Des de fa un parell d’anys, prolifera a Espanya un tipus d’estafa que va dirigida especialment a la gent gran, i que ara ha arribat a Igualada. És coneguda com l’estafa del “retrovisor trencat”, tot i que pot tenir diferents versions, com veurem tot seguit. A Catalunya, es coneixen casos a diferents zones, com a la Garrotxa, on el 2014 ja es van produir moltes denúncies.Un igualadí d’avançada edat ha explicat a La Veu com, fa uns dies, a l’entorn dels carrers que en volen l’Asil del Sant Crist, van intentar estafar-lo.
L’estafa l’acostumen a perpetrar uns individus que es desplacen amb un vehicle amb matrícules estrangeres, habitualment franceses o suïsses. Després de col·locar el cotxe estratègicament en llocs estrets o en un semàfor, simulen una col·lisió amb el vehicle de les víctimes. Habitualment és el trencament d’un retrovisor, però, en el cas igualadí, va ser una ratllada al lateral del vehicle.
Tot seguit, paren al conductor perquè faci el corresponent informe d’accident. Quan van a emplenar l’imprès, simulen que criden a la seva companyia d’assegurances per comunicar-los que han tingut un incident amb un conductor d’un companyia espanyola i demanar-los indicacions.
En el transcurs de la conversa, que en realitat realitzen amb un dels seus companys, l’estafador demana a les víctimes que es posin a l’aparell perquè la seva companyia vol parlar amb ells. És llavors quan el còmplice explica al conductor que la tramitació del part d’un país a un altre és un procés molt costós i que seria millor que ho arreglés pagant en efectiu els danys causats, ja que s’estalviarà molts diners que costa el tràmit.
Llavors l’estafador s’ofereix a acceptar una quantitat de diners inferior, en funció de la disponibilitat d’efectiu de la víctimes, ja que així sortiran tots guanyant. El conductor es veu convençut per aquests arguments i accepta pagar una quantitat que va de 600 a 1.200 euros. “A mi em van dir que pujava 620 euros, que anés al caixer a treure els diners i que ja me’ls ingressarien a l’endemà”, explica l’igualadí a qui van intentar estafar. “Per sort, no m’ho vaig creure. Els vaig dir que no costava res anar a l’oficina de la companyia d’assegurances, que és a l’avinguda Balmes, però aquell home no volia saber res i insistia en què pagués en aquell moment, i ho deia d’una manera molt educada. Al final, en veure que no hi havia res a fer, se’n van anar”. Els fets van succeir en plena llum del dia, i a es- cassos metres de la comissaria de la Policia Nacional.
L’igualadí, abans de pujar al seu cotxe i anar-se’n d’allí, va parar-se a mirar la “ratllada”… Era una línia feta amb retolador!