Sánchez i Iglesias: el pacte amb la dreta

52

Carolina Telechea
Diputada al Congreso per ERC

Fa moltes setmanes que advertíem al Govern de l’Estat Espanyol que l’actitud amb què estava gestionant la crisi humanitària no era la que hauria de ser. En les diferents compareixences dels Ministres del Govern, les diputades i diputats, senadores i senadors, vam posar sobre la taula els greuges que des dels diferents Ministeris s’estaven produint, denunciant especialment les situacions més vulnerables, com que 700.000 persones encara a dia d’avui no han cobrat l’ERTE, l’abús que s’estava fent per part dels bancs en les concessions dels préstecs ICO, unes ajudes que no arriben, els nostres autònoms i pimes obligats a tancar els seus negocis mentre continuen pagant impostos, i sobretot, aquelles famílies que han hagut de reduir les seves jornades laborals per poder tenir cura dels infants i persones dependents al seu càrrec, i en particular les famílies monomarentals i monoparentals.

El Govern de Pedro Sánchez estava fent un abús de l’Estat d’Alarma que semblava més un Estat d’Excepció, perquè no oblidem que aquesta figura jurídica permet al Govern central controlar i geolocalitzar sense cap mena d’autorització judicial tots els nostres telèfons mòbils.

Malgrat els advertiments, Esquerra Republicana es va anar abstenint a les pròrrogues de l’Estat d’Alarma per responsabilitat, però en tot moment vam exigir que la gestió d’aquesta crisi sanitària fos cogestionada amb el nostre Govern de la Generalitat de Catalunya. Al contrari del que es va demanar, ens hem trobat un Estat Espanyol que ha tirat pel dret, que ha pres decisions sense tenir en compte les administracions territorials, que precisament són les que coneixen el territori. I el resultat ha estat que hem vist com el Govern de Pedro Sánchez ha hagut de sortir a rectificar les mesures a les dues hores d’haver-les anunciat, rectificació en el sentit del que el nostre Govern de la Generalitat havia anunciat primer.

L’últim avís que li vam donar al Govern de Pedro Sánchez i Unidas Podemos va ser la setmana passada. Vam posar sobre la taula una sèrie de condicions, per ser més explícites, quatre condicions fàcilment assumibles, que van ser: retorn de les competències; una prestació econòmica per a les famílies, per tal que no hagin de triar entre fills i feina; que els ajuntaments disposin dels diners que tenen al banc; recuperar la mesa de negociació entre Catalunya i Espanya, perquè la repressió no s’ha aturat, encara continua (recordem l’amenaça del Tribunal Suprem als funcionaris de presons pel permís penitenciari d’Oriol Junqueras, o les fiances injustes a Lluís Salvadó i Josep Maria Jové del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya); i la protecció laboral de les treballadores i treballadors de la Conca d’Òdena, que s’han vist perjudicades pel confinament de la Conca, quedant totalment desprotegits pel Govern de l’Estat. Vull aprofitar aquestes línies per agrair la gran feina del personal sociosanitari i la responsabilitat amb la que les ciutadanes i ciutadans de la Conca d’Òdena han actuat per fer front a aquesta crisi humanitària.

Malgrat que les nostres propostes eren perfectament assumibles, el Govern de PSOE-Unidas Podemos han escollit, i han decidit pactar amb la Dreta, amb Ciutadans, amb els que manifesten que “la mesa del diálogo es una vergüenza”.

Per tant, quina Reconstrucció Social i Econòmica pensa fer el Govern de l’Estat? Però compte, sense oblidar que dins la comissió per a la Reconstrucció hi participaran 16 experts, dels quals només 3, sí només 3, són dones. El 82% d’homes donaran la seva visió de futur. En aquests moments tan complicats, on les desigualtats s’agreugen, on la pobresa té rostre de dona, on és més necessari que mai fer polítiques amb perspectiva de gènere, les dones no hi serem.

I em pregunto: què en pensa Unidas Podemos de tot això? Se sent còmode amb aquest pacte amb la dreta?
El que tinc clar és que a Esquerra Republicana de Catalunya tenim un altre model de país, on posem a la persona, i en especial a la dona, al centre de les polítiques públiques, i per això volem la independència, i com diu el nostre President Oriol Junqueras “nosaltres volem les eines d’un estat perquè estem convençudes que és la millor manera d’ajudar més i millor a les nostres conciutadanes”.