Roser Valls, propietària de Valls Òptics: “La miopia és una pandèmia del segle XXI, segons l’OMS”

363

Cristina Roma

A dia d’avui hi ha més infants que necessiten portar ulleres. S’ha establert algun tipus de causa?
Sí, és cert. Hi ha una progressió de la miopia, encara que també és veritat que ara es mira més. Però la realitat és que la població miop ha augmentat. Les causes són moltes perquè la miopia és multifactorial, però aquest augment està molt relacionat amb el canvi d’hàbits de vida que tenim. Jo sempre dic que el nostre sistema visual encara està capacitat per anar a caçar mamuts i no li hem donat temps per adaptar-se al nou ús que en fem: cada vegada passem més hores estudiant, cada vegada treballem més de prop, cada vegada utilitzem més els dispositius digitals, cada vegada passem menys hores a l’exterior i tot això són factors que fan que cada vegada tinguem més miops. L’OMS ho ha declarat com una pandèmia del segle XXI, considerant que el 2050 la meitat de la població mundial serà miop.

A quina edat és recomanable començar a fer les revisions oculars?
Penso que a partir dels tres anys ja s’han de fer periòdicament les revisions als ulls i a partir dels 6 anys les revisions que fem ja són les mateixes que els adults. Aquestes primeres revisions serviran per detectar problemes d’aquells que quan abans es detectin millor. El que no hem de fer és esperar que el nen es queixi perquè, en moltes ocasions, ja arribarem tard.

Oftalmòleg o optometrista, què hem de triar?
Són els dos professionals que s’encarreguen dels problemes de la visió i tenen funcions diferents: l’oftalmòleg és el metge, per tant s’encarrega sobretot de la part de patologies i de la salut ocular i optometrista és qui s’encarrega que el sistema visual funcioni bé. Per tant, s’han de fer les dues opcions, són complementàries.

Quins avisos poden ajudar els pares a detectar l’aparició d’un problema ocular en el seu fill?
Els més habituals són acostar-se molt al text, o fer un sobreesforç per veure la pissarra o la tele, ulls vermells, maldecaps, marejos. També s’han de tenir en compte aquells nens especialment maldestres a l’hora de moure’s o aquells que els costa mantenir l’atenció en les tasques escolars perquè a vegades també és símptoma d’un problema visual.

A partir de quina edat es poden usar lents de contacte. Tots els nens en poden fer servir?
Tots en poden fer servir sempre i quan el nen sigui prou responsable per fer ús de les lents de contacte: hi ha una sèrie de normes d’higiene i de cura que s’han de tenir que no depenen de l’edat sinó del tarannà de cada nen. Hi ha problemes oculars que es resolen millor amb lents de contacte, perquè una de les seves característiques és que la lent no modifica la mida de la imatge cosa que sí que fan les ulleres; per tant en casos en què hi ha molta diferència de graduació entre un ull i l’altre és interessant poder utilitzar lents de contacte. Les lents de contacte es poden fer servir en totes les graduacions.

L’excés d’ús de pantalles també afecta la salut ocular dels joves i els adults. Quines conseqüències pot tenir?
El problema de l’ús de pantalles és que quan les estem mirant ho fem des d’una distància molt propera, per tant l’esforç d’enfocament i la coordinació dels dos ulls, és molt superior al de qualsevol altra situació i la principal conseqüència que té és la miopia i una altra d’important que cada vegada ens trobem més és el problema d’ull sec que abans era més habitual en gent gran i cada vegada més hi ha més joves que el pateixen. Les pantalles emeten una radiació que és la llum blava que, a més de tenir conseqüències per al sistema visual també afecta els ritmes circadiaris que són la capacitat que tenim de regular el nostre ritme biològic. L’excés de llum blava abans d’anar a dormir fa que al nostre cervell arribi la informació que encara no ha arribat la nit i per tant el cos no es prepara per al descans, provocant una alteració del nostre ritme biològic.

Quines recomanacions faries quant a ús de pantalles per prevenir problemes oculars.
Hi ha tres normes bàsiques, que penso que fins i tot s’haurien d’explicar a les escoles, i que són: la distància en què ens col·loquem, que ha de ser la distància del dit al colze, anomenada la “distància de Harmon”; la il·luminació: no podem treballar mai amb un dispositiu digital sense llum, sempre hi ha d’haver llum general i si pot ser una llum puntual; i per últim el tema del descans per al qual recomanem la “regla del 20-20-20” que és que cada 20 minuts hem de descansar 20 segons i mirar a 20 peus (6 metres aproximadament). I ara n’hi afegim una quarta que és la de passar el màxim d’hores a l’exterior possibles.

Un altre filtre de protecció per als ulls són les ulleres de sol. A partir de quina edat és recomanable el seu ús?
Tenim la sort que les ulleres de sol són un complement de moda i per tant molta gent les usa. Els raigs ultraviolats tenen moltes conseqüències negatives i si tenim molta consciència que hem de protegir la pell del sol, en canvi no en tenim que també cal protegir els ulls. És important que usem una ullera de sol bona, amb els filtres adequats. Una ullera de sol, pel fet de ser fosca no vol dir que protegeixi; al revés, la foscor farà la que nostra pupil·la es dilati i per tant els raigs ultraviolats afectin més. Els nens també han de portar ulleres de sol perquè tenen una sensibilitat major a la llum i tenen menys protecció als raigs ultraviolats.