Gràcies a la meva feina com a professora d’anglès, tinc l’ocasió de parlar amb moltes persones sobre què significa tenir l’oportunitat d’aprendre anglès. Hi ha molta gent que farien el que fos per dominar-lo i no han tingut l’oportunitat per més que han volgut. He pogut copsar el neguit de moltes d’aquestes persones al no poder parlar anglès i alhora tenir una gran necessitat d’estar al dia en la seva professió.
Aquestes persones es frustren en molts moments, per exemple quan no poden llegir articles del seu àmbit, a vegades articles totalment en anglès que no han estat traduïts; altres vegades articles en la seva llengua però que contenen molts anglicismes que els aturen la lectura. Fins fa poc això passava menys i podien consultar una paraula que no entenien i saber què significava buscant-la a Google, però ha arribat un punt en què hi ha molts anglicismes i a les persones que realment no tenen cap nivell d’anglès se’ls ha acabat fent impossible fer una lectura amb qualitat de seguiment.
En diverses ocasions he acompanyat a empresaris a reunions per traduir la conversa d’un d’ells que no parlava anglès, i he vist la cara d’agraïment sobre la meva aportació, però al mateix temps he viscut el sentiment d’impotència i frustració d’aquella persona quan depèn tant de mi i no es pot expressar directament ell mateix amb el seu interlocutor. També he vist la incredulitat dels emprenedors, empresaris i professionals d’altres països del Nord d’Europa, on sí que tots parlen l’anglès com a segona llengua tan bé com aquí parlem català i castellà. He acompanyat empresaris d’aquí per traduir amb aquests interlocutors d’allà, els quals es queden perplexos quan hi viatja algú que encara avui dia no parla l’anglès i en canvi està en el món dels negocis. Per ells és inconcebible.
Cal fer el màxim possible per canviar aquesta realitat i aconseguir que els nostres fills no pateixin allò que moltes persones ja més grans han patit al no tenir l’oportunitat d’aprendre anglès. Cal donar la opció als nens d’aprendre de veritat, de tenir-lo com a segona llengua: tan important com fer esport per tenir salut, menjar sa , anar a l’escola, educar en valors, ajudar a créixer i a formar-se com a persones. Tots sabem que funcionem millor si ens marquem objectius i metes a aconseguir, això també funciona en els nens, i per tal que el seu nivell d’anglès sigui el màxim cal fer-ho prioritari. Fent-ho els obrirem portes pel seu futur.
Els pares volem el millor per als fills, cal motivar-los al màxim fent-los entendre per què és realment important. Llavors són ells els que volen aprendre i els agrada, i d’una necessitat passa a ser un desig. En el moment que s’aconsegueix aquest canvi de xip tenim gran part de la feina feta. A la vida, si vols aconseguir quelcom, cal voler-ho de debò. Així és com quan un fa una cursa, si vas a per totes, t’entrenes millor i aconsegueixes més resultats, doncs l’anglès és com una cursa a la vida, per parlar-lo cal entrenar i això equival a anar a classes, posar-hi colzes, ganes i voluntat, i els pares som els entrenadors que motivem i ajudem a aconseguir l’objectiu que els nens volen per ells mateixos.
Directora de l’acadèmia d’anglès New York Institute
