David Sánchez (ERC) és l’alcalde de Jorba. Porta quatre anys al capdavant del consistori municipal i ara encara els darrers dies d’aquesta legislatura que s’acaba el 26 de maig amb la il·lusió d’encapçalar la candidatura republicana a les eleccions municipals, esperant que els jorbencs li tornin a fer confiança per als propers quatre anys.
Som a les acaballes del mandat municipal. El maig hi ha eleccions. Quina valoració feu d’aquests quatre anys al capdavant del consistori?
La valoració en general és bona. Nosaltres vam construir el nostre pla de mandat recollint els suggeriments i propostes dels veïns i creiem que si no hem complert tot el pla que ens havíem marcat, falta molt poc. Hem fet més actuacions que no hi eren, que han sorgit fruit d’oportunitats i idees pròpies. La valoració és bona, amb les dificultats que sempre comporta.
A nivell de funcionament municipal, l’aplicació del 155, el seu posterior aixecament i que per altra banda sembla que s’està sortint de la crisi econòmica, s’ha notat?
L’ajuntament de Jorba, a nivell econòmic, teníem una situació bona i això influïa en els possibles pagaments que haguéssim de fer, però sí que és veritat que en tràmits amb la Generalitat ens trobàvem sobretot canvis que han fet que l’administració anés molt més lenta del que és habitual o fins i tot que s’haguessin de tornar a començar alguns projectes a causa dels canvis de persones al capdavant de l’administració. En general, però, a nivell d’administració local no ha estat greu.
David Sánchez tornarà a encapçalar la candidatura d’ERC a Jorba?
Sí, aquesta és la intenció. En l’equip hi haurà alguns canvis per motius personals d’algun dels membres de l’equip actual. Ara estem en procés de formació del grup.
Teniu confiança en continuar com a força majoritària a l’Ajuntament?
Creiem que sí, la previsió és ser una majoria còmoda. Esperem tenir la confiança de la gent després de la feina fet durant aquests darrers anys.
Nosaltres governem per tothom però suposo que, com amb tot, hi ha crítiques, però la democràcia tracta d’això.
Qui formarà part de la candidatura?
Com et deia anteriorment, estem confeccionant la llista. Els tres que segur seguim són la Sílvia Escura, la Carme Marcé i jo mateix. A banda d’aquests encara no podem confirmar ningú.
Quines són les propostes que feu per al municipi per aquests propers quatre anys? Han quedat projectes per fer d’aquesta legislatura que ja s’acaba?
Han quedat projectes a mig perquè tampoc ens hem plantejat que el fet que s’acabi el mandat suposi posar el poble potes enlaire per poder fer inauguracions a correcuita. Hi ha moltes actuacions importants que s’han executar. Enguany, aquest 2019, invertirem prop de 650.000 euros en diverses actuacions i comptant que el pressupost està al voltant dels 900.000-1.000.000€, significa que és una inversió important. A més el cost per a l’Ajuntament és zero, és tot via subvencions que hem aconseguit i amb les quals solucionem algunes mancances històriques: reparem un col·lector que estava fent que s’aboqués directament a llera aproximadament el 75% d’aigües residuals del municipi. En el seu moment l’ACA s’havia compromès a arreglar-lo però va quedar aturat i ara ho hem reprès, hem aconseguit el finançament per solucionar-ho.
També continuem amb una 2a fase de les obres de restauració del castell, que és una feina important per adequar i adecentar el nostre patrimoni històric i que està començant a donar els seus fruits a traves de visites guiades. I la intenció és continuar en aquesta línia, fent inversió en els equipaments del municipi, a la piscina, a l’escola, mentre seguim treballant en la construcció d’una nova escola amb el Departament.
Més enllà d’això tenim una proposta molt interessant de cara a transformar el poble, per afavorir la cohesió social, oferint un espai de trobada per poder socialitzar-nos més (per alguns veïns Jorba és només un lloc per anar a dormir). I això lliga amb dos projectes importants com són la part turística del castell i el que serà la Via Blava, que no oblidem ens posarà a l’inici del Tram Anoia, un dels tres ramals que tindrà la Via Blava, els altres dos són Castellar de n’Hug i Cardona. Creiem que d’aquí se’n pot treure un rèdit important i s’ha d’aprofitar aquesta oportunitat.
Parlem una mica del projecte de la nova escola.
Actualment l’escola es troba en un edifici de 50 anys, amb diferents edificis annexos que fan que els nens s’hagin de traslladar d’un lloc a l’altre i creiem que ens mereixem unes instal·lacions millors. Fa un temps ja es van adquirir els terrenys, però el projecte va quedar aturat. Ara es reprèn i crec que malgrat tots els trasbalsos polítics que estem patint com a país, hem de poder donar uns serveis dignes a la gent. Segons paraules del departament d’Ensenyament, en un termini de 4 anys la nova escola de Jorba estarà enllestida.
El Consell Comarcal de l’Anoia, del qual en formes part dins de l’Àrea de Medi Ambient, implantava aquest passat any 2018 la recollida porta a porta a diversos municipis de la comarca. Ha tingut la resposta que s’esperava?
Ha tingut una millor resposta que l’esperada. Ara fa uns dies presentàvem els resultats dels 6 primers mesos. Jorba va ser dels primers municipis on es va implantar i els resultats són bons.
