Iniciem aquesta setmana amb Jordi Cuadras (Igualada Som-hi) un cicle d’entrevistes amb els portaveus de les diferents forces polítiques de l’Ajuntament d’Igualada. Quan s’acosta la meitat del mandat municipal després de les eleccions de maig de 2019, és el moment de fer balanç i debatre l’actualitat política de la ciutat. En les properes setmanes parlarem amb els representants de Poble Actiu, ERC i Junts per Igualada.
Aviat arribarem a la meitat del mandat municipal. Igualada Som-hi ha esdevingut, diríem, un soci del govern de Marc Castells facilitant l’aprovació del pressupost dels últims dos anys, a canvi d’influir en el capítol d’inversions. Quina valoració en feu?
N’estem satisfets, del nostre treball. Creiem que hem rendibilitzat al màxim la confiança que ens va donar la ciutadania el maig del 2019. Els vots que vam tenir i la representació que tenim de regidors l’hem aprofitat per aconseguir polítiques al servei de la gent. Formen part del nostre model de ciutat, i no és que nosaltres haguem recolzat els pressupostos del govern i les seves polítiques, és a l’inrevés, el govern en minoria necessita la manera de buscar majoria, i és el govern qui ha donat suport a determinades propostes de ciutat per poder tirar endavant.
Creiem que, en aquests moments, la gent el que espera de la política no és competició. Quan les eleccions han passat, en funció dels resultats, hem d’intentar ser constructius. L’acord és l’essència de la política. Nosaltres tenim molt clar quin és el nostre model de ciutat, i en cada moment quines polítiques s’han de posar sobre de la taula per fer possible que Igualada i la seva gent avanci amb el nostre condicionament i aquest paper que hem tingut en aquesta primera meitat del mandat.
Vostès fan comunicats i rodes de premsa presentant aquests condicionaments talment com si fossin dins del govern… Això no s’havia vist mai a la ciutat, ni tan sols quan el PP influïa en els pressupostos del govern en minoria de Jordi Aymamí. Tota una novetat. Seguireu així?
Som-hi ha condicionat, en total, un 25% del capítol d’inversions en el pressupost municipal, superant, en tots dos anys, el milió d’euros. És cert que el pressupost de l’Ajuntament és molt ampli, però una gran part d’aquest és finalista, no es pot tocar. On hi ha marge és en les inversions, i nosaltres hi hem tingut a veure en una quarta part. Cap altre grup polític l’havia condicionat mai amb aquesta magnitud, sí. Ho hem vist com una oportunitat que valia la pena aprofitar, i així ha estat. Si continuarem o no per aquest camí dependrà de la capacitat que seguim tenint d’acord. Si el nostre paper serveix per fer més polítiques públiques, més serveis públics, i estar més al costat de la gent, doncs a això no hi renunciarem. Estem en política per a això. Hem intervingut en la construcció d’habitatge públic municipal, en aconseguir la quarta escola bressol a la nostra ciutat, amb la política de plaques fotovoltaiques als equipaments municipals, amb la propera prova pilot de vianalització del carrer d’Òdena, i altres mesures, com la cuina per al col·legi Gabriel Castellà. Són inversions que tenen sempre un retorn social i aquest és el nostre model de ciutat.
Sí, sí, però al mateix temps vostè visualitza com mai la feblesa del govern municipal. Ho fa expressament, o ja li està bé al govern?
Jo sempre vull pensar en positiu i confio que això és mèrit nostre. Aprofitar el moment i la dinàmica que van marcar les darreres eleccions. Una altra cosa no la sabria fer. Estar assegut a la cadira de regidor de l’Ajuntament durant quatre anys, només per criticar i no per fer possibles solucions, faria que em sentís molt poc útil. L’objectiu del que fem, evidentment, és el d’estar al govern i ser la primera força de la ciutat després de les properes eleccions. Però això encara queda molt lluny, i nosaltres en què estem centrats és en treballar el dia a dia.
Mai se li ha passat pel cap, o bé li han proposat, presentar una moció de censura a Marc Castells?
No, no. Cap de les dues opcions. A vegades hi ha gent que parla… Sí, els números poden donar per això, però no s’ha plantejat mai, ni ha estat a sobre de la taula. És una eina que hi pot haver durant aquest mandat, però ningú l’ha plantejada de manera seriosa. També s’ha de saber utilitzar molt bé en un moment concret. Ja hem vist com s’han presentat mocions de censura darrerament en altres governs, i com ha acabat tot. Al final, això la gent no ho entén si no hi ha una raó o un fet de pes que ho propicia. Això aquí no s’ha donat, i més encara en el marc de la crisi més greu sanitària que hem viscut al darrer segle, que pot comportar una crisi social i econòmica molt gran… Jugades així crec que tampoc s’entendrien.
