4.5 C
Igualada
Dilluns, gener 30, 2023

“Un homenatge al Mestre Joan Just és un acte de justícia que la ciutat li devia”

Demà diumenge a les 6 de la tarda el Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, acollirà la culminació dels diversos actes d’homenatge que s’estan desenvolupant amb motiu del 125è aniversari del naixement del Mestre Joan Just i Bertran amb un concert homenatge que recollirà part de la seva variada obra.

Músics i agrupacions igualadines hereves d’aquest ric llegat l’homenatjaran en aquest concert que pretén reflectir l’extensa obra del Mestre, que abasta des de les peces per a piano fins a l’obra simfònica, amb la reestrena dels Tres Quadres Simfònics que no s’interpretaven des de la seva estrena l’any 1960 al Teatre L’Ateneu.
Daniel Mestre Dalmau, director de cor i orquestra, professor de l’ESMUC i al Conservatori Superior del Liceu, és el comissari de l’Any Joan Just i amb ell parlem de com la ciutat d’Igualada commemora la gran tasca que va fer el Mestre Just per la ciutat.

Diumenge, a l’Ateneu, es podrà gaudir d’un gran concert d’homenatge al Mestre Just. Què podrem escoltar?
Serà un homenatge molt emotiu, molt complet. Crec que serà l’homenatge que es mereix una figura com la del mestre Joan Just i Bertran, qui realment és una figura colossal de la música a Igualada i al nostre país. No volem que aquest concert es quedi en l’àmbit local sinó donar-li una dimensió una mica més enllà, com correspon a la figura d’aquest gran músic, director, pedagog, organista…

En el concert volem oferir un petit tast de totes aquestes facetes i estils que va cultivar, la majoria dels quals són desconegudíssims per la majoria d’igualadins. Potser algunes persones de més edat, que van formar part de la Schola Cantorum, dels cors o de la Banda recordaran alguna d’aquestes peces, però un dels nostres objectius és que les noves generacions coneguin el seu llegat.

Qui prendrà part en el concert?
Hi haurà les formacions i entitats més important d’Igualada: el Cor d’Homes, el Cor Exaudio, la Coral Mixta, la Cobla Terres de Marca, la Banda de Música d’Igualada i ajuntarem dues orquestres, la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia amb Orquestra Terres de Marca per oferir per primera vegada, des del 1960, l’obra els Tres Quadres Simfònics, que es va estrenar quan va morir el Mestre Just. L’obra estava inacabada, la va completar el seu amic Josep Maria Roma i la va estrenar en un concert homenatge a Igualada que va dirigir el mestre Eduard Toldrà amb l’Orquestra Municipal de Barcelona a l’Ateneu. I des d’aleshores no s’ha tornat a tocar. Per tant crec que és una bona ocasió per recuperar-la.

A més a més aquest concert serà enregistrat per una discogràfica, la FICTA, i això permetrà que aquesta música tingui pugui arribar a tothom i tingui un reconeixement nacional i internacional.

Quines altres activitats s’han dut a terme i encara queden per fer per celebrar l’Any Joan Just?
Hi ha hagut tot un seguit d’actes: exposicions, concerts… El tret de sortida d’aquest homenatge, que l’hem centrat al voltant de Santa Cecília, va ser el 5 de novembre, que és la data exacta del naixement de Joan Just i l’Escolania de Montserrat va oferir un motet a la Basílica de Montserrat. No podem oblidar que el Mestre Just té molts lligams amb Montserrat, d’on ell mateix va ser escolà, posteriorment va ser pare de l’Abat Cassià Just i va dedicar molta obra a l’Escolania. També es va fer un concert a Lleida, el 9 d’octubre, a càrrec del Cor d’Homes d’Igualada dirigits pel Carles Prat. El 4 de novembre es va inaugurar l’exposició que hi ha a l’Arxiu Comarcal i que es podrà visitar fins el 30 de novembre. És una exposició molt interessant de la qual n’estem molt satisfets. Per altra banda el 16 de novembre hi va haver un acte molt emotiu a l’Escola de Música -que porta el seu nom- amb la col·laboració d’una placa i un petit concert a càrrec d’alumnes i professors.

