25.6 C
Igualada
Diumenge, setembre 20, 2020

Són suposicions?

jaume singlaAnem a fer un exercici de suposicions polítiques. Imaginem-nos que vostè, amic lector, viu en una població de l’Anoia: Igualada, Vilanova, Montbui, La Llacuna, Piera, Calaf, Capellades…. i quan arriben les eleccions municipals, vota als candidats que porten en el seu programa les coses que a vostè li interessen que es facin al municipi.

 
Un cop constituït el nou ajuntament, l’equip de govern es disposa a executar el programa votat pels ciutadans que pot consistir en fer un nou institut, reduir les zones blaves, fer un nou aparcament o variar l’horari i freqüència del servei d’autobusos urbans, per a posar alguns exemples d’autonomia municipal.

 
Quina cara se’ns posaria a tots plegats si per a decidir si es posa o no un nou institut a Piera, haguéssim de demanar permís a l’ajuntament de Villanueva de la Serena? O per a modificar els horaris del bus interurbà de la Conca d’Òdena, haguessin de decidir-ho a la Ciudad Autónoma de Melilla? I si per a ampliar la plantilla de l’ajuntament haguessin de decidir-ho a la Junta de Andalucía? I si el calendari de festes locals d’Igualada, l’hagués de decidir l’ajuntament de Villanueva del Gállego? Oi que seria un disbarat?

 
Doncs per increïble que sembli, això ens està passant a Catalunya. No tant als ajuntaments -de moment- com al govern de la Generalitat.  Tot i tenir traspassades les competències ferroviàries no pot ni tan sols modificar els horaris dels trens de rodalies de Renfe. Tampoc pot millorar l’estat lamentable de vies i catenàries perquè això correspon a Adif. Tampoc pot decidir quins recursos destina a Sanitat -també totalment traspassada la competència- perquè això ho han de decidir a Madrid. Com Madrid decideix la política marítima i de costes i al mateix temps que el MOPU va fer enderrocar els restaurants existents des de feia dècades a les platges catalanes, donava permís per a posar-ne de nous a les platges d’Andalusia.

 
Quan en Jordi Solè Tura era ministre de Cultura del Gobierno de España, va aconseguir que Las Cortes -on ens refreguen que “reside la soberanía del pueblo español”- aprovessin la llei que ordenava el retorn dels Papers de Salamanca. Una petita part dels documents va ser retornada però encara que sembli mentida, un funcionari de baix rang, nascut en un poblet de la província de Salamanca, va frenar “sine die” el retorn els documents pendents, fins que amb la majoria absoluta del PP, la llei va decaure i ara, tenen la barra de reclamar els documents ja retornats.

 
A Espanya -o potser n’hauríem de dir Borbònia- impera la llei de l’embut: per a ells el forat gros i per a nosaltres el forat petit i on, fins hi tot, un funcionari de baix rang, pot pixar-se damunt les lleis aprovades per Las Cortes…. si són favorables a Catalunya. Es clar que, d’aquestes, n’hi ha ben poques.

 

Jaume Singla, periodista

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Calaf elabora el protocol contra les violències masclistes

Durant els mesos de maig i juny, des de la Regidoria de Polítiques Feministes i Igualtat amb l’acompanyament de DAE (Dones amb Empenta) i...

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...
Compartir