“Memoràndum” o l’acte d’explicar i il·lustrar els records, de la mà de Mònica Torra

215

Carmel·la Planell

 

Novament, com si d’un clàssic es tractés, el passat divendres 29 de març, el marc escènic de Les Golfes de l’Aurora va acollir “Memoràndum”, un altre i inaudit espectacle de contes per a adults de l’actriu igualadina Mònica Torra; una peça efectista basada en diferents episodis de la memòria i dels records a partir d’un recurrent repertori de relats que, per a aquesta ocasió, va participar de l’acompanyament al piano de Txema Riera.

Òbviament no es fa difícil partir de la premissa que la memòria és selectiva, encara que de fet ningú no pugui decidir prèviament què és el que més convé recordar o no … Però sí que el que una persona recorda sobre allò que ha viscut és, al cap i a la fi, la seva pròpia realitat, la seva pròpia història. Tanmateix, el cervell de cadascú és l’encarregat d’emmagatzemar, segregar i/o interpretar tots els nostres records; i, seguidament, per a l’articulació de prioritzar o descartar uns records en relació als altres hi intervé tot un complex món de sensacions i sentiments, els veritablement responsables d’escriure la nostra memòria.

Aquestes històries contades, i que intenten respondre a com funciona el cervell -en l’acte d’explicar i il·lustrar els records- anaven acompanyades d’uns melòdics compassos de piano que vam crear una atmosfera d’increïbles evocacions i remembrances dins del mosaic d’aquesta reduïda i captivadora Sala de Les Golfes. Al cap i a la fi, entre el picaresc i el grotesc, el públic va assistir a uns apassionants moments en què se’l convidava a experimentar el gust i el plaer del retrobament amb unes seqüències del passat que segurament li eren molt properes.

La Mònica Torra: un perfil professional
Partint de la font d’inspiració que li proporcionaven les seves classes de música per a infants, en qüestió de temps la Mònica Torra va observar fins a quin punt els contes esdevenien un eficaç instrument per a educar musicalment els seus alumnes, alhora que descobrint cançons contribuïa a despertar la seva imaginació endemés d’afavorir l’aprenentatge musical i fer-los gaudir de tot un univers de sensacions. De retruc, per a aquests contes infantils, en moltes ocasions, Torra, s’ha anat servint d’aquells recursos teatrals que li permetien una major interacció amb un públic infantil força despert a qualsevol descoberta; proposant al seu torn -des d’uns supòsits fantasiosos- uns valors que apuntaven a ser una eficaç font d’educació.

Amb aquest punt de partida, la Mònica es va estrenar en el camp de la narració oral a l’any 2003. I, des de llavors, va començar a dissenyar un seguit de narracions o contes destinats al públic d’edat adulta, partint d’argumentaris tradicionals o bé narracions d’autor explicades d’una manera a voltes graciosa i a voltes ben sagaç. No obstant això, aquests contes no gaudirien d’una receptivitat tan positiva si no anessin acompanyades de quadres musicals d’unes encisadores notes que se sumen a un expressiu i molt emotiu gest interpretatiu de l’actriu, no absent de tocs humorístics prou divertits.

Després de ser membre de la Companyia de teatre “Deparranda”, aquesta artistassa, actualment forma part de la companyia “Príncep Totilau” i està inscrita a l’Associació de narradors professionals de Catalunya (ANP), compartint la seva fecunda activitat artística amb tallers i xerrades de Narració i teatre per nens, adolescents, estudiants i també pares i mares. Als nostres dies, tot aquest recorregut l’ha empès a participar en diverses edicions de fires i festivals de cultura teatral i literària per arreu de Catalunya. Al seu torn segueix treballant en presentacions a biblioteques, centres cívics, escoles i teatres per a mostrar que la seva major passió és explicar contes des de la perspectiva de convidar sempre a una estimulant implicació del públic de manera fresca i innovadora.