Recordant el germà Josep Biosca Albareda

0
335

M’ha colpit molt el traspàs del germà Josep Biosca Albareda, igualadí, de la comunitat del Monestir de Santa Maria de Poblet, després d’estar 95 anys entre nosaltres. Va morir el passat 6 d’abril, data que enguany s’esqueia la festa del nostrat Espòs de Sang. Ell, però, es deia Ramon, nom que canvià a l’entrar a l’ordre religiosa, a la qual ha estat fins el darrer dia de la seva vida.

Era un home bondadós, feiner, amb sentit de l’humor i de molta humilitat. Tant era així que preferí, quedar-se en germà, abans de professar com monjo, i ajudar a la comunitat monàstica amb el seu treball, fos a la cuina, l’hort, l’hospedatge o a la bugaderia, com ara feia.

Recordo haver-lo anat a visitar en algunes ocasions, i fèiem petar la xerrada recordant els nostres vells temps. Ens coneixíem des dels anys en que els dos érem joves d’Acció Catòlica. D’aquella època he recordat sempre una efemèride en la qual vàrem participar. Fou en una nit del maig de 1950, quant va venir la imatge de la Mare de Déu de Fàtima a aquesta ciutat, i tots els nens nenes que havíen de fer la Primera Comunió, van celebrar-la en un altar, que es va improvisar al passeig Verdaguer cruïlla amb el carrer d’Òdena. Per tal de que els neocombregants poguessin estar asseguts, la joventut d’A.C. vàrem anar a buscar, amb camions, bancs de les esglésies igualadines i els col·locàrem, ordenadament, en el seu lloc portats des dels temples locals. Si no recordo malament, el bon Ramon – encara seglar – va dirigir aquella operació posant-hi molta broma, per tal de fer-nos més fàcil aquell trasllat.

Faig arribar el meu sentit condol a tots els seus familiars i amics. Particularment a la seva neboda, Maria Àngels Homs, amb la qual mantenim una llarga amistat, provinent del grup de matrimonis, en el qual -sigui dit de passada – també tenim a la M. Carme Ribas, que fou una de les nenes que aquell dia combregaren per primera vegada.

Compartir