidats. Personalment em satisfà molt que Igualada tingui un alberg a Cal Maco, que és un espai xulíssim i dona l’ocasió a molts pelegrins a fer una parada al centre d’Igualada. A pocs llocs he vist un alberg tan bo com a Cal Maco.
Quants quilòmetres camineu cada jornada?
Depèn del traçat. Fem una desena d’hores que poden rendir més o menys en funció de la facilitat del camí o dels pobles que hi hagi en el traçat.
Vostè és una excel·lent fotògrafa, amb el seu perfil a Instagram. D’on li ve la vocació?
L’he tinguda sempre. Feia les fotos de la família però des de fa uns anys, necessito fer fotografies i penjar-les. Formo part de l’Associació Fotogràfica d’Igualada i de l’AFOC de la Pobla de Claramunt on trobo mestres i companys.
Sense Instagram faria fotografies?
Crec que sí, al capdavall si no hi hagués Instagram, publicaria en una altra plataforma. Ara tots tirem fotos i la majoria les publiquem. Jo faig les fotos que m’agraden i alguna la publico. Si em fan likes millor, però si la foto m’agrada a mi, ja en tinc prou.
Com elegeix els temes i els models?
Molt sovint ho he proposat a companyes o excompanyes de feina i a persones que conec. A tothom li agrada que li facin fotografies. Alguna de les noies que he fotografiat i publicat, els ha sortit molta feina de model.
Vostè va treballar a Vivesa en el ram de la cotilleria i ara està treballant en el ram de l’electricitat.
Treballo des de fa deu anys a Sofamel, als Plans d’Arau. És una fàbrica de material elèctric. M’agrada molt la meva feina perquè és important. Fem equips de seguretat per als treballadors de les línies elèctriques. Tinc un gran record de Vivesa, on vaig treballar dotze anys. Hi vaig trobar al meu marit i conservo amistat amb moltes excompanyes.
Fent el Camí porta la càmera de fotos?
Ho vaig fer un any i no em va agradar. Portem motxilla amb tot el que necessitem i la càmera pot ser un destorb.
Les fotos amb càmera o telèfon?
Sempre la Nikon.
