7.2 C
Igualada
Divendres, 23 febrer 2024

Un article de

Jordi Puiggròs
Jordi Puiggròs
Periodista i Cap de redacció

Tallers Queraltó, 50 anys de servei a Igualada i comarca
T

Publicitat

Tallers Queraltó és sinònim d’experiència i bon servei quan es tracta de posar a punt el seu automòbil. Tres generacions de mecànics i cinc dècades de treball a Igualada són una garantia del tot suficient per a tenir molt en compte aquesta empresa familiar en el sector de la mecànica a Igualada i comarca.

Aquest any, Tallers Queraltó celebra 50 anys d’existència. Com és lògic, arribar a aquesta fita és tota una celebració, motiu també de record per conèixer com han passat els anys i l’empresa ha hagut d’anar adaptant-se als canvis constants, i sobretot tecnològics, que la mecànica i el món de l’automòbil ha anat vivint en tot aquest temps.

Jaume Queraltó, pare i fill, al capdavant del taller, i tot el personal, estan contents de tenir l’honor, aquest any, de portar la Bandera Gremial de Sant Cristòfol en la festa que tindrà lloc aquest dilluns. Tots dos ens han explicat detalls de la història de l’empresa, com treballen i quines són les claus de l’èxit de Tallers Queraltó, que l’han portat a ser motiu de confiança de moltíssims conductors d’Igualada i comarca.

Aquest any sou els banderers. Què suposa per a vosaltres?
És una festa molt maca. Ens agrada ser abanderats, vulguis o no, és una manera de ser els que portarem la veu de la festa d’aquest any. Ens trobem tots els tallers de la ciutat, fem una mica de festa i és una forma de celebrar-ho. Si nos fos per la festa de Sant Cristòfol, seria complicat que tots els de l’ofici ens veiéssim a la vegada un dia a l’any. És bonic i una tradició.

Sou la tercera generació, i arribeu als 50 anys. No tothom pot celebrar aquesta fita. Com va començar el negoci?
Va començar l’any 1963. L’avi Jaume Queraltó va fundar un taller, juntament amb un altre soci, a la carretera de Manresa 125 d’Igualada, fins gairebé l’any 1969-70. Llavors va venir un any sabàtic de feina de cara al públic, però no per a nosaltres, perquè vàrem aprofitar per muntar el taller a la nova ubicació de la carretera N-II, que llavors s’acabava de fer per l’exterior d’Igualada. L’any 1972 vam començar a treballar-hi. Per això diem que ara complim el cinquantè aniversari, perquè parlem del taller actual, sense comptar el dels inicis.

Vau ser ben bé els pioners, perquè en aquest indret no hi havia res de res. La carretera nacional, i prou.
Exacte. Tot eren tot de camps. Avui hi ha més negocis, però llavors no. Vam estar uns quants anys sols, però de mica en mica es va anar poblant de noves empreses.

Al llarg de tots aquests anys, com us heu anat adaptant?
En els inicis vam començar amb maquinària industrial i de camions, màquines excavadores, però de seguida l’any 1972 ja es va transformar amb únicament cotxes, 4×4 i furgonetes. I ens vam especialitzar en frens, direcció, suspensió i pneumàtics, sempre amb la millor maquinària possible.

Amb els anys hem hagut d’anar fent mecànica general, també. L’evolució de la mecànica és constant i tot ha canviat molt. Els cotxes abans, d’amortidors, de frens i direcció, s’espatllaven cada dos per tres, però ara han evolucionat molt. El material és molt millor en amortidors. Els frens, per exemple, s’avarien menys i duren més perquè la gent tampoc corre tant com abans, i les direccions, doncs fa uns anys les ròtules de suspensió o de direcció es trinxaven cada vuit o deu mil kilòmetres… Això ara s’ha acabat. S’han d’arreglar, però és per desgast, cada 80 o 100.000 kms… És molt diferent. Per això ens hem hagut d’anar obrint a coses noves, tocar-ne de diferents, i adaptar-nos.