La situació política que ha esdevingut en les últimes eleccions, arran de la separació del PDeCAT de Junts per Catalunya i el seu resultat electoral, us preocupa des de l’oposició per si pogués tenir conseqüències en la gestió municipal a Igualada?
Sí, ens preocupa. De fet ja ens va preocupar abans de les eleccions, quan notàvem un cert desgast o abandonament en aquesta gestió en alguns àmbits, i ho vam denunciar. Creiem que qui està al capdavant de la ciutat ha d’estar dedicat plenament a Igualada, al 100%.
No entendríem l’alcaldia d’una altra forma. D’altra banda, cada formació sabrà les portes obertes que té. Nosaltres, com a formació del PSC i els Comuns i Igualada Oberta, tenim portes obertes a totes les administracions, amb la Diputació, l’Ajuntament de Barcelona i el govern d’Espanya, i un nou diputat al Parlament de Catalunya. Si hi ha algú ara ben posicionat per fer sentir els interessos d’Igualada som nosaltres. Tenim l’estructura més completa. I això no ho desaprofitarem, de cap manera. Hi ha accés directe.
I amb aquest escenari que dibuixa, creu que pot ser el nou Alcalde d’Igualada el 2023?
Sí. Ja s’ha vist recentment que la gent premia la capacitat de la gestió per damunt de la gesticulació, i nosaltres ho representem, això. Pensem que tenim un model de ciutat, una política ordenada al servei de la gent. Els resultats electorals indiquen que hi ha un camí a seguir, i no el deixarem. Plantegem una alternativa seriosa, connectada amb la ciutat, i que té molt clar el futur. Intentem posar més fàcil la vida a la gent i no portar-li maldecaps i soroll.
I aquest camí que diu, és amb el PSC únicament, o la fórmula d’Igualada Som-hi té futur?
Té present, i té futur. S’ha demostrat a la ciutat que, quan l’esquerra progressista pot ser majoritària és quan elabora projectes transversals i amplis. On hi càpiga tothom, plantejant que la ciutat té moltes més potencialitats de les que ara mateix es posen damunt la taula.
Es pot ser molt més ambiciós, i crec que ho estem demostrant en aquests dos primers anys, també les nostres prioritats, com l’habitatge, les famílies vulnerables, l’atur, els barris… En aquest projecte ampli d’Igualada Som-hi hi cap tothom que tingui ambició i s’estimi Igualada.
Ara mateix, per vostè, què li manca a Igualada, més enllà de les solucions a la crisi derivada de la covid, perquè això malauradament afecta a tot arreu?
Hi ha un problema crucial, que és el de l’atur. Està cronificat, perquè l’acumulem des de fa molt temps. Ara tindrem una oportunitat amb els Fons Europeus de Recuperació, que oferirà la UE. Me’n faig creus que d’això, a Igualada, pràcticament no se n’hagi ni parlat, quan hi ha altres ajuntaments, com Barcelona o Sabadell, que ja han treballat projectes per presentar-los. No podem perdre aquest tren, tenint en compte les dades de desocupació que tenim en les dues grans crisis que hem patit, la del tèxtil el 2003, i la financera del 2008. Hem de plantejar com volem que sigui aquesta reconversió econòmica d’Igualada tan llargament ajornada. Els Fons Europeus haurien de ser motiu de debat a la ciutat, i, excepte algunes mencions nostres, no en parla ningú més.
D’altra banda, tenim un problema amb l’habitatge, molta gent no pot accedir a un habitatge digne a Igualada, quan resulta que d’oferta n’hi ha, amb molts pisos buits o tancats. Resoldre això és un repte de ciutat. I, si me’n fa dir un tercer, com podem combatre a nivell local l’emergència climàtica, a nivell de mobilitat verda. També és un assumpte que està completament desaparegut del debat públic igualadí. En canvi, si sortim, veiem que altres ciutats s’estan posant les piles en aquests tres àmbits.
Totes tres coses tenen una evident càrrega d’esquerres. Si al plenari també hi ha ERC i la CUP, com és que, ni que sigui puntualment, s’han posat d’acord per tirar-les endavant?
