Descobrint Trinley Paris, Premi de Fotografia Procopi Llucià, i les seves fotografies amb ànima
D

26 de novembre de 2022

Tot un luxe i un grandiós privilegi poder compartir unes hores amb aquesta dona extraordinària a propòsit d’un recorregut pautat i atent per les fotografies que formen part de la col·lecció premiada al Premi de Fotografia Procopi Llucià; i, com no, de l’inesborrable entaulament -al costat de membres de l’Agrupació Fotogràfica- per a continuar festejant el trofeu del què ha estat mereixedora.

Certament, més enllà de l’Exposició a la Sala Municipal, assistir -des de fonts documentades- a un recorregut visual per un important volum de les obres de Paris va ser tota una invitació a viure uns moments particularment excepcionals; aquells que et presenten una obra realment exclusiva i inequívocament irrepetible. Es tracta d’unes instantànies, màgiques i intemporals, que delaten aquell pretès segell artístic de la fotògrafa per a crear, des d’uns acurats retocs, un ambient especial, una situació única, i per descomptat un imaginari molt personal; que, de retruc, et transporten per un fantàstic i versemblant viatge a l’univers retratista de les pintures, de les autèntiques obres d’art.

Degas ou pas

Efectivament, amb aquestes paraules, Paris et descobreix el que ella considera el seu credo: “M’interessa capturar els humans, els animals, així com els objectes des de la perspectiva d’aquella bellesa inherent a cadascun d’ells. Després, persegueixo fins a l’infinit la més òptima composició de llum, a més d’assegurar-me els estris més adequats per a poder posar en valor el retrat desitjat; un retrat que des del primer instant d’aquesta creació -jo- me’l plantejo com a un retrat no gens convencional”.

Fromage ou dessert

Trinley Paris, nascuda a l’any 1958, i formada en un període de gran explosió fotogràfica, de ben petita va descobrir el món de la fotografia de la mà del seu germà Pierre; bo i sentint de seguida una immensa passió per al camp del retrat. D’aleshores ençà, la seva trajectòria com a fotògrafa ha estat simultàniament compartida amb la seva feina a France Telecom; empresa de la qual en va ser baixa per raons de salut, a l’any 2000. Amb un esperit summament positiu i una extraordinària capacitat de superació de les adversitats, el seu tarannà creatiu i emprenedor en el camp de la fotografia van empènyer-la a una important inversió en aquesta competència artística, bo i dotant-se d’un bon equipament professional, alhora que participant d’unes classes magistrals a França i a l’estranger, àdhuc una no menys competent ensenyança en línia. En aquest sentit, no li va faltar temps per a incorporar-se al club de fotografia de Perpinyà, Perpignan Photo, un espai d’art fotogràfic que de seguida va convidar-la, gràcies a una talla professional incomparable, a estrenar-se en el món de les competicions internacionals de fotògrafs/es amb uns èxits immediats que van des d’unes nombroses medalles d’or i/o mencions d’honor de federacions de diferents països, a més d’esdevenir “Màster” de la Federació Catalana i de la Federació Espanyola de Fotografia, i grau de “Excellence niveau bronze” de la Fédération Internationale de l’Art Photographique. Tot plegat, al costat d’altres incalculables mèrits i reconeixements, arran d’unes no menys quantioses publicacions i mostres fotogràfiques, tant a França com més enllà de les seves fronteres.

L’oiseau et l’enfant

Avui, i des de fa temps, ella treballa -en un entorn de pau i de molta senzillesa- en el seu estudi fotogràfic del sud de França, a Théza, als Pirineus Orientals, a quatre passes de Perpinyà; bo i gaudint d’un bon equip fotogràfic i envoltada d’aquells objectes i algunes peces de creació pròpia que, ella, reconeix com a un “armari de curiositats”. En aquest context, Paris ha estat i segueix essent capaç de crear aquella atmosfera avinent per a què les seves models poguessin donar el millor d’elles mateixes, a mercès de la seva increïble font d’inspiració, fins a obtenir una madurada realització creativa. Efectivament, amb un desig irrefrenable d’aconseguir els millors resultats, els seus retrats assenyalen un estil únic, el d’una identitat pròpia.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta