Alaba’t ruc, que a la fira et duc

50

jaume singlaAlaba’t ruc, que a la fira et duc, deien amb ironia, les àvies quan algú amb més presumpció que virtuts, es vantava d’algun mèrit. Dimarts la ministra de la guerra, el ministre d’Afers Exteriors i el president de RTVE m’hi varen fer pensar.

En sengles compareixences parlamentàries a Las Cortes Españolas, tant la Cospedal com José Antonio Sánchez varen demostrar la seva desfachatez (no he trobat una paraula similar en català) per justificar el que és de tot punt injustificable. Segons la actual ministra de la guerra encara que hi hagi una sentència que digui que el PP és una estructura creada per a la corrupció, no és cert que hi hagi Caixa B ni que Mariano Rajoy, com a testimoni, no tingui credibilitat. “Los jueces no son infalibles” va dir amb tota la barra la Cospedal.

Tant li fa que el seu marit formi també part de la trama de corrupció i que M. Rajoy es refereixi a l’espòs de la secretària general del PP com “esa persona que usted me habla”, segons Maria Dolores de Cospedal no hi ha caixa B, el PP no es finança de forma il·legal i els jutges no són ningú per condemnar al PP. Que hi hagi nou empresonats sense judici, li sembla perfecte.

Per la seva banda el “Presidente de RTVE” responia a un diputat de Podemos que “efectivamente mi nombre està en los papeles de Barcenas” però que el seu nom mai estaria en papers d’Iran o de Venezuela “porque mi nombre nunca estarà en papeles manchados de sangre”. Seguint aquest criteri, el dia que ens vulguin multar per mal aparcament o per parlar per telèfon conduint, sempre podrem al·legar que mai no hem matat ningú, i en base a aquest pretès mèrit, no tenen dret a multar-nos.

Res de tot això però és comparable a la darrera pensada del ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis. Sota la denominació Premios de Periodismo Palacio de Viana, el Ministeri d’Exterior destina 36.000 euros als periodistes que parlin bé d’Espanya “para compensar la mala imagen que nos está dando Cataluña”. Un dels tres premis es destina al corresponsal estranger que doni millor imatge d’Espanya. És a dir, ofereix una recompensa o un suborn al que en lloc de notícies -que fan quedar malament- faci publicitat positiva -és a dir, menteixi- sobre la realitat espanyola.

La iniciativa, com passa darrerament amb totes les iniciatives de l’embogit Estat Espanyol, ha horroritzat la premsa europea perquè viola tots els codis ètics del periodisme.

El PP està a les acaballes del seu poder i ja ni dissimula la seva DESFACHATEZ, i com deien les àvies: Alaba’t ruc que a la fira et duc. Per més que s’alabin i s’adornin, no crec que ningú els compri el ruc.

Jaume Singla