No hem trobat les aliances possibles per fer un front comú en aquests àmbits… No és el mateix dir-ho, i després, agafar un paper i començar a apuntar en un paper el llistat de mesures, i quines despeses necessita cadascuna d’elles. Nosaltres hem començat una ronda de contactes amb alcaldes precisament per buscar solucions al tema de l’habitatge.
Som l’únic grup que va presentar esmenes al Pla de Mobilitat municipal després del procés participatiu, un total de 32. Miri, no trobem aquesta dinàmica a la resta de grups, ho hem de dir clarament. No és el mateix fer una nota de premsa i un titular, que denunciar-ho, presentar un paquet de solucions i presentar-lo al govern per intentar fer-ho canviar.
Vostè també és vicepresident primer del Consell Comarcal de l’Anoia, i veig que li ha donat una presència mediàtica que no tenia. Vol aprofitar-lo perquè li faci de plataforma?
Jo ja tenia una feina abans de la política. Si estic ara en política és per treballar, no per acumular càrrecs i anar fent un recorregut per l’ego personal, per anar provant cadires i mirant quina és la més bonica per quedar-m’hi. Vaig rebre l’encàrrec d’una vicepresidència al Consell i intento treure-li tot el suc possible, com li deia abans, per aconseguir polítiques al servei de les persones. Li hem donat al Consell un nou dinamisme. Em prenc la política com una eina de transformació, no per estar-hi unes quantes hores i fer quatre fotos. Hi ha un equip al costat que està treballant-hi de valent. Miri que li estic dient coses senzilles, però és que hi ha molta gent que es pensa que la política és una altra cosa, perquè n’hi ha molts que se l’han pres d’una altra manera.
Si tant s’entén amb el PDeCAT al Consell, fins al punt de formar un govern força estable, com és que no s’entén amb Marc Castells a l’Ajuntament d’Igualada i fa el mateix?
La política comarcal és absolutament diferent de la local. Al Consell la base és donar serveis als municipis, i aquí es van produir moltes més coincidències de criteri de com s’han de donar aquests serveis públics i quina ha de ser la funció de la institució. A l’Ajuntament d’Igualada la dinàmica és diferent. Per governar has de tenir clar quin model de ciutat vols en tots els àmbits en les quals tens competència. Buscar coincidències amb una força política que ha estat sempre l’adversari de l’esquerra progressista, com és ara el PDeCAT, necessita tenir dos models de ciutats semblants, i això ara mateix no hi és.
Un alt càrrec de Volskwagen va citar fa uns dies Igualada com a probable seu de la fàbrica de bateries que necessita la Seat. Això és casualitat o hi ha alguna cosa?
Des del Consell Comarcal hem demanat una reunió amb ell per explorar vies si això té fermesa. Entenem que, des de Martorell, es defensi que la fàbrica es quedi al nostre país i sigui a prop. Hem de tenir en compte que aquí hi ha competència forta d’altres zones de l’Estat però si hi ha alguna possibilitat, la lluitarem. Ara li podria dir allò que s’ha dit tantes vegades aquí, que volem la fàbrica i que gairebé la tenim… No li diré, perquè en la meva etapa periodística he hagut de dir tants titulars que després ens els hem menjat amb patates, que no en vull protagonitzar cap.
Miri, parlant de titulars i patates, parlem del Pla Director de la Conca d’Òdena. La pròpia Generalitat descarta Can Morera i Can Titó, n’explora dues més però en una, la de Jorba, ja hi ha veus contràries també… Com ho veu?
Sembla que la comarca de l’Anoia sigui sempre la de “no a tot”, quan penso que pot ser la del “sí a tot”, que hi poden cabre totes les opcions. Apostar perquè en determinats punts, de forma ordenada i sostenible, i sense urbanitzar sòl que no pugui estar ocupat, pugui venir indústria, no ha de ser en cap moment contradictori amb que puguem desenvolupar un Parc Agrari de la Conca d’Òdena com el que hem presentat des del Consell, o poder tenir espais turístics de qualitat.
A vegades la mirada petita del què passa a pocs metres de casa nostra, ens fa perdre la visió global. La Conca d’Òdena ha de ser un territori d’oportunitats. A l’Anoia hi ha ara 9.000 persones sense feina, un 69% sense cap formació més enllà de l’ESO. Quina resposta hem de donar a aquesta gent si no és a través de la indústria productiva, i altres projectes que posin en valor el sòl agrari, les energies renovables… Sincerament, cap dels projectes que ara hi ha són contradictoris. No només podem posar els ulls en les renúncies, també en els guanys. Crec que ens entossudim a mirar només allò a què hem de renunciar.
