Un article de
Jaume Singla

Togats fins les dents
T

20 de febrer de 2023

Els alçaments militars per derrocar governs, ja només es donen en països poc desenvolupats o que tenen governs sorgits també d’un cop d’estat. Són països en què el Cap d’Estat és sempre el “Jefe Supremo de las Fuerzas Armadas” (perdoneu que ho escrigui en castellà, però es un concepte que en català es fa molt estrany). Són estats poc democràtics on l’exèrcit -especialment els seus comandaments- estan revestits d’especial blindatge davant qualsevol mena de crítica pública.

A la resta de països, al que en diríem països més o menys democràtics, on la milícia té un paper subordinat limitat a la protecció exterior i a missions internacionals de pau, els exèrcits han deixat de donar cops d’estat, car ningú que no sigui feixista, no ho acceptaria mai.

Vol dir això que a països europeus no es pot donar un cop d’Estat? En alguns sí. De fet, i segons teoritzen molts politòlegs, es continuen donant, però no són perpetrats a càrrec de l’exèrcit, sinó de la Justícia. Concretament de la cúpula judicial auxiliada pels cossos policials repressius.

Manllevo uns fragments de l’article de Neus Torbisco Casals publicat aquesta mateixa setmana a Vilaweb “A How democracies die (2018), dos politòlegs de Harvard, Steven Levitsky i Daniel Ziblatt, conclouen que les democràcies avui no moren habitualment per cops militars, sinó soscavades des de dins, utilitzant tècniques en aparença compatibles amb l’estat de dret i amb la democràcia” …. “Les tendències autoritàries sovint s’identifiquen per comportaments que porten a subvertir la raó de ser de la legalitat existent, ja sigui rebutjant els resultats electorals, ja sigui negant la legitimitat de l’oposició política, o criminalitzant-la, o tolerant o promovent la violència, la censura i la restricció de drets. Les forces polítiques antidemocràtiques, per tant, s’infiltren en el sistema per mitjans aparentment o formalment legals”.

Hitler, en arribar al poder a Alemanya, va crear tot un corpus jurídic que donava tot el poder al partit nazi i privava de tots els seus drets a les minories, fins al punt que la deportació i l’assassinat de milions de ciutadans era, formalment, legal a l’Alemaya del 1939 al 1945. Els jutges foren els instruments que feien legals les mesures repressives de la policia i l’exèrcit hitlerians.

Si fem un salt al segle XXI podem constatar com a Espanya s’han fet lleis com la llei mordassa o que es permeti a l’extrema dreta fer funcions de fiscalia per a perseguir, jutjar, empresonar i inhabilitar a polítics honestos. La judicatura espanyola ha arribat a privar del seu escó a diputats elegits pel poble, molt abans de jutjar-los.

A Catalunya vivim sota la amenaça d’un codi penal fet tot sovint en contra nostra i aplicat per jutges forans que menyspreen fins i tot la nostra llengua amb l’agreujant que l’Estat premia als jutges i policies quan violen els nostres drets.

La caverna espanyola està incrustada en la cúpula judicial i en lloc de balança té un embut. Per a nosaltres el forat petit i per al feixisme el forat gros… i el premi d’un millor i més ben pagat destí professional, si ens collen ben collats.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta