El col·lectiu de les persones amb discapacitat vam viure com una victòria l’última reforma de la LOREG (Llei orgànica del règim electoral general) del passat 18 d’octubre de 2018, quan el ple del Congrés de Diputats va aprovar-la per unanimitat. La modificació de la llei retornava el dret a vot a prop de 100.000 persones amb discapacitat de tot l’Estat espanyol, especialment amb discapacitat intel·lectual, que havien vist com el seu dret a vot es perdia com a conseqüència de les decisions judicials per a les declaracions d’incapacitat.
La modificació de la llei eliminava els apartats en els quals es determinava que perdien el dret a sufragi les persones que havien estat declarats incapaços per sentència judicial o per internament en un hospital psiquiàtric.
A proposta del PSOE i del govern espanyol es va modificar la llei; després que es va veure obligat a seguir les recomanacions del comitè sobre els drets a les persones amb discapacitat de les Nacions Unides que, l’any 2011, va denunciar la restricció dels drets de vot per a quest col·lectiu de persones.
Era un triomf i així ho hem viscut. Però fa uns dies, la Junta Electoral Central va proposar que interventors, apoderats i membres de les meses dels col·legis electorals poguessin identificar les persones amb discapacitat si consideren que voten condicionats per un tercer i no ho fan de manera lliure i conscient.
Aquesta prerrogativa atempta contra la LOREG, en primer terme, que permet el sufragi electoral sense excepcions, i contradiu també la Convenció Internacional de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat que, en el seu article 29, indica que “els països han de garantir la participació de les persones amb discapacitat en la vida política i la vida pública. Les persones amb discapacitat tenen dret a escollir els seus governants o a ser escollits com qualsevol altra persona”.
Però el que ens esgarrifa és l’extensió de la discriminació. Algú s’imagina contra qualsevol altre persona, que un interventor o apoderat pogués recriminar-la què vota i si vota o no condicionat? És que no és tothom que pot votar condicionat o induït? O dit d’una altra manera, l’acte de votar, que és voluntari, no és en si mateix un acte lliure i conscient?
Per la greu vulneració de drets que aquesta disposició suposa i la normalització d’estereotips, prejudicis i apriorismes, Àuria s’ha adherit a la manifestació d’aquest dissabte convocada per la federació Dincat a Barcelona, a les 11:30, davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume.
Però a, a més a més, en les properes setmanes iniciarem una programa d’activitats de conscienciació i defensa dels drets civils perquè les persones amb discapacitat i les seves famílies tinguin coneixement de com poden exercir els seus drets.
Ha estat un llarg camí arribar on som avui, que sigui una realitat que les persones amb discapacitat tinguin dret a vot, dret a treballar i ser remunerades per aquest fet, dret a participar de l’entorn comunitari, dret a expressar la seva opinió.
Sovint podria semblar que hi ha qui té temptacions de provar si és possible restringir l’exercici dels drets civils en els col·lectius més vulnerables o indefensos. Quan hi ha qui gosa condicionar els drets civils d’una part de la societat és quan tota la societat s’ha d’alçar per defensar-los. Perquè no és de col·lectius el tema de fons, sinó que és de drets i de llibertat. Cal estar amatents, aixecar la veu i dir ben clar: tinc dret a vot i el meu vot val tant com el teu. Que ningú se n’oblidi.
Miquel Canet
Director general Àuria Grup