Evidentment sempre hi ha coses a millorar i a ajustar.
Parlant amb els veïns ens han dit que en general estan contents, el servei funciona, han desaparegut els contenidors del carrers, han desaparegut aquella mena de miniabocadors que es formaven a costat dels contenidors i per tant a nivell urbà tenim unes ciutats i uns pobles més amables. El resultat és positiu.
El Consell Comarcal encara el nou mandat buscant solucions més justes i que es responsabilitzi el propi ciutadà de la separació correcta dels residus, a través del sistema de pagament per generació, o sigui que pagarà més aquell que pitjor recicla.
S’han resolt els problemes que van sorgir en algunes de les urbanitzacions?
El problema de les urbanitzacions és molt semblant al de les masies. S’ha buscat el millor sistema per adequar-lo a aquests espais i s’ha buscat un model el més econòmicament sostenible, sinó possiblement aquests espais haurien de suportar un major cost que la resta de llocs. Si aquí hi ha hagut una intenció política de revifar un problema… també ho podríem trobar. Hem fet trobades a municipis amb els partits a l’oposió per intentar-los explicar que aquest tipus de sistema és el que s’està implantant arreu i que si fèiem d’això una batalla política perdríem tots, perquè amb els residus no s’hi juga.
D’un temps cap aquí s’ha reobert el tema de la zona industrial de Can Morera. Aquest polígon va ser acordat ara fa uns anys pels alcaldes de la Conca. És necessari actualment?
Fa dos anys, en una visita del conseller Rull a Igualada, tots els alcaldes fem una petició al conseller que és el planejament de nou sòl industrial a la comarca. És necessari aquest nou sòl industrial? És necessari en el sentit que sí que és cert que hi ha sòl industrial a l’Anoia i que recentment han tornat a sortir aquestes famoses 200ha de sòl industrial però que són xifres no ben bé exactes: aquestes 200ha inclouen equipaments i inclouen els vials, per tant en realitat no són 200ha netes. I l’altra qüestió és quin tipus de sòl industrial hi ha en aquestes 200ha existents, que la gran majoria són parcel·les de petit format. La petició que vam fer al Conseller de nou sòl industrial es fa perquè hi ha la demanda per part d’empreses de parcel·les de gran format i aquestes no existeixen. Una de les coses que s’ha fet des de l’oficina de captació d’inversions va ser la relació de totes aquestes parcel·les existents: on estan ubicades, les mides que tenen, quin és el seu propietari… Es va fer un portal accessible des de l’oficina de captació d’inversions però cap d’aquestes parcel·les cobreixen la demanada d’algunes empreses. I la pregunta va ser: ens quedem com estem i descartem la petició d’aquestes empreses o anem a proveir de sòl industrial?
Tenint en compte la situació econòmica de la Conca i de la comarca en general on hi ha una manca de llocs de treball potser ens hauríem de plantejar si volem o no crear aquestes oportunitats.
Recentment ha sorgit una plataforma, l’Associació per la Conca, amb una postura contrària a aquest polígon.
Penso que l’Associació ha adoptat la postura del “no a tot”, dient que no és compatible el model d’un nou polígon amb el model d’espai agrari. I això no és veritat: hi ha 18.000ha de sòl agrari i només es plantegen 200ha de sòl industrial. Realment no és compatible?
Ells, entre altres coses, plantejaven explicar el tema a la gent i fer posteriorment una consulta popular. És factible?
Això ja s’havia parlat amb alguns dels participants en el col·lectiu i es posava d’exemple Suïssa on fan consultes habitualment, però s’ha de matisar que aquí no som Suïssa i s’hauria de tenir en compte si la ciutadania d’aquí i la de Suïssa està igual d’informada.
Aquí es deixen de banda moltes qüestions que són importants: primer aquest sòl que ara es posa sobre la taula ja sortia al Pla Director de la Conca d’Òdena i quan fem la proposta, fa dos anys al Conseller Rull ja va encarada en aquells espais que ja hi estaven predeterminats. I no és fins ara que es desperta aquesta plataforma… a mesos vista de les eleccions? Amb alguns actors implicats electoralment?
Ara estem en els treballs tècnics previs: topogràfics, arqueològics, els d’impacte ambiental els de mobilitat… Això determinarà finalment quines són les àrees que entren en aquest Pla director i penso que dir no a una cosa que encara no està definida és poc indicat. Cal tenir en compte que quan la proposta estigui definida es preveu un període de participació, més enllà del període d’al·legacions que hi hagi, i això tampoc es diu. No em sembla just.
I per acabar, creus que les eleccions general influiran d’alguna manera en les eleccions del 26 de maig?
Crec que influiran d’alguna manera perquè els períodes electorals que estableix la llei marquen un calendari durant el qual no es podran fer determinades coses. També hi haurà més carrega a les administracions locals perquè seran dos comicis seguits i en els municipis petits això és un trasbals perquè és una tasca a nivell administratiu important a la qual hi has de destinar personal, del qual no anem sobrats.
El resultat de les eleccions generals és probable que interfereixi en les municipals i europees, i la situació actual farà que apareguin noves forces polítiques als ajuntaments. De tota manera jo convidaria als ciutadans a que pensin en les eleccions municipals en clau de municipi, que la papereta que triïn el 28 d’abril pugui ser diferent de la del 26 de maig, en què hem de pensar en el nostre poble.