Hem treballat perquè formacions corals catalanes incorporin al seu programa música de Joan Just i el recentment creat Cor de Cambra de la FECEC va oferir un concert, diumenge passat a l’Escola Pia, a l’església de la Pietat, un lloc molt emblemàtic també per al Mestre Just, d’on en va fundar l’escolania.

I a partir d’ara, a part del concert de diumenge, el 19 de desembre a les 7 de la tarda tindrà lloc una conferència sobre el Mestre Just a l’AUGA. Anirà a càrrec de Jordi Dalmau, que és qui potser coneix millor la persona, doncs és qui va escriure el llibre La petita història del Mestre Just, il·lustrat per la Pilarín Bayés. Tot seguit es farà una taula rodona amb tres de les seves exalumnes: la Pepita Jorba, la Teresa Roig i la Maite Torrents, que ens acabaran d’oferir un retrat més humà i més proper del Mestre.

I el 4 de gener un altre igualadí il·lustre, en Joan Paradell, oferirà un concert d’orgue a Santa Maria amb obra del Mestre Just. Podrem escoltar la Marxa Elegíaca i l’Himne del Patge Faruk versionat per a orgue, que no s’ha sentit mai.

Un dels objectius que tenim és que les agrupacions de tot Catalunya coneguin i incorporin obra Joan Just als seus concerts i una altra tasca que queda pendent, per a la qual tenim ja la paraula de l’Ajuntament, que es pugui publicar l’obra, molta de la qual es troba a l’Arxiu, amb edicions descatalogades, amb manuscrits i ens agradaria que pogués ser publicada per a coneixement de tothom. També queda pendent fer una gran biografia del Mestre Joan Just.

Durant el concert s’interpretaran obres inèdites del Mestre. D’on les heu tret?
Trobar-les ha estat una tasca molt estimulant i molt agraïda. De fet ja porto més d’un any treballant sobretot a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia on hi ha la majoria de documents. Allà vam trobar veritables tresors. I una altra part de l’obra l’hem trobada a l’Arxiu de l’Escolania de Montserrat i al del propi Monestir. És possible que n’existeixen d’altres en arxius d’entitats com la Shcola Cantorum o la Coral Mixta, però encara no hi hem buscat.

Hem trobat unes dues-centes obres i hem escollit les més significatives i interessants i s’interpretaran diumenge.

Per a tu, com a músic i com a igualadí, què ha suposat el repte de comissariar aquest Any Joan Just. D’on va sorgir la proposta?
En primer lloc hi ha una qüestió personal, familiar: el meu avi Pepet Mestre, havia tocat molt amb el mestre Just i a casa se n’havia parlat molt, els meus pares també havia cantat a la Coral Mixta de la Schola Cantorum, l’avi matern, Antoni Dalmau Jover, també havia escrit moltes lletres de goigs musicats per Joan Just… la connexió familiar era evident.

I la recerca per a mi ha estat molt estimulant, l’anar més enllà de l’Himne del Patge Faruk. M’he sentit una mica com un Indiana Jones a nivell musical.

Destacaria per exemple, el descobriment dels Tres Quadres simfònics, que es consideraven desapareguts, perquè malgrat a l’Arxiu es conserven els manuscrits originals, estan inacabats i trobar la versió que es va estrenar va ser un gran repte. Finalment la vaig localitzar a l’arxiu de l’OBC. Va ser molt emocionant, i sobretot trobar les partitures de l’estrena intactes, gràcies al fet no haver-se interpretat més. A l’Arxiu Comarcal vaig fer una troballa, de casualitat, d’un esbós de la primera partitura de l’Himne del Patge Faruk, del qual existia la que té la Comissió de Reis, però aquesta que vaig trobar, feta a llapis, darrere d’una altra partitura, dins una carpeta, no estava ni catalogada. La podem veure a l’exposició.

Sense el Mestre Just, el desenvolupament de la música a la nostra ciutat, en una època molt complicada, no hauria estat el mateix.
Penso que va arribar a Igualada en una època molt difícil socialment parlant, i crec que és un autèntic heroi perquè anava contra tots els elements. En una època de postguerra, de fam, de pobresa, de repressió d’unes autoritats franquistes que volien tancar el conservatori ell va defensar-lo amb dents i ungles i va aconseguir salvar-lo. A part de l’anècdota del salvament de l’orgue de Santa Maria, quan l’anaven a cremar i ell, interpretant-hi el tango de La cumparsita, va demostrar que l’instrument també servia per tocar tot tipus de música, no només religiosa. També va ajudar molts conciutadans a salvar-los de la presó o fins i tot de la mort.

Al mateix temps va ajudar joves talents, perquè no oblidem que per les seves mans van passar moltíssims infants i ell els va acollir, molts d’ells gairebé com un pare; entre ells un Jordi Savall a qui va empènyer a començar els seus estudis musicals. D’altres músics com el David Padrós, la Teresa Llacuna o la Josefina Rigolfas no haurien arribat on han arribat sense la seva influencia i mestratge. Alguns dels mestres de l’Escola de Música han continuat mantenint la llavor que ell va sembrar. També preserven el seu llegat les entitats que ell va crear, com la Banda d’Igualada o la Coral Mixta.

A part de gran compositor i de gran pedagog també va ser un gran divulgador musical, com queda reflectit a l’exposició, fent xerrades, conferències sobre música, sobre els grans compositors, sobre música hebrea, sobre himnes nacionals europeus…

Des que va arribar a Igualada, el 1931, el Mestre just va engegar i empènyer diversos projectes musicals. Quins en podríem destacar?
D’entitats, a part del Conservatori que ja se’l va trobar provinent de les bones mans del mestre Borgunyó, va crear la Schola Cantorum, la Banda d’Igualada, la Coral Mixta, va fundar l’Escolania de la Pietat (on van cantar en Jordi Savall i en David Padrós). A part d’Igualada també va dirigir l’Orfeó de Santa Coloma de Queralt. Paral·lelament va impulsar la creació de les Joventuts Musicals d’Igualada i la secció musicològica del CECI. Era un home multifacètic.

I respecte la seva vessant de compositor, quin tipus d’obres va escriure?
Ell, el seu corpus més important era aquell que donava servei a totes aquestes formacions que dirigia, per tant trobem sobretot música coral per a cors de veus blanques, per a cors d’homes, cançons per a veu i piano i també arranjaments d’obres populars catalanes i originals per a cor mixt. També trobarem obra per a banda i obres per a cobla. Tota la seva obra té un estil propi, molt ben elaborada, d’una gran qualitat, amb harmonies molt interessants, penso que és un compositor de primera talla que no té a res envejar a d’altres compositors catalans que són molt més coneguts.

Igualada havia de fer justícia a aquest músic que tenim una mica oblidat.
Sí, mai millor dit, és un acte de justícia en què ens hem bolcat. Des d’aquí m’agradaria agrair a tota la gent que hi està implicada: la Marta Vives de l’Arxiu, la Concepció Ramió que ha ajudat a coordinar aquest concert, i tots els directors de les formacions musicals que hi intervenen que s’han implicat molt en l’acte. També agraeixo molt el suport de l’Ajuntament d’Igualada que des del primer moment quan els vaig presentar la proposta, el departament de Cultura, amb el Pere Camps va veure la importància i la necessitat de fer aquest homenatge.

Convido especialment a la gent que vagi a veure l’exposició perquè és molt interessant i que si no poden venir a veure el concert, el podran trobar editat posteriorment per poder-ne gaudir des de casa.

Compartir

ESCRIU UN COMENTARI

Més notícies

El Monbus CB Igualada aconsegueix una victòria vital

MONBUS CB IGUALADA 70 CN HELIOS 63 El Monbus CB Igualada va acabar patint per no saber tancar el partit. El conjunt igualadí, que va controlar...

No era el mec el que feien

M’he de disculpar. He de demanar perdó pel que vaig escriure la setmana passada. Amb el títol: “Presidents fent el mec”, deia que els...

El Club Sènior Igualada de ping-pong presenta el seu equip en una sessió especial acompanyats pel palista Joan Masip

Fa poc més d’un any, un grup de tres o quatre persones (de entre 60 i 90 anys) es van trobar per fer unes...

Últimes notícies