Diumenge, eleccions

22

Jaume Singla

 

 

Els independentistes catalans hem de votar en unes eleccions al país del qual ens volem separar? Rotundament, SÍ!
Mentre formem part de l’Estat i haguem de contribuir al seu sosteniment, és imprescindible que fem arribar al nostra veu –i la nostra protesta- a les seves cambres legislatives, votant als nostres representants al Congreso de los Diputados i al Senado.

Per encabir el vot independentista tenim tres opcions molt clares, i una poc definida però que pot ser útil per al diàleg amb l’estat, que representen totes les posicions polítiques clàssiques de dreta, centre i esquerra.

A l’esquerra tenim la llista d’ERC amb Carolina Telechea (darrere Junqueras i Rufián) que és una opció guanyadora. Al centre hi tenim la llista de Junts per Catalunya on, per l’empresonament del cap de llista Jordi Sánchez, porta el pes de la campanya una brillant Laura Borràs.

Als més independentistes radicals els pot anar bé votar Front Republicà que encapçala l’Albano Dante Fachín que ha passat del dret a decidir de Podem a l’independentisme antisistema de part de la CUP.
I si cap d’aquestes opcions ens agrada prou, sempre tenim el mal menor de votar en Comú

Podem que encapçala en Jaume Asens, un advocat anticorrupció que, a més, pot ajudar a crear un clima de diàleg a Madrid. No és la meva opció però sempre és millor que abstenir-se.

L’abstenció és el pitjor que podríem fer els catalans. Tots els vots que posem a l’urna són una barrera per als del 155 perquè cada escó que obtinguem nosaltres, no l’obtindran ells. Si augmentem la participació –és a dir votem massivament- posem més alt el mínim percentatge de vots per treure escó i en alguns casos aquest mínim pot deixar fora els partits més anticatalans.

Pel que fa al Senat, tota vegada que els partits independentistes no s’han sabut posar d’acord en candidatures unitàries, soc partidari de votar als tres candidats que proposi la llista amb més possibilitats. Cal recordar que és al Senado on s’aprova la eventual aplicació del 155?

El que és clar és que els catalans –independentistes o no- tenim una cita ineludible amb les urnes. Quan els catalans votem massivament som imparables. Les nostres armes són les urnes i els nostres soldats, els diputats que fan –o eviten- les lleis que ens condicionen la convivència.

Després de tot el que han insultat Catalunya els Casado, Rivera, Sánchez…. i altres “constitucionalistes” bé haurem de donar-los una bufetada en forma de vot.
Del vot que més mal els faci.