Aquest itinerari fàcil en farà resseguir el traçat del Rec de Carme des que entra al poble fins a la resclosa on neix. A part de l’atractiu del magnífic rec, la ruta ens farà gaudir d’un bosc molt peculiar del vessant de la riera, d’un mirador que ens mostrarà el paisatge sobre el riu i de l’encant del Collet Roig. A l’arribar al nucli de Can Bou trobarem un sender molt agradable per caminar sobre les margues roges per fer la tornada cap a Carme.
Perfil de la ruta
Punts d’interès
EL BOSC D’OBAGA
L’orientació est-oest de la Vall de Carme afavoreix un marcat contrast entre el vessant de solell i l’obaga. A l’obaga, la vegetació hi creix frondosa, els arbres assoleixen alçada i la densitat del bosc dificulta la circulació fins a fer-la impossible als fondals, on l’arítjol tanca completament l’espai sota els esplèndids àlbers, pollancres i salzes que s’alcen prop de la riera. El solell el divisarem a l’altre costat de la vall, sobre les argiles i margues roges i on la vegetació troba més dificultat per créixer i on hi domina el pi.
L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
Documentada des de l’any 1122. Al s. XII figura amb el nom de chazma o Kazma. El primitiu edifici romànic, desaparegut, estava situat als afores del poble. A partir de 1730 i fins el 1748 es va construir el nou temple mentre l’anterior restava abandonat i, a final del s. XVIII, les seves pedres van servir per construir la masia de Cal Ros. La nova església no es va enllestir fins a l’any 1803. De nau única amb capelles laterals i un campanar de torre adossat a la façana, amb el tram més alt de planta octogonal. Damunt la llinda del portal hi ha la data de consagració i un relleu amb l’escena de Sant Martí repartint-se la capa amb un pobre.
EL REC DE CARME
No es coneix la data de construcció, però un document de l’any 1214 ja esmentava la seva existència. En la formació del poble de Carme, el rec hi juga un paper important, sent l’aigua la base principal de l’activitat econòmica de la zona basada en l’agricultura i en la indústria. Encara podem trobar diversos molins que utilitzaven la força motriu de l’aigua del rec per a fer-los funcionar.
