En Ramon Vallès és un pilot d’avions nascut a Piera i resident a Igualada. És pilot d’Iberia des de 1998, i actualment comandant de l’Airbus A340. Amb ell hem parlat de com afecta aquesta pandèmia mundial que estem vivint al món del transport aeroportuari i quines mesures prenen tant els treballadors com els viatgers quan es fa imprescindible usar aquest mitjà de transport.
El New York Times ha fet un estudi dient que l’eina més poderosa per a l’expansió del virus han estat els avions. Què en penses?
Els avions, com qualsevol altre medi de transport, faciliten la mobilitat de les persones arreu del món. En la situació actual de crisi sanitària, és l’autoritat competent qui ha de mesurar el risc que implica aquest moviment de persones i restringir-ho, si és necessari.
Mentre hi hagi gent que necessiti desplaçar-se i els estats no ho impedeixin, els avions seguiran volant, encara que lògicament s’ha reduït dràsticament el nombre de vols arreu del planeta per la manca de demanda.
Tinguem també molt present que s’han enlairat vols per recollir famílies que són molt lluny de les seves cases i necessiten poder-hi retornar. Som i donem un servei essencial en aquests casos.
Els avions són un espai reduït, pressuritzat i tancat on s’hi posa molta gent, a vegades per moltes hores. Com funcionen les mesures higièniques?
Les mesures higièniques i preventives més bàsiques s’han de dur a terme fora de l’avió. Es tracta d’un gest íntim i personal, i actualment, d’autoresponsabilitat. És impensable que dins d’un avió sigui el personal de vol qui hagi de gestionar-ho.
Dins l’avió les mesures previstes estan pensades per situacions sobrevingudes, però tot allò que puguem gestionar fora de l’avió abans d’iniciar el vol, cal dur-ho a terme. Fins i tot impedir que un passatger amb símptomes de contagi o qualsevol sospita hi pugi.
Actualment hi ha uns kits d’emergència i uns procediments específics en cas de sospita d’un passatger amb símptomes de coronavirus.
Aquests dies molta gent volia tornar a casa i potser teníeu el sentiment de fer un servei bàsic. Com ho heu viscut?
Ho vivim com una implicació i compromís més vers la societat. Donem un servei important per a la mobilitat de les persones, i en aquests moments, seguint totes les recomanacions sanitàries, el nostre servei ha passat a ser essencial en algunes circumstàncies. Per tant, fem tot el possible per mantenir vols a aquells destins que més ho necessiten, sempre que les seves autoritats locals ens ho permeten.
S’han pres mesures especials per evitar els contagis?
Les mesures s’han anat incrementant d’acord amb l’evolució de la crisi del coronavirus. Lamentablement s’ha vist que anem per darrere, i en conseqüència també les recomanacions. Les tripulacions ens protegim amb mascareta i guants. Els passatgers haurien de fer el mateix. Darrerament s’ha decidit col·locar els passatgers amb una separació mínima, i finalment, s’ha arribat a prohibir els vols a segons quines destinacions.
Vam començar amb recomanacions, després van venir les restriccions i tot seguit les prohibicions. És el procés habitual quan cal endurir les mesures.
El que ningú dubta és que l’única garantia per evitar el contagi és el confinament total, però qui és capaç de confinar el planeta?. Darrere de tot això hi ha interessos econòmics que no podem passar per alt.
Hi ha molta gent que pateix quan puja a un avió. Digues què caldria fer per estar tranquils.
Si aquest patiment és fruit de l’angoixa de ser contagiat pels altres, o bé que siguis tu qui pugui contagiar els altres, el que caldria fer és evitar els desplaçaments innecessaris.
Ara bé, si es tracta d’un viatge essencial, cal saber si la companyia aèria té les mesures implementades de separació dels passatgers.
Cal saber també quines mesures té previstes el país de destí per als nouvinguts. Es podria donar el cas que arribessis a destí i que et posessin en quarantena les autoritats, o fins i tot que no hi poguessis entrar pel tancament de la frontera, encara que aquest darrer escenari és improbable doncs la companyia aèria ni tan sols hi podria volar.
Si parlem senzillament de por a volar en termes generals, no cal patir. Tant les tripulacions com els aparells formem un binomi exquisit per anar d’un lloc a un altre amb seguretat. Si no fos així, jo tampoc hi pujaria.
En situacions com les actuals, amb un virus que no té barreres per expandir-se, creus que hem d’anar més a un món obert o a aixecar més barreres?
Els esdeveniments que periòdicament sacsegen la societat fan que tinguem la capacitat d’adaptar-nos a les circumstàncies.
Ara estem assetjats pel coronavirus. L’any 2010 va ser el volcà finlandès Eyjafjallajökull, i l’any 2001 els atemptats gihadistes als EUA.
I l’aviació comercial mundial segueix el seu camí, ferm i segur. Aquest cop no serà diferent. L’única manera d’anar d’un extrem a l’altre del planeta amb unes hores és dins d’un avió.
El món cada cop és més obert, i les barreres només cal implementar-les quan hi ha situacions que ho recomanen per protegir-nos, però no per aïllar-se de la resta.
En circumstàncies d’ajut entre països, l’aviació és més necessària que mai.
La majoria d’aeroports s’assemblen. Molts són funcionals i impersonals, altres volen ser la vista impactant d’un país que vol ser poderós. Com es veu des de la cabina de comandament d’un avió?
Res té a veure la visió de les instal·lacions aeroportuàries des de dins que des de fora.
Per al passatger és tracta de veritables centres comercials on hi podem fer i comprar de tot. Edificis dissenyats per prestigiosos arquitectes.
Per al pilot, es tracta d’una infraestructura, de dimensions descomunals quan arribem a destins tan emblemàtics com Nova York, Los Angeles, Amsterdam, Londres, etc amb un nombre important de pistes, carrers de rodatge i estacionaments. En definitiva, tot allò que és essencial per a l’operació segura dels avions i els seus passatgers, i en ocasions, en situacions meteorològiques adverses que no es veuen des de l’interior de l’edifici terminal.
És tot un món amb dues cares, la comercial i l’operativa.
A vegades era més barat anar a Berlín, que el taxi per dur-nos a l’aeroport. És això normal?
No ho és gens ni mica. Però com tot, té una explicació.
En primer lloc, sempre hi ha tarifes i preus que són l’ham per atraure l’atenció del viatger. Després cal llegir la lletra petita, perquè hi podem trobar conceptes afegits que caldrà sumar al preu final.
Probablement, si dins un avió preguntéssim als passatgers quin preu han pagat per realitzar el mateix trajecte, quedaríem sorpresos de la diferència entre tots ells.
I en segon lloc, hi ha companyies aèries que pacten subvencions amb els governs per operar des d’aeroports de baixa ocupació, que són clarament deficitaris de mantenir mentre no s’hi realitzen vols. D’aquesta manera, el preu del bitllet es reparteix entre la subvenció i el passatger. També els costos operacionals (taxes aeroportuàries) en aquests aeroports són menors.
Fins i tot alguna companyia arriba a amenaçar d’abandonar les seves operacions d’un aeroport si se li neguen les subvencions.
Penses que les companyies aèries podran mantenir els preus baixos després d’aquesta sotragada?
Ho faran. No en tinc cap dubte. Serà l’única manera de reactivar el mercat. No estaria ben vist per ningú que els plats trencats d’aquesta crisi sanitària la paguessin els clients.
Remuntar el vol serà costós i llarg, però ho farem.
Els primers implicats i afectats serem els treballadors de l’empresa, que d’entrada patirem els ERTO anunciats… però ens en sortirem.
