L’esquerra espanyola (PSOE, Podemos, Izquierda Unida) ha demostrat un nivell d’inutilitat i manca de visió política molt preocupant després de guanyar clarament les eleccions del 20 de desembre, on els vots populars varen distribuir els escons de manera que hi havia possibilitat de formar un govern de canvi des de l’esquerra.
A l’hora de la veritat i malgrat el desinterès de Mariano Rajoy i la passivitat del Borbó, les esquerres no es varen posar d’acord. Els uns -Pablo Iglesias- per un ego desmesurat i els altres -Pedro Sanchez- perquè té l’enemic dins del seu propi partit. Un partit, el PSOE, convertit en un autentic cementiri d’elefants, on els més corruptes són els més perillosos. Només cal mirar-se l’hemeroteca i seguir les declaracions de Felipe González -Mister X-, Alfonso Guerra o Susana Díaz que malden per continuar amb l’estatus de sempre. El PSOE, que governa Andalusia des de fa gairebé quaranta anys, manté una societat amb més del 35% d’atur. Això “del cambio” per a alguns és només un eslògan publicitari, buit de contingut.
Tot plegat va fer que es tornessin a celebrar eleccions el passat 26 de juny. Unes eleccions on el PSOE ha seguit perdent vots i diputats, Podemos ha perdut més d’un milió de vots, Izquierda Unida s’ha fos com un sucre dins del cafè i el PP ha augmentat 14 escons i guanyat més de 300.000 vots. Uns vots que ha perdut Ciudadanos que té 9 escons menys.
A Catalunya el mapa polític està igual que estava amb l’únic canvi que el diputat que ha perdut el PSC l’ha guanyat el PP de Fernández Díaz. El que parla amb l’amic invisible, condecora verges i conspira contra ciutadans de Catalunya, ha guanyat 30.000 vots; imagino que són dels que menystenen més Catalunya que no pas la corrupció generalitzada.
No cal fer una anàlisi gaire saberuda per veure que l’electorat d’esquerres, davant la inoperativitat dels seus dirigents, ha preferit no anar a votar. I ara, recuperar tot aquest capital polític perdut, costarà una generació. Entenc als votants de l’esquerra espanyola. Si Sánchez i Iglesias es freguen el cul amb els seus vots, no cal matar el temps anant-los a votar. En canvi la dreta sap que en un país sociològicament d’esquerres, necessiten que tots els seus votin. I això és el que fan a cada convocatòria.
Al capdavall el resultat del 26 de juny s’assembla més al que vol l’Ibex35 que no pas el que va deixar el 20 de desembre de l’any passat. I això seguirà sent mentre Sánchez, Iglesias i Garzón segueixin pilotant “las fuerzas del cambio”.
Es pot ser més inútil?
Jaume Singla, periodista.
