144 Dies – Jaume Singla
1

27 de juny de 2014

Quan ahir dijous, el nou Rei d’Espanya circulava pels ultravigilats carrers de Madrid, faltaven 144 dies per a la consulta sobiranista de Catalunya. Són els 144 dies més importants dels darrers tres-cents anys. I nosaltres, som la generació més afortunada perquè els podem viure. Vivim un moment apassionant, que molts dels catalans que ens han precedit, haurien somniat viure. Les generacions venidores, llegiran als llibres d’història el que nosaltres fem ara. Els intents de dialogar amb l’Estat no han tingut resposta. D’alguna manera el govern Rajoy ha perdut dos anys i el que podria haver estat una primera alternativa -el del Pacte Fiscal- avui és una possibilitat totalment superada. Segons les estadístiques, cada dia hi ha més catalans que veuen en la independència de Catalunya, l’única via possible per sortir de l’actual situació d’ofec econòmic i cultural. La nostra reivindicació a base de manifestacions pacífiques, lluita per l’escola, castells a Europa, estelades als balcons…. contrasta amb la manca de diàleg del govern central i desperta simpaties a la Unió Europea, tot i que molt tímides. L’inefable ministre espanyol d’exteriors ha deixat de dir les bajanades que deia. És significatiu que en el debat de candidats a presidir la Unió Europea, una de les deu preguntes que els varen fer, versava sobre la independència de Catalunya. El debat és present a Europa. La premsa va dient que “el soberanismo pone en crisis a CiU” o que “el soberanismo dificulta la inversión extranjera en Cataluña”, quan estem veient que els partits que tenen dificultats internes són precisament els partits unionistes. I les inversions estrangeres a Catalunya han crescut molt més que les inversions al conjunt de l’Estat Espanyol. A tall d’exemple, la inversió més gran feta per la Xina a Europa, la fa al Port de Barcelona, on vol tenir-hi la porta d’entrada de mercaderies per a Europa. Xina faria una inversió tan gran si hi hagués la possibilitat que se li quedés aïllada en un país fora de la Unió Europea? També diuen que cap estat sobirà no reconeixeria una Catalunya independent, però no diuen que cada vegada més, els organismes europeus estan esbroncant al govern d’Espanya “per no dialogar amb Catalunya”. L’Estat s’ha quedat sense arguments i amb escasses possibilitats de revertir el procés. Això ens obre les portes de la llibertat, però no podem confiar-nos. Cada un de nosaltres ha de ser capaç d’ampliar la base social dels que volen la independència. Els estats europeus, abans o després, ens reconeixeran, però per reconèixer-nos, els catalans hem de mostrar un mandat democràtic de ferma reclamació de la nostra llibertat. Serem l’única nació que s’ha fet independent per via democràtica i pacífica. El repte és molt difícil, però la recompensa és el premi més gran: la llibertat. Tenim 144 dies per fer-ho realitat. Jaume Singla

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta