Pin parental a Vox

89

Jordi Puiggròs Pola, mestre

 

Mark Twain, autor de l’obra Les aventures de Tom Sawyer, reconeixia entre algunes de les seves grans cites que: “No és pas allò que un no sap, el que el pot posar en problemes. El que realment pot causar dificultats és allò que un sap amb certesa, però que realment, no és correcte”.

Citació de Twain que va com l’anell al dit per escriure sobre un dels grans debats d’aquests últims dies. Tertulians i tertulianes, així com un gran nombre de mitjans de comunicació, ens han posat al dia de la Comunitat Autònoma de Múrcia, un dels referents de l’Espanya ultradretana. Aquesta, reflex de la societat i resultat electoral que va donar la victòria a Vox durant les últimes generals, destaca una notícia que ha fet tornar les escoles murcianes al blanc i negre.

El concepte de “Pin Parental”, com molts ja coneixen, és el mot amb què es denomina, en el món tecnològic, la restricció que els pares o tutors poden aplicar en ordinadors, tablets o smartphones per evitar l’accés de menors a contingut violent, sexual, etc. Vox ho ha volgut transportar a l’educació, però des d’un punt de vista més restrictiu. El partit d’Abascal ha proposat crear una autorització signada pels pares, per tal de permetre o no als seus fills, assistir a segons quins tallers, xerrades o activitats que es duguin a terme en horari lectiu, per persones alienes al centre i sobre “qüestions morals socialment controvertides” i de “sexualitat”, que puguin “resultar intrusives per la consciència i intimitat dels seus fills”.

Partint de l’evidència que és impossible tenir content a tothom, no s’ha d’oblidar que els alumnes tenen el dret a ser educats lliurement. I això està escrit a les pàgines de la Declaració Universal dels Drets Humans dels Infants. Tanmateix diu que, en religió i consciència, els infants poden estar sobre el guiatge dels seus pares, sempre i quan aquesta decisió respecti la resta de drets que tenen. Aquesta última part de la declaració és important per deixar tota defensa d’aquesta llei, en evidència.

Estarem d’acord que la gran quantitat de xerrades i tallers que es donen a alumnes, es donen al llarg de l’Educació Secundària i Batxillerat, és a dir, persones d’entre 13 i 18 anys. Aquest fet implica que els alumnes que estan rebent aquesta informació, són en etapes de preadolescència i adolescència i, rebre informació exterior amb aquesta edat, és indispensable per fer front a problemes que avui en dia es viuen amb intensitat dins les aules. És possible que molts pares no vegin amb bons ulls que els seus fills rebin instruccions de sexualitat, violència de gènere o homosexualitat amb aquesta edat. Però la realitat és que, aquesta inquietud, ja forma part dels alumnes. I, ignorar-ho, és el primer pas cap al fracàs.

Durant el 2017, hi va haver fins a 1.014 naixements de mares adolescents, per exemple.
La desinformació és el primer factor que comporta aquesta xifra. El ciberassetjament i el maltractament, també són una realitat en què els alumnes necessiten formar-se per tal d’evitar i conscienciar. En moltes ocasions, xerrades practicades per la policia i especialistes, permeten prevenir i detectar possibles casos entre els alumnes assistents que, en altres circumstàncies, hagués costat més de percebre i actuar. És a dir, aquesta oferta d’informació que el partit ultradretà vol limitar, és un camí que pot arribar a facilitar la vida dels alumnes o, fins i tot, treure’ls d’un infern. Es tracta de prevenir, en comptes de reprimir. Un pas important a fer és el de deslligar l’escola, d’una vegada per totes, d’aquell concepte ja fràgil i antic que atorga la tasca de formar al centre i, la tasca expressa d’educar, als pares. L’escola no només forma, l’escola forma i també educa. I és una sort inevitable.

Mark Twain no s’equivocava pas. I és que quan un pensa que ja sap alguna cosa amb certesa, com els senyors de Vox, encara que no tingui raó, ja no li queda res per aprendre. D’altra banda, quan l’inconvenient d’una persona és que no sap res, aquesta no s’ha de preocupar pas. Té la mateixa sort que Tom Sawyer en les seves aventures. Té, tota la vida per aprendre, tot allò que encara no sap. I tant de bo sigui amb xerrades i tallers. Sense que Vox ho impedeixi.