Nit de Reis

168

La mà nerviosa d’un infant assenyala uns patges que caminen i el nen crida: senyor patge! Van engalanats i guarnits amb plomalls, joies i penjolls. Potser mai cap prima donna s’ha posat la bijuteria amb tant d’excés. Aires barrocs i rococó, colors llampants… Els actors abans de sortir a escena es tapen les galtes enceses amb una màscara, el cartró pedra que cobreix la comèdia de la vida. La Nit de Reis és, com a l’obra de Shakespeare del mateix nom, un petit teatre, una mascarada plena de petits enganys que junts formen una gran veritat. Però pot sortir el Bé, la Veritat, de l’engany? Suposem que és així aquesta nit. Quantes vides es justifiquen per un instant, per una nit de màgia? Viure és cercar la màgia, la passió de viure. Segurament aquesta recerca és la que ha mogut el món des de fa segles. Pluja de caramels, bandes de música que caminen al so dels instruments. Un home vestit de rei aixeca les mans i saluda, guaita els soldats que grimpen les escales falcades a les finestres de les cases que, aquesta nit i per una nit, són com un castell assetjat per la felicitat. Nens i nenes d’Igualada…

La màgia és com una dona inaprehensible, un vent lleuger, que entra a les nostres vides i es deixa tocar quan ella vol i llavors es torna un huracà. Amb una sola carícia de la seva gràcia vessa la deessa Fortuna el seu oripell i les seves ambrosies sobre l’estimat i l’eleva, el fa home i més encara Superhome, tal és el seu poder. I després l’abandona i el fa caure per recordar-li que el seu poder depèn de la seva senyora, a qui ha d’honrar. L’embruix de la nit, que és per als insatisfets i els qui necessiten el vol màgic de la fosca. I la Nit de Reis és aquesta màgia, femenina i masculina, Sol i Lluna que ballen sempre a distància vigilant-se. I al centre l’infant que juga, el senyor de l’univers que deia el filòsof Heràclit. Heràclit preferia passar les hores tirant daus amb els nens al temple d’Artemisa, on Maria va ser elevada a la categoria de mare verge segles després, que no pas discutir la llei amb els magistrats que li demanaven consell per la seva coneguda saviesa. Daus, jocs, nens, reis i Déus. Els fonaments de la filosofia grega.

Muntats en jeeps o camions hi ha patges que saluden amb eufòria i més endavant perden la compostura, desbordats potser per la embriaguesa del moment o l’esperança que qualsevol nit pot sortir el Sol. Ara en dirien excés de dopamina o alguna altra bestiesa, paraules de laboratori que tracten de plastificar la vida i explicar-la com un servidor, tot i que espero que amb més encert. Un nen en braços del pare pregunta als encarregats dels camions si hi ha un paquet per a ell. Embogeix en saber que porten regals amb el seu nom. La màgia i el truc han funcionat. I els infants que no tenen regals? Penses en el nen sol que a casa plorava i es preguntava on és la màgia. Mala memòria, falses històries d’un nen d’abans. Cada any arriba una nova Nit de Reis on tot és possible encara. Potser algú tindrà un regal inesperat per a tu l’any vinent. O l’altre.

Bernat Roca