L’electrònica va arribar un dia al món del cotxe, i ja no ha marxat mai més. Ha estat el canvi més important?
A partir de finals dels 90, cap al dos mil, ja vam anar tirant també l’electrònica que, vulguis o no, avui en dia, abans de començar a arreglar un cotxe, primer sempre se li passa la màquina de diagnosi, a menys que es tracti de canviar-li una roda o un amortidor. També ens vam especialitzar en el muntatge d’accessoris de ràdios i altres coses per ajudar als conductors… Som bastant reconeguts a tot Catalunya, en això.

Abans els mecànics portaven sempre les mans plenes de greix i es passaven el dia sota un cotxe. Aquella imatge ja no és la d’avui? Tant ha canviat l’ofici?
Encara existeix. Hi ha una part, segons el que vulguis treballar i segons quin tipus de taller. Nosaltres toquem cotxes més modernets, diríem. Això no significa que per sota o en les parts del motor no siguin tan bruts, perquè al final també s’embruten, però no tens tantes avaries de fer motor o d’obrir culata. Però hi ha tallers que s’especialitzen més en aquestes feines. De fet, els cotxes continuen gastant oli, i alguns vessen.

Segur que n’hi ha que gasten menys, i s’avarien menys que els altres… No sé si preguntar-vos quines marques…
Home, sí. Japonesos i coreans, sobretot. No donen gaire feina. Toyota, Lexus, Hyundai, per exemple, i més si el que vol canviar-se el cotxe vol optar per un híbrid o un elèctric.

És una bona idea, comprar-se un elèctric, avui?
Depèn. Mira, fa uns dies va venir una clienta, i venia de fer 70 kms, perquè viu a fora. Havia que tornar, i va fer tot el viatge sense aire condicionat perquè li baixava l’autonomia una barbaritat… No sé, haver d’anar així… De moment no és el futur com a cotxe per a tot. Altra cosa és tenir la funció de cotxe per voltar per la ciutat, per fer repartiments, per fer cent o 120 kilòmetres. Però per poder fer més, no. Almenys de moment.

Es parla molt del comerç de proximitat, de cuidar més la fruiteria o la carnisseria de costat de casa enlloc de les grans superfícies.. Amb els tallers i els concessionaris de les marques passa el mateix?
Tots dos models convivim, tant el concessionari gran com el taller petit. Hi ha gent que aprofita el concessionari quan té el vehicle en garantia, i hi ha persones que hi aniran sempre. Però el que oferim nosaltres, aquesta proximitat que ofereix la manera de poder parlar tu directament amb qui et tocarà el cotxe, de poder explicar-li el problema directament… Això són coses que la gent valora molt. A part dels preus, perquè la diferència hi és i sempre t’estalvies calés. Quant a professionalitat, hi ha la mateixa o més en un taller que t’has de buscar la vida i que toques més coses i trobes amb més casos, que no pas a un concessionari que només toca aquella marca. Amb la nostra manera de treballar, amplies una mica més tot el que és la coneixença i el saber reparar els cotxes.

Com està l’ofici? Van sortint fornades, o hi ha problemes per trobar mecànics?
Costen de trobar. N’hi ha, però costa molt, sobretot si volem mecànics amb experiència, aquests van molt buscats. Crec que la culpa de tot això han estat tants anys de promocionar la universitat, i deixar de banda la formació professional, que és molt necessària. Sortint de la Universitat et dissenyaran el cotxe, però no te l’arreglaran. La mà d’obra durant molts anys va estar deixada, i ara ens costa. És el mateix que passa amb un fuster, amb un electricista o un manyà.

Amb els 50 anys a la motxilla, com veieu el futur?
Per molt que es digui dels cotxes elèctrics, el cotxe de combustió, amb combustible sintètic o amb hidrogen, ens donarà feina molts anys. Tot són canvis. Quan va passar-se del carburador a la injecció també va ser un canvi gran, i tothom tenia por, i continua havent-hi feina. D’una manera o altra, ens haurem de continuar adaptant, com hem fet sempre, i mirar endavant.

Compartir
Publicitat
Més notícies:

L’enquesta

el + llegit

Més notícies