La sensibilitat, un do o un problema?

247

La Doctora Elaine Aron, als anys 90, va estudiar la sensibilitat de les persones, i va lluitar per defensar que la sensibilitat és un tret de la personalitat, no un trastorn, ja que durant el darrer segle ser sensible es considerava un signe de vulnerabilitat i no es valorava tot el que té de positiu i el potencial que hi ha al darrera.

Ella va definir el terme “PAS”: persones altament sensibles, i va concloure que 1 de cada 5 persones neix amb aquest tret de la personalitat, que consisteix en tenir l’àrea frontal del cervell i l’amígdala en un estat de més alerta que la mitjana.

Les persones PAS recullen molta informació i emocions de l’ambient, són persones empàtiques, capaces de percebre els sentiments dels altres, tenen capacitat per fer feines d’integració, mediació, coaching, teràpies, també feines de creativitat i poden ser molt bons comunicadors i cohesionadors de grups.

Però una persona PAS hauria de ser conscient de que ho és, per evitar saturar-se i pel risc d’aïllament que té quan no es gestiona bé. Molts nens d’avui estan diagnosticats de certs trastorns que abans no existien, perquè els nens PAS d’abans estaven més en contacte amb la natura i no teníem la sobre estimulació d’avui.

Nens i adults PAS requereixen de mecanismes per drenar, s’han de cuidar: estones de descans, d’estar sols, de fer quelcom creatiu com dibuixar, exercici físic…, fer cosetes per mantenir-se en un bon estat vibracional.

Aquestes persones aprenen molt sense saber que estan aprenent, tot i que a vegades no els agrada que les avaluïn. Fins hi tot s’ha observat que un PAS necessita habitualment 1/3 de la medicació normal.

Com sé que sóc un PAS?

Em sento rar, saturat, vaig al metge i no em troba res (o potser només un cortisol elevat en sang), em molesta el volum alt de la televisió, no entenc la superficialitat de les persones, he tingut ansietat o estrès sense cap causa que ho justifiques…

Que puc fer si em reconec com a un PAS?

En primer lloc definir les necessitats bàsiques: quan necessito menjar, beure i descansar, posar-me límits en el meu dia a dia: no anar a grans superfícies molta estona, no fer més de 2 reunions al dia…, fer exercici o alguna activitat per drenar la sobre estimulació, i estar atent al cos físic que m’indica de seguida quan estic sobre activat (taquicàrdia, suor…).

I si ets un insensible?

Alguns casos d’insensibilitat extrema, just en l’extrem oposat a un PAS, es consideren una desconnexió amb la vida, sovint forçada per cuirasses de protecció energètiques que ens hem posat per protegir-nos i aïllar-nos… (potser per ser justament un PAS).

Montse Argelich