Era dissabte. A La Pobla de Claramunt, el poble on visc, es feia la cursa popular. Així que vaig aixecar-me per mirar-la. Però mentre era allà mirant vaig veure alguns companys del BIM, l´Abdel, La Tania, la Ona, el Gil, el Moha i el Marc Tomàs i altres companys de segon que no sé el nom. Em van venir motes ganes d’apuntar-me. Li vaig dir al Xavi que era per allà i em vaig canviar per començar.
La cursa va ser de 2,5 kilòmetres amb moltes corbes i pujades i baixades donant voltes a un circuit. El Badia i Margarit va guanyar aquests premis: Primera escola infantil masculí i femení, Primera escola cadet masculí, Premi valors en joc. També van haver-hi molts premis individuals. A cadets, L’Abdel primer; el Mohamed Al Harkatche, segon; en tercer lloc, el Marc Tomàs. La Cloe segona a cadets femení, la Ona Vidal, segona a infantil, El Zaka va ser segon a infantil masculí.
Però el més curiós es que tot i que jo no vaig arribar precisament dels primers (vaig ser l’últim!) vaig guanyar la medalla perquè era l’únic i per tant el primer corredor de La Pobla de la meva categoria!
Ja ho diu el refranero popular: “Quien rie el último rie mejor “y “Los últimos seran los primeros”.
Dan Pérez, 1r ESO
