Descobrint Trinley Paris, Premi de Fotografia Procopi Llucià, i les seves fotografies amb ànima
D

26 de novembre de 2022

Tot un luxe i un grandiós privilegi poder compartir unes hores amb aquesta dona extraordinària a propòsit d’un recorregut pautat i atent per les fotografies que formen part de la col·lecció premiada al Premi de Fotografia Procopi Llucià; i, com no, de l’inesborrable entaulament -al costat de membres de l’Agrupació Fotogràfica- per a continuar festejant el trofeu del què ha estat mereixedora.

Certament, més enllà de l’Exposició a la Sala Municipal, assistir -des de fonts documentades- a un recorregut visual per un important volum de les obres de Paris va ser tota una invitació a viure uns moments particularment excepcionals; aquells que et presenten una obra realment exclusiva i inequívocament irrepetible. Es tracta d’unes instantànies, màgiques i intemporals, que delaten aquell pretès segell artístic de la fotògrafa per a crear, des d’uns acurats retocs, un ambient especial, una situació única, i per descomptat un imaginari molt personal; que, de retruc, et transporten per un fantàstic i versemblant viatge a l’univers retratista de les pintures, de les autèntiques obres d’art.

Degas ou pas

Efectivament, amb aquestes paraules, Paris et descobreix el que ella considera el seu credo: “M’interessa capturar els humans, els animals, així com els objectes des de la perspectiva d’aquella bellesa inherent a cadascun d’ells. Després, persegueixo fins a l’infinit la més òptima composició de llum, a més d’assegurar-me els estris més adequats per a poder posar en valor el retrat desitjat; un retrat que des del primer instant d’aquesta creació -jo- me’l plantejo com a un retrat no gens convencional”.

Fromage ou dessert

Trinley Paris, nascuda a l’any 1958, i formada en un període de gran explosió fotogràfica, de ben petita va descobrir el món de la fotografia de la mà del seu germà Pierre; bo i sentint de seguida una immensa passió per al camp del retrat. D’aleshores ençà, la seva trajectòria com a fotògrafa ha estat simultàniament compartida amb la seva feina a France Telecom; empresa de la qual en va ser baixa per raons de salut, a l’any 2000. Amb un esperit summament positiu i una extraordinària capacitat de superació de les adversitats, el seu tarannà creatiu i emprenedor en el camp de la fotografia van empènyer-la a una important inversió en aquesta competència artística, bo i dotant-se d’un bon equipament professional, alhora que participant d’unes classes magistrals a França i a l’estranger, àdhuc una no menys competent ensenyança en línia. En aquest sentit, no li va faltar temps per a incorporar-se al club de fotografia de Perpinyà, Perpignan Photo, un espai d’art fotogràfic que de seguida va convidar-la, gràcies a una talla professional incomparable, a estrenar-se en el món de les competicions internacionals de fotògrafs/es amb uns èxits immediats que van des d’unes nombroses medalles d’or i/o mencions d’honor de federacions de diferents països, a més d’esdevenir “Màster” de la Federació Catalana i de la Federació Espanyola de Fotografia, i grau de “Excellence niveau bronze” de la Fédération Internationale de l’Art Photographique. Tot plegat, al costat d’altres incalculables mèrits i reconeixements, arran d’unes no menys quantioses publicacions i mostres fotogràfiques, tant a França com més enllà de les seves fronteres.

L’oiseau et l’enfant

Avui, i des de fa temps, ella treballa -en un entorn de pau i de molta senzillesa- en el seu estudi fotogràfic del sud de França, a Théza, als Pirineus Orientals, a quatre passes de Perpinyà; bo i gaudint d’un bon equip fotogràfic i envoltada d’aquells objectes i algunes peces de creació pròpia que, ella, reconeix com a un “armari de curiositats”. En aquest context, Paris ha estat i segueix essent capaç de crear aquella atmosfera avinent per a què les seves models poguessin donar el millor d’elles mateixes, a mercès de la seva increïble font d’inspiració, fins a obtenir una madurada realització creativa. Efectivament, amb un desig irrefrenable d’aconseguir els millors resultats, els seus retrats assenyalen un estil únic, el d’una identitat pròpia.